Andrea Camilleri
 (2010)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 setembre 1925 Porto Empedocle (Sicília) |
| Mort | 17 juliol 2019 (93 anys) Roma |
| Causa de mort | infart de miocardi |
| Sepultura | cementiri protestant de Roma |
| Religió | Ateisme |
| Formació | Acadèmia Nacional d'Art Dramàtic Silvio D'Amico Universitat de Palerm |
| Activitat | |
| Camp de treball | Ficció detectivesca, direcció teatral, direcció de televisió, dramatic game (en)  i literatura detectivesca |
| Lloc de treball | Roma |
| Ocupació | escriptor, escriptor de contes, realitzador, dramaturg, director de televisió, novel·lista, director de cinema, prosista, guionista, poeta |
| Activitat | 1950 - 2019 |
| Gènere | Gènere policíac, misteri, poesia, conte i guió cinematogràfic |
| Premis | |
Signatura  | |
   
 | |
Andrea Camilleri (Porto Empedocle, 6 de setembre de 1925 - Roma, 17 de juliol de 2019) fou un guionista, director teatral i televisiu, i novel·lista italià.[1][2]
El 1944 es va inscriure a la Facultat de Lletres, però no va acabar els estudis. Va començar a publicar contes i poesies. Entre 1948 i 1950 va estudiar Direcció a l'Acadèmia d'Art Dramàtic Silvio d'Amico i va començar a treballar com a director i llibretista. En aquests anys, fins a 1945, va publicar contes i poesies, i fou finalista el Premi Saint-Vincent de periodisme. El 1954 va participar amb èxit en un concurs per ser funcionari a la RAI, encara que no va ser seleccionat pel fet de ser comunista declarat. No obstant això, alguns anys més tard entraria a la RAI.
Es va casar amb Rosetta Dello Siesto el 1957, amb la qual va tenir les seves filles, Mariolina, Andreína i Elisabetta.1 El 1958 va començar a ensenyar al Centre Experimental de Cinematografia de Roma. Al llarg de quaranta anys va exercir com a guionista, director de teatre i de sèries per a la televisió. Camilleri es va iniciar amb una sèrie de muntatges d'obres de Luigi Pirandello, Eugène Ionesco, T. S. Eliot i Samuel Beckett per al teatre; i com a productor i coguionista de la sèrie de l'inspector Maigret de Simenon i les aventures del tinent Sheridan per a la televisió italiana, que es van fer molt populars a Itàlia.
Va publicar assajos, cròniques i diverses narracions ambientades en la Sicília de la segona meitat del segle xix. Però, a partir del 1994, amb la creació del comissari Salvo Montalbano (nom triat com a homenatge a l'escriptor barceloní Manuel Vázquez Montalbán) i la seva sèrie de novel·les policíaques, aquest autor es va convertir en un dels escriptors de més èxit al seu país. El personatge va passar a ser gairebé un heroi nacional a Itàlia i ha protagonitzat una sèrie de televisió supervisada pel seu creador.
El 1978 va publicar la seva primera novel·la, El curs de les coses, la primera d'una sèrie de novel·les històriques ambientades a la Sicília del segle xix. El 1980, a Un fil de fum, ja apareix la ciutat imaginària de Vigata, que protagonitzarà més endavant la saga policíaca de Montalbano.
El 1994 Camilleri va publicar La forma de l’aigua, la primera novel·la policíaca protagonitzada per l’inspector Montalbano, un personatge destinat a establir-se en el panorama literari de la novel·la policíaca a Itàlia mentre la sèrie de televisió de Montalbano, interpretada per Luca Zingaretti, convertia Camilleri en un autor de culte que venia milions d'exemplars dels seus llibres. El comissari esdevindrà el seu personatge més conegut, i apareixerà en una trentena de les seves novel·les.
Les obres de Camilleri són conegudes arreu del món i han estat traduïdes a més de vint llengües. Gaudeixen d'un bon predicament entre els lectors dels Països Catalans i han estat àmpliament publicades per Edicions 62 en traducció majoritàriament d'Anna Casassas i de Pau Vidal, el qual amb la seva novel·la Aigua bruta (Premi de Literatura Científica 2006) fa un homenatge a l'autor sicilià en la persona del protagonista, Miquel Camiller, jove lingüista esdevingut detectiu de cop i volta.
Camilleri guanya el IX Premi Pepe Carvalho de novel·la negra, que atorga el festival de novel·la negra de Barcelona, BCNegra.[3]
Va estar compromès políticament en moltes causes a Itàlia i a Europa.
Camilleri ingressà al Partit Comunista Italià el 1944. Va rebutjar sempre participar a llistes electorals ni ocupar càrrecs polítics però mantingué la seva pertinença al PCI. Després ja no s'afiliaria ni al successor PDS ni al PD. Més recentment, manifestaria la seva oposició a governs de dreta, i especialment als de Silvio Berlusconi. Camilleri va participar a la manifestació del No B Day, el 8 de juliol de 2008 a la Piazza Navona, contra les disposicions del govern Berlusconi en matèria de justícia. El 29 de gener de 2009 va decidir entrar en política al concebre el "Partit del Sense Partit" juntament amb Antonio Di Pietro i el filòsof Paolo Flores d'Arcais per participar a les eleccions europees de 2009, però finalmenmt no s'arribà a constituir per manca d'acord. Es va mostrar obertament partidari de les unions civils en més d’una ocasió i es va adherir a una petició pública que recollia gairebé cent mil signatures.
El novembre de 2014 va signar el manifest «Deixin votar els catalans», juntament amb altres personalitats internacionals.[4]
El 17 de juny de 2019, Camilleri ingressa amb aturada cardiorespiratòria a l'hospital Santo Spirito de Roma, on morirà el 17 de juliol sense haver recuperat el coneixement. Actiu fins al final, l'atac el va sorprendre mentre es preparava per participar amb la seva Autodefensa de Caín en un espectacle previst pel 15 de juliol a les antigues Termes de Caracal·la.
Bibliografia
[modifica]
- (entre parèntesis, títols traduïts al català, tot sovint per Anna Casasses i Figueres o Pau Vidal i Gavilán)
- (l'anotació [M] fa referència a la sèrie del comissari Salvo Montalbano)
- 1948-50, Poesie
- 1959, I teatri stabili in Italia: 1898-1918
- 1960, Il Teatro di Eduardo
- 1963, Il quadro delle meraviglie: Intermezzo in un atto
- 1978, Il corso delle cose (El curs de les coses, 2000)
- 1980, Un filo di fumo (Un fil de fum, 2001)
- 1984, La strage dimenticata
- 1992, La stagione della caccia (L'estació de la caça, 2000)
- 1993, La bolla di componenda
- 1994, La forma dell'acqua (La forma de l'aigua, 2002) [M]
- 1995, Il gioco della mosca
- 1995, Il birraio di Preston (L'òpera de Vigata, 2004)
- 1996, Il cane di terracotta (El gos de terracota, 1999) [M]
- 1996, Il ladro di merendine (El lladre de pastissets, 2000) [M]
- 1997, La voce del violino (La veu del violí, 2000) [M]
- 1998, La concessione del telefono (La concessió del telèfon, 1999)
- 1998, Un mese con Montalbano, relats (Un mes amb Montalbano, 1999) [M]
- 1999, La mossa del cavallo (El moviment del cavall, 2013)
- 1999, Gli arancini di Montalbano, relats [M]
- 2000, La gita a Tindari (L'excursió a Tíndari, 2001) [M]
- 2000, La scomparsa di Patò
- 2000, Biografia del figlio cambiato
- 2000, Favole del tramonto
- 2001, Racconti quotidiani
- 2001, Gocce di Sicilia
- 2001, L'odore della notte (L'olor de la nit, 2003) [M]
- 2001, Il re di Girgenti
- 2001, Le parole raccontate: Piccolo dizionario dei termini teatrali
- 2002, La paura di Montalbano, relats [M]
- 2002, Storie di Montalbano, recull de novel·les i relats [M]
- 2002, L'ombrello di Noè: Memorie e conversazioni sul teatro
- 2002, La linea della palma: Saverio Lodato fa raccontare Andrea Camilleri
- 2002, Le inchieste del commissario Collura
- 2003, Il giro di boa (Un gir decisiu, 2004) [M]
- 2003, La presa di Macallè (La presa de Macallè, 2005)
- 2003, Teatro
- 2004, Romanzi storici e civili
- 2004, La prima indagine di Montalbano, relats (El primer cas d'en Montalbano, 2006) [M]
- 2004, La pazienza del ragno (La paciència de l'aranya, 2006) [M]
- 2005, Privo di titolo (Sense títol, 2007)
- 2005, La luna di carta (La lluna de paper, 2007) [M]
- 2005, Il medaglione
- 2006, La pensione Eva (La pensió Eva, 2008)
- 2006, Il diavolo: Tentatore: Innamorato
- 2006, La vampa d'agosto (Foguerada d'agost, 2009) [M]
- 2006, Vi racconto Montalbano: Interviste
- 2006, Le ali della sfinge (Les ales de l'esfinx, 2009) [M]
- 2007, Pagine scelte di Luigi Pirandello
- 2007, Il colore del sole
- 2007, Le pecore e il pastore
- 2007, Bocaccio – La novella di Antonello da Palermo
- 2007, La pista di sabbia (La pista de sorra, 2010) [M]
- 2007, Voi non sapete (No sabeu pas, 2008)
- 2007, Maruzza Musumeci
- 2008, Il tailleur grigio (El vestit gris, 2011)
- 2008, Il casellante
- 2008, La rizzagliata (La mort d'Amalia Sacerdote, 2008)
- 2008, Il campo del vasaio (El camp del terrissaire, 2011) [M]
- 2008, L'età del dubbio (L'edat del dubte, 2012) [M]
- 2008, Racconti di Montalbano, recull de relats [M]
- 2008, Il commissario Montalbano. Le prime indagini, recull de novel·les [M]
- 2009, Un sabato, con gli amici (Un dissabte amb els amics, 2014)
- 2009, La danza del gabbiano (La dansa de la gavina, 2012) [M]
- 2009, La tripla vita di Michele Sparacino (La triple vida de Michele Sparacino, 2010)
- 2009, Ancora tre indagini per il commissario Montalbano, recull de novel·les [M]
- 2010, La caccia al tesoro (El joc de pistes, 2013) [M]
- 2010, Acqua in bocca, juntament amb Carlo Lucarelli (Amb l'aigua al coll, 2011) [M]
- 2010, Il sorriso di Angelica (El somriure de l'Angelica, 2013) [M]
- 2010, L'intermittenza (La intermitència, 2018)
- 2011, Il gioco degli specchi (El joc dels miralls, 2014) [M]
- 2011, Altri casi per il commissario Montalbano, recull de novel·les [M]
- 2012, Una lama di luce (Una escletxa de llum, 2015) [M]
- 2012, Una voce di notte (Una veu de nit, 2016) [M]
- 2012, Una cena speciale, relat, dins Capodanno in giallo [M]
- 2012, Tre indagini a Vigàta, recull de novel·les [M]
- 2013, Un covo di vipere (Un cau d'escurçons, 2017) [M]
- 2013, Notte di Ferragosto, relat, dins Ferragosto in giallo [M]
- 2014, La piramide di fango (La piràmide de fang, 2017) [M]
- 2014, Morte in mare aperto e altre indagini del giovane Montalbano, relats (Mort mar endins i altres casos del jove Montalbano, 2016) [M]
- 2014, Donne (Dones, 2015)
- 2015, La relazione (El cas Santamaria, 2016)
- 2015, Il quadro delle meraviglie. Scritti per teatro, radio, musica, cinema.
- 2015, Le vichinghe volanti e altre storie d'amore a Vigàta
- 2015, La targa
- 2015, Certi momenti
- 2015, La giostra degli scambi (La roda dels equívocs, 2019) [M]
- 2016, L'altro capo del filo (L'altre cap del fil, 2020) [M]
- 2016, Noli me tangere (No em toquis, 2017)
- 2016, Pinocchio (mal) visto dal Gatto e la Volpe, amb Ugo Gregoretti
- 2016, La cappella di famiglia e altre storie di Vigàta
- 2016, I quattro Natali di Tridicino, dins Storie di Natale
- 2017, Esercizi di memoria (Exercicis de memòria, 2020)
- 2017, La rete di protezione (La xarxa de protecció, 2021) [M]
- 2017, La calza della befana, relat, dins Un anno in giallo [M]
- 2018, Ora dimmi di te: Lettera a Matilda (Ara parla'm de tu: Carta a Matilda, 2019)
- 2018, I tacchini non ringraziano, amb dibuixos de Paolo Canevari
- 2018, Il metodo Catalanotti (El mètode Catalanotti, 2021) [M]
- 2018, Ventiquattr'ore di ritardo, relat, dins Una giornata in giallo [M]
- 2019, Conversazioni su Tiresia
- 2019, La casina di campagna: Tre memorie e un racconto
- 2019, Km 123 (Km 123, 2020)
- 2019, Il cuoco dell'Alcyon (El cuiner de l'Alcyon, 2022) [M]
- 2020 (edició pòstuma), Riccardino (Riccardino, 2022) [M]
Audiollibres
[modifica]- Camilleri legge Montalbano, Milà 2002 [M]
- Un filo di fumo, llegit per Fiorello, Roma 2006
- Il nipote del Negus, Roma 2010
Altres
[modifica]- Andrea Camilleri, amb fotografies d'Italo Insolera, L'occhio e la memoria: Porto Empedocle 1950, Palombi & Partner, Roma 2007 - anècdotes sobre Porto Empedocle, Sicília, el 1950.
- Andrea Camilleri i Francesco De Filippo, Questo mondo un po' sgualcito, Infinito Edizioni, Roma 2010 - llibre entrevista amb Camilleri.
Premis
[modifica]- IX Premi Pepe Carvalho de novel·la negra.
Referències
[modifica]- ↑ Vidal, Pau «S'ha mort a 93 anys Andrea Camilleri, el creador del comissari Montalbano». Vilaweb, 17-07-2019 [Consulta: 9 agost 2019].
- ↑ «Andrea Camilleri | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 maig 2020].
- ↑ «El sicilià Andrea Camilleri guanya el IX Premi Pepe Carvalho de novel·la negra». Vilaweb, 17-12-2013. [Consulta: 17 desembre 2013].
- ↑ «Dario Fo i Noam Chomsky, entre les quinze noves personalitats internacionals en favor del 9-N». VilaWeb, 07-11-2014. [Consulta: 7 novembre 2014].
Enllaços externs
[modifica]
- Club de fans de Camilleri (italià)