Alticinis

Infotaula d'ésser viuAlticinis
Alticini Modifica el valor a Wikidata

Nesaecrepida infuscata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreColeoptera
FamíliaChrysomelidae
TribuAlticini Modifica el valor a Wikidata
Spinola, 1844
Nomenclatura
Nom zoològic coordinat ambAlticinae Modifica el valor a Wikidata

Els alticinis (Alticini) són una tribu de coleòpters de la família dels crisomèlids. Algunes espècies són plagues per l'agricultura.

Descripció

[modifica]

Els adults són crisomèlids molt xicotets o de grandària mitjana. Són similars a altres escarabats que habiten a les fulles, però habitualment tenen les potes posteriors molt allargades, cosa que els permet els sobtats salts que fan quan li'ls /els hi pertorba. Els alticinis també poden moure's amb normalitat i volar. Alguns tenen colors atractius: foscos, brillants i sovint predominen colors metàl·lics.

S'alimenten de les fulles, tiges i pètals. Si el nombre d'individus sobre una planta és elevat, els menuts forats redons que fan en alimentar-se poden unir-se en grans zones danyades. Algunes larves d'aquesta tribu (per exemple, les espècies del gènere Phyllotreta) s'alimenten de les arrels.

En condicions climàtiques adverses (com per exemple, la pluja) alguns alticins cerquen aixopluc en el sòl. Algunes espècies, com puçot i puçot ratllat, prefereixen abandonar els seus amagatalls només durant temps sec i càlid. El nom de puçot prové de veure'ls botant per damunt del sòl.

Relació antròpica

[modifica]

Molts cultius importants són atacats per aquests escarabats, incloent diverses brassicàcies com la mostassa o la colza. També poden alimentar-se d'algunes plantes ornamentals com ara les gardènies i del gènere Rothmannia per espècies del gènere Altica. Sol donar-se quan l'oratge és sec i assolellat. Les larves són solen nodrir-se de les arrels.[1]

Els alticinis poden ser dissuadits per un divers nombre de plantes de companyes, que poden ser plantades entre les hortalisses de l'hort per tal d'afavorir-les. Per exemple, timó, herba gatera, donzell i altres classes d'aromàtiques que cobreixen l'olor de les plantes properes.[2]

Els raves és una planta esquer d'aquests escarabats, mantenint-los allunyats de conreus més importants. En general, només causen danys lleus a la fulla, sense fer malbé l'arrel i així, aquests escarabats deixen en pau a les plantes adjacents.[3] Existeixen depredadors i parasitoides naturals que mantenen les poblacions controlades, com ara els vespes bracònides i mosques tiquínides que parasiten l'estat larvari per emergir com adults, els quals s'alimenten de pol·len i nèctar a més de pol·linitzar les flors per les que passen. Per tal d'atraure a aquests parasitoides es poden plantar certes plantes entre les verdures com ara apiàcies (alcaravia, fenoll, coriandre, siscla, anet) i flors senzilles com rosella, matricària i centenrama.[4]

Actualment s'està emprant una espècie del gènere Aphthona per a controlar de manera biològica la lletrera de séquia, una adventícia comuna a les nostres terres però que als EUA s'han convertit en un problema, ja que els herbívors l'eviten degut al seu làtex tòxic.

Taxonomia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ The Garden Pest & Diseases Specialist: The Essential Guide to Identifying and Controllong Pests and Diseases of Ornamentals, Vegetables and Fruits, 2007, p. 35. ISBN 1845374851. [Enllaç no actiu]
  2. ↑ «Garden Toad's Companion Plant Guide». Arxivat de l'original el 2013-01-23. [Consulta: 26 abril 2018].
  3. ↑ 5 Secrets to Vegetable Garden, Companion Planting Revealed
  4. ↑ Alys Fowler: flea beetle
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata