Ankhesenamon

Plantilla:Infotaula personaAnkhesenamon

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1348 aC Modifica el valor a Wikidata
Tebes (Egipte) Modifica el valor a Wikidata
Mort1322 aC Modifica el valor a Wikidata (25/26 anys)
Memfis (Egipte) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaVall dels Reis Modifica el valor a Wikidata
Gran esposa reial
Modifica el valor a Wikidata
Titulatura dels faraons
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióreina Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolGran esposa reial Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia XVIII d'Egipte Modifica el valor a Wikidata
CònjugeTutankamon Modifica el valor a Wikidata
FillsMòmia 317b, Mòmia 317a, Ankhesenaton Taixerit Modifica el valor a Wikidata
ParesAkhenaton Modifica el valor a Wikidata  i Nefertiti Modifica el valor a Wikidata
GermansTutankamon
Neferneferuaton Tasherit
Neferneferure
Setepenre
Meritaton Taixerit
Ankhesenaton Taixerit
Meritaton
Meketaton Modifica el valor a Wikidata

Ankhesenamon fou una reina egípcia. Tercera filla del faraó Akhenaton i de la gran esposa reial, la reina Nefertiti, el seu nom de naixement fou Ankhesenpaaton "La que viu per a Atón".[1] A les cròniques hitites és coneguda com a Dahamunzu, probablement un títol més que el nom.

Biografia

[modifica]

Quan Tutankhaton va pujar al tron, hi fou casada. El faraó tenia uns 9 anys i probablement la núvia en tenia pocs més. El matrimoni va canviar el seu nom (d'un final amb Aton a un final en Ammon) el segon any, moment en què el culte exclusiu d'Aton fou abolit.[1]

Pel seu origen patern, tenia dret al tron en cas de manca de mascles. A la prematura mort de Tutankhamon, el va succeir en el tron i els seus ministres, especialment el visir Ay, li van indicar que hauria de triar marit. El mateix Ay segurament es va proposar com a candidat, però la reina era jove (uns 20 anys o poc més) i Ay era ja gran i li va donar llargues.

Ankhesenamon va escriure a Subiluliuma I, el rei hitita, demanant un fill per casar-s'hi i esdevenir faraó. Aquest, qui era davant de Kargamis, segurament va quedar molt sorprès i va enviar a comprovar la seva veracitat a Hattusazit, el camarlenc reial.[1] Al cap d'unes setmanes o mesos, va retornar el camarlenc Hattusaziti amb un enviat egipci anomenat Hani. Convençut el rei, va declarar l'establiment de la pau entre Hatti i Egipte i va enviar un dels seus fills, anomenat Zannanza (alguns erudits pensen que més que el nom del príncep es tractaria del seu títol egipci), per casar-se amb la vídua de Tutankhamon. Però en el camí, Zannanza fou assassinat segurament per un partit antihitita egipci que preferia veure al tron el visir Ay o el general Horemheb (els dos són sospitosos de ser-ne els instigadors). Aquests fets van originar la guerra entre Egipte i els hitites. Llavors, Ay la va obligar a casar-se amb ell i així va esdevenir faraó.[1]

Després d'això, ja no se'n sap res més.

Representacions

[modifica]

Ankhesenamon apareix representada amb una delicada i complicada perruca, la serp uraeus al front, els ulls pintats i la cara maquillada. També porta arracades, un ampli collar i un llarg vestit blanc que li arriba fins a les sandàlies. A les escenes a las que apareix, els texts hi fan referència com la gran maga.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Jacq, Christian. Las egipcias. Retratos de mujeres del Egipto faraónico. (en castellà). Planeta, 2000, p. 124,125,127. ISBN 9788408036166. 

Vegeu també

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ankhesenamon