Nom original | (de) Rudolf Friedrich Alfred Clebsch |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 19 gener 1833 Königsberg (Prússia) |
Mort | 7 novembre 1872 (39 anys) Göttingen |
Causa de mort | Causes naturals (Diftèria ) |
Sepultura | Bartholomäusfriedhof, Göttingen (en) |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Königsberg Universitat Humboldt de Berlín |
Director de tesi | Franz Ernst Neumann |
Activitat | |
Camp de treball | Geometria algebraica i matemàtiques |
Ocupació | matemàtic, professor d'universitat, físic |
Ocupador | Universitat de Giessen Universitat Humboldt de Berlín Institut Tecnològic de Karlsruhe Universitat de Göttingen |
Membre de | |
Obra | |
Estudiant doctoral | Alexander von Brill, Anton Schell, Aurel Voss i Gottlob Frege |
Localització dels arxius |
|
Premis
| |
Alfred Clebsch (alemany: Rudolf Friedrich Alfred Clebsch) (Königsberg, 19 de gener de 1833 - Göttingen, 7 de novembre de 1872) va ser un matemàtic alemany, cofundador de la revista Mathematische Annalen.
Després dels seus estudis a l'escola secundària Altstädtisches Institit de Königsberg, on va fer amistat amb Carl Neumann, va ingressar a la universitat de Königsberg on ve rebre classes de Ludwig Otto Hesse, Friedrich Julius Richelot i Franz Ernst Neumann, el pare del seu amic, que li va dirigir la tesi doctoral el 1854.[1]
Després d'uns anys fent de professor de secundària a Berlín, el 1858 va ser nomenat professor de mecànica i geometria de l'Institut Tecnològic de Karlsruhe. El 1863 es va traslladar a la universitat de Giessen on va romandre cinc anys. El 1868 va ser nomenat per la universitat de Göttingen, on va ser el successor de Bernhard Riemann.[2] Va morir sobtadament de diftèria quatre anys més tard.
Clebsch va conèixer Paul Gordan quan tots dos eren professors a Giessen, amb ell es va introduir en l'estudi de les funcions abelianes, el que va donar com a fruit el seu llibre conjunt de 1866 Theorie der Abelschen Functionen (Teoria de les funcions abelianes).[3]
Va publicar més d'un centenar d'articles, sobretot en teoria de la representació de superfícies i en teoria d'invariants.[3] Karl Lindemann va publicar de forma pòstuma (1876 i 1891) els dos volums de les seves lliçons de geometria.[4]