Il·lustració de l'Amelanchier canadensis | |
Planta | |
---|---|
Tipus de fruit | baia |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 135957978 |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Rosales |
Família | Rosaceae |
Gènere | Amelanchier |
Espècie | Amelanchier canadensis Medik., 1793 |
Nomenclatura | |
Basiònim | Mespilus canadensis |
Amelanchier canadensis és una espècie de planta amb flors de la família de les rosàcies.
És nativa de l'orient de l'Amèrica del Nord, que es troba al Canadà des de Nova Escòcia fins al sud d'Ontario, i als Estats Units des de Maine fins a Alabama, des de l'oest del Mississipi a les parts orientals de Tennessee. Habita llocs antropitzats (hàbitats artificials o alterats), penya-segats, calbs o cornises, vores forestals, prats i praderies. En general, a zones humides, en terrenys amb drenatge, fins als 200 msnm d'altitud.[1][2]
És un arbust o arbre menut llenyós i caducifoli natiu de Nord-amèrica. Shadbush és el nom comú en anglès perquè la seua floració coincideix amb la migració anual del tarpó als rius de Nova Anglaterra. Té diversos troncs llisos i grisos que creixen de 2 a 6,5 m d'alçada i 5–6 m d'ample, amb una forma de creixement pareguda a la del vern. L'escorça llisa i grisosa, lleugerament marcada amb ratlles fosques i verticals quan és jove, i rugosa, amb solcs llargs quan és madur. Les seues branques miren cap amunt, de manera que són quasi paral·leles a la tija principal. Aquestes són peludes quan són joves, i es tornen suaus amb l'edat. Són rogenques a l'hivern i produeixen brots de fulla roja a causa de l'elevat nivell d'antocianines. Les fulles de 3 a 6 cm de llarg i 2 a 3 cm d'amplària són oblongues, finament dentades, arrodonides a la base i arrodonides a l'àpex amb una projecció xicoteta i aguda. Hi ha 10-15 parells de nervis principals. Les fulles joves es cobreixen amb una pilositat suau i fina, i es va tornant verda fosca i suau. El revers de la fulla està cobert de pèls blancs i tous. La inflorescència és indeterminada, amb moltes flors blanques pedunculades i no fragants.[3] Els cinc pètals són oblongs a lanceolats de 7–10 mm de longitud. El fruit mengívol és de color roig violat, sucós i dolç. És tècnicament un pom, que no és típic de les rosàcies. El seu nombre cromosòmic és 2n = 17[4]
No és estrany que s'hibridi amb altres espècies del gènere, com ara A. stolonifera, A. intermedia, A. arborea, i A. laevis, la qual cosa dificulta la seua identificació per la gran variabilitat morfològica dins del gènere.
S'utilitza com a planta ornamental perquè té un fullatge groc i daurat molt atractiu que es torna d'un roig ataronjat a la tardor. Sovint es planta a la primavera o a la tardor per ser un arbre que siga el punt focal del paisatge. Un desavantatge per ser part de la flora urbana és que pot ser intolerant a les illes de calor dels nuclis urbans i la contaminació. A causa de la seua sensibilitat a la pol·lució, es considera una planta adequada per utilitzar-la com a bioindicador de fluorur gasós, també s'ha observat que és sensible a alts nivells de compostos nitrogenats en l'aire.
L'ús regular millora l'insomni infantil (calmant suau) i la visió, enforteix tot el cos, normalitza les seues funcions bàsiques. Les baies tenen un efecte beneficiós sobre la digestió i els intestins. Prendre regularment infusió de les flors normalitza el funcionament del múscul cardíac i reduir la pressió arterial.[5] Les tribus natives americanes utilitzaven l'arrel per curar diarrea, indigestió, sagnat menstrual excessiu i expulsar cucs intestinals (vermífug).
Els fruits poden consumir-se en fresc, deshidratats i cuits.
Les baies no s'han de barrejar amb llet fresca. Conté substàncies coagulants de la proteïna de la llet (caseïna), la qual cosa pot esdevenir en diarrea i provocar diversos trastorns de l'estómac.