Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Louis Charles Bonaventure Alfred Bruneau 3 març 1857 antic 5è districte de París (França) |
Mort | 15 juny 1934 (77 anys) París |
Sepultura | Cementiri des Batignolles |
Formació | Conservatoire de Paris |
Activitat | |
Ocupació | compositor, musicòleg, director d'orquestra, crític musical |
Membre de | Académie des Beaux-Arts de l'Institut de France (1925–1934) |
Gènere | Òpera |
Moviment | Música clàssica |
Professors | Auguste Franchomme |
Instrument | Violoncel |
Obra | |
Localització dels arxius |
|
Cronologia | |
juny 1934 | funeral (Crematori i Columbari del Père-Lachaise) |
Premis | |
Alfred Bruneau (París, 3 de març de 1857 - París, 15 de juny de 1934) fou un compositor i musicòleg francès, que va tenir un paper important en la introducció del realisme a l'òpera francesa.
En la seva joventut, va estudiar violoncel al Conservatori de París amb Jules Massenet,[1] i va tocar a l'orquestra de Jules Pasdeloup. Aviat va començar a compondre i va escriure una cantata, Genevieve de Paris.
Va ser un gran admirador de la pianista catalana Mercedes de Rigalt a la qual animà en la seva estada quasi permanent de la pianista a París.
El compositor, escriptor i crític musical Arthur Hervey (1855-1922) va escriure el 1907 una extensa biografia vers Alfred Bruneau.[2]
Va compondre moltes òperes sobre texts del seu amic Émile Zola, amic seu, d'orientació naturalista o realista:
Va compondre també un ballet (Les Bacchantes, 1912), una Ouverture Héroïque (1883), poemes simfònics (La belle au bois dormant, 1886), un Rèquiem amb orquestra i orgue, entre altres. Va treballar com a crític musical en diversos diaris i va publicar alguns estudis (Musique de Russie et musique de France, 1903; La vie et les oeuvres de Gabriel Fauré, 1921) i un llibre sobre Zola À l'ombre d'un gran coeur. També va escriure dos cicles de cançons, Lieds de France i Chansons à danser.[3][4]