Ancamna

Infotaula personatgeAncamna

Modifica el valor a Wikidata
Tipusdeïtat aquàtica Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gènerefemení Modifica el valor a Wikidata

A la religió galo-romana, Ancamna era una deessa adorada particularment a la vall del riu Mosel·la. Va ser commemorada a Trèveris i Ripsdorf com a consort de Lenus Mars,[1] i a Möhn com a consort de Mars Smertulitanus.[2][3]

A Trèveris, es van crear altars en honor de Lenus Mars, Ancamna i els genii de diversos pagi del Trèvers, donant la impressió de Lenus Mars i Ancamna com a protectors tribals honrats en un culte oficialment organitzat.[4][5] Entre les poques estatuetes deixades com a ofrenes votives deixades al santuari de Mars Smertulitanus i Ancamna a Möhn és un genius cucullatus com el que es va oferir als Xulsigiae al complex del temple de Lenus Mars a Trèveris.[6]

Inciona també és aparentment invocat juntament amb Lenus Mars Veraudunus en un exvot de bronze de Luxemburg;[7] no és clara quina connexió, si s'escau, existeix entre Inciona i Ancamna. Jufer i Luginbühl uneix Ancamna amb altres dos consorts del Mart gal, Litavis i Nemetona, i assenyalen que cap d'aquests semblen deus guerrers; al contrari, suggereixen que Ancamna podria haver estat associada amb una font.[3] Edith Wightman considera que la parella Mars Loucetius i Nemetona és «molt semblant, però no idèntica, a Lenus i Ancamna».[8]

Referències

[modifica]
  1. ↑ H. Finke (1927). "Neue Inschriften," Bericht der Römisch-Germanischen Kommission 17, inscriptions 12 (= AE 1915, 00071), 13 (= EDCS-11201739), 20 (= AE 1915, 00070), 254 (= CIL XIII, 07778).
  2. ↑ CIL XIII, 04119
  3. ↑ 3,0 3,1 Jufer, Nicole; Luginbühl, Thierry. Les dieux gaulois: répertoire des noms de divinités celtiques connus par l'épigraphie, les textes antiques et la toponymie (en francès). París: Editions Errance, 2001, p. 14, 21. 
  4. ↑ Wightman, 1970, p. 214.
  5. ↑ Es van publicar dues d'aquestes inscripcions supervivents a Finke (1927) "Neue Inschriften," Bericht der Römisch-Germanischen Kommission 17: inscripcions 12 i 13.
  6. ↑ Wightman, 1970, p. 224.
  7. ↑ Musée d'histoire et d'art, Luxembourg. 1974. Pierres sculptées et inscriptions de l'époque romaine, catalogat per Eugénie Wilhelm, p.71. (francès)
  8. ↑ Wightman, 1970, p. 219.

Bibliografia

[modifica]
  • Ellis, Peter Berresford. Dictionary of Celtic Mythology (en anglès). Oxford: Oxford University Press, 1994. ISBN 0-19-508961-8. 
  • MacKillop, James. Dictionary of Celtic Mythology (en anglès). Oxford: Oxford University Press, 1998. ISBN 0-19-280120-1. 
  • Wightman, Edith Mary. Roman Trier and the Treveri (en anglès). Londres: Rupert Hart-Davis, 1970. 
  • Wood, Juliette. The Celts: Life, Myth, and Art (en anglès). Thorsons Publishers, 2002. ISBN 0-00-764059-5.