Américo Castro (Cantagallo, Brasil, 4 de maig de 1885 − Lloret de Mar, 25 de juliol de 1972) va ser un filòleg especialitzat en el Segle d'or espanyol. Vinculat al noucentisme i a la vida universitària, va destacar en l'edició i comentari d'obres clàssiques. Una de les seves tesis és que l'aportació musulmana i jueva a la península Ibèrica havia estat menystinguda per la cultura oficial, de caràcter cristocèntric, i per això va buscar antecedents conversos i al·lusions a altres religions entre els autors canònics, especialment en Cervantes. En la seva anàlisi del pensament heterodox, va aprofundir en l'obra d'Erasme i la seva influència a Espanya.[1][2]
↑Sicroff, Albert A. «En torno a las ideas de Américo Castro». Actas del Quinto Congreso Internacional de Hispanistas / coord. per François López, Joseph Pérez, Noël Salomon, Maxime Chevalier, Vol. 1, 1977, pàg. 105-119 [Consulta: 20 juliol 2016].