Alicia Nash

Plantilla:Infotaula personaAlicia Nash

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Alicia Esther Lardé López-Harrison Modifica el valor a Wikidata
1r gener 1933 Modifica el valor a Wikidata
San Salvador (El Salvador) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 maig 2015 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Monroe Township (Nova Jersey) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmort accidental, accident de trànsit Modifica el valor a Wikidata
FormacióInstitut de Tecnologia de Massachusetts - física (–1955)
Marymount School, Nova York Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófísica, activista Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJohn Forbes Nash (2001–2015), mort de la persona, mort del cònjuge
John Forbes Nash (1957–1963), divorci Modifica el valor a Wikidata
ParesCarlos Lardé Modifica el valor a Wikidata  i Alicia López-Harrison Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Alicia Nash (San Salvador, 1 de gener de 1933 - Monroe Township, 23 de maig de 2015) també coneguda com a Alicia Esther Nash i Alicia Lopez-Harrison de Lardé va ser una física salvadorenya nord-americana. Esposa del matemàtic John Forbes Nash, Jr., va ser una defensora de la salut mental, que va renunciar a les seves aspiracions professionals per donar suport al seu marit i al seu fill, que van ser diagnosticats d'esquizofrènia.

La seva vida amb Nash va ser relatada al llibre de 1998, A Beautiful Mind de Sylvia Nasar, així com a la pel·lícula del mateix títol de l'any 2001, en què va ser interpretada per Jennifer Connelly.[1][2]

Biografia

[modifica]

Alicia Lardé Lopez-Harrison va néixer l'1 de gener de 1933 a El Salvador, filla d'Alicia (Lopez-Harrison) i Carlos Lardé, metge. La família Lardé també incloïa dos nois, Carlos i Rolando Lardé. Ambdós pares eren de famílies destacades socialment ben viatjades que parlaven diversos idiomes. La seva tia era la poeta Alice Lardé de Venturino; el seu avi patern era Jorge Lardé, enginyer químic.[3]

Quan Lardé era una nena, el seu pare va viatjar als Estats Units algunes vegades abans de decidir traslladar la família allà definitivament el 1944. Després d'instal·lar-se a Biloxi (Mississipi), es va acabar traslladant a la ciutat de Nova York.[4] Lardé va ser acceptada a l'escola Marymount amb l'ajut d'una carta de recomanació de l'ambaixador d'El Salvador als Estats Units. I després de la graduació de Marymount, Lardé va ser acceptada a l'Institut Tecnològic de Massachusetts, per estudiar física. Va ser una de les poques dones que estudiava al MIT als anys cinquanta. I va ser allà on va conèixer al seu futur marit, John Forbes Nash, Jr..[4]

Malgrat els signes de la malaltia mental de Nash, que havia sorgit a principis dels anys cinquanta,[5][6] la parella es va casar el 1957. I ella va quedar embarassada del seu fill John Charles Martin Nash (que també tindria esquizofrènia)[4][6] el 1958, i poc abans del naixement el 1959, John es va internar a l'Hospital McLean per rebre tractament psiquiàtric per la seva malaltia.[6] Després de passar 50 dies a l'hospital, va ser donat d'alta,[4] però va ser reingressat tres vegades durant els següents anys contra la seva voluntat per part de la seva germana.[5] La parella es va divorciar el 1963, però quan la mare de John va morir el 1968, la va pressionar perquè li permetés tornar a viure amb ella. El 1970 Alicia es va traslladar i va continuar ajudant a tenir cura del seu exmarit; la parella es casaria de nou el 2001.[4]

El 2002, Alicia Nash i el seu marit van visitar El Salvador, on va ser distingida pel president Francisco Flores amb un homenatge a la seva vida.[7]

Carrera

[modifica]

Després de la graduació del MIT, Nash va treballar a la Brookhaven Nuclear Development Corporation com a física de laboratori. En la dècada de 1960, va treballar per a la RCA com a enginyera aeroespacial, però va ser acomiadada. I després va treballar durant anys a Con Edison com a programadora del sistema i més tard al sistema de trànsit de New Jersey com a programadora informàtica i analista de dades.[4][5] Va ser membre de nombroses societats d'enginyeria femenines. I quan es va estrenar la pel·lícula A Beautiful Mind, Nash era presidenta del consell d'associació d'alumnes del MIT.[8]

Defensa de la salut mental

[modifica]

Nash es va convertir en un portaveu dels afectats per esquizofrènia i malalties mentals. I el 2005 va rebre el premi Luminary de la Brain & Behavior Research Foundation. Va viatjar per tot el país per parlar dels drets per a persones amb malaltia mental i el 2009 es va reunir amb els legisladors de l'estat de Nova Jersey per parlar de com millorar el sistema de salut mental d'aquest estat. El 2012, va ser honorada a la Universitat de Texas, amb la John and Alicia Nash Conference pel seu suport a aquelles persones amb malaltia mental, on va pronunciar el discurs inicial.[9][10][11]

Mort

[modifica]

Alicia i el seu marit van morir en un accident de cotxe al New Jersey Turnpike el 23 de maig de 2015, a prop de Monroe Township, Nova Jersey. Quan tornaven a casa després d'una visita a Noruega, on el seu marit havia rebut el Premi Abel. El conductor del taxica amb el qual circulaven des de l'aeroport de Newark va perdre el control de la cabina i va colpejar un passamà. Els dos passatgers van sortir disparats i moriren.[12][13][14][15][16]

Retratada als mitjans de comunicació

[modifica]

Nash va ser retratada per Jennifer Connelly a la pel·lícula del 2001 A Beautiful Mind. Per la seva actuació, Connelly va guanyar l'Òscar a la millor actriu de l'Acadèmia dels Òscars, fent esment a Nash durant el seu discurs d'acceptació.[2][17]

Referències

[modifica]
  1. Ellis Nutt, Amy «Alicia Nash’s beautiful, complex, rebellious life». The Star, 29-05-2015 [Consulta: 23 maig 2020].
  2. 2,0 2,1 Heyboer, Kelly «Funeral for John Nash and wife to be private; Alumni group plans memorial». nj.com, 29-03-2019 [Consulta: 23 maig 2020].
  3. «A Brilliant Madness». American Experience. Arxivat de l'original el 2 març 2017. [Consulta: 23 maig 2020].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 ; Guerrero, Francisca «Alicia Lardé de Nash: Refugio de un Genio» (en castellà). La Prensa Gráfica [Antiguo Cuscatlan, El Salvador], 22-03-2002, p. 118–119 [Consulta: 19 setembre 2017].
  5. 5,0 5,1 5,2 Didion, Joan «Varieties of Madness». The New York Review of Books [New York City], 23-04-1998. Arxivat de l'original el 13 agost 2017 [Consulta: 20 setembre 2017].
  6. 6,0 6,1 6,2 «NY Times: John Nash». Mark Walker's Home Page. Arxivat de l'original el 5 de juny 2011. [Consulta: 23 maig 2020].
  7. «Fallecen la salvadoreña Alicia Lardé y nobel de economía John Nash en accidente». Noticias de El Salvador, 24-05-2015 [Consulta: 23 maig 2020].
  8. K. Livio, Susan «Alicia Nash was loyal heart to John Nash's 'Beautiful Mind'». nj.com, 29-03-2019 [Consulta: 23 maig 2020].
  9. «Favorable Ruling: Supreme Court UpholdsAffordable Care Act». Mental Health America of Texas, 01-08-2012. Arxivat de l'original el 8 juliol 2015. [Consulta: 23 maig 2020].
  10. K. Livio, Susan «Mathematician John Nash and family advocate for mental health care». nj.com, 02-04-2019 [Consulta: 23 maig 2020].
  11. Ellis Nutt, Amy «Alicia Nash, wife of Nobel laureate, dies at 82». The Washington Post, 27-05-2015 [Consulta: 23 maig 2020].
  12. Ma, Myles «Famed 'A Beautiful Mind' mathematician John Nash, wife, killed in N.J. Turnpike crash». The Star-Ledger, 23-05-2015 [Consulta: 23 maig 2015].
  13. «'A Beautiful Mind' mathematician John Nash, wife killed in crash». USA News [Consulta: 24 maig 2015].
  14. «'Beautiful Mind' mathematician John Nash killed in crash». BBC News [Consulta: 24 maig 2015].
  15. «Princeton mathematician John Nash and his wife, Alicia, are killed in a car accident». Quartz [Consulta: 24 maig 2015].
  16. «John Nash, mathematician who inspired 'A Beautiful Mind', killed in car crash». Arxivat de l'original el 24 de setembre 2015. [Consulta: 24 maig 2015].
  17. Connelly, Jennifer «Jennifer Connelly Academy Awards Acceptance Speech». Academy Awards Acceptance Speech Database, 24-03-2002 [Consulta: 23 maig 2020].

Bibliografia

[modifica]
  • Nasar, Sylvia. A Beautiful Mind : a Biography of John Forbes Nash, Jr., Winner of the Nobel Prize in Economics, 1994. Simon and Schuster, 1998, p. 464. ISBN 978-1-4516-2842-5.