Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Antonio Álvarez Méndez ![]() 18 juliol 1929 ![]() Madrid ![]() |
Mort | 30 març 2020 ![]() |
Causa de mort | COVID-19 ![]() |
Activitat | |
Ocupació | periodista, periodista d'opinió, novel·lista ![]() |
Ocupador | Interviú Grupo Zeta ![]() |
Partit | Partit dels i les Comunistes de Catalunya Bildu ![]() |
Antonio Álvarez Méndez (Madrid, 18 de juliol de 1929 - 30 de març de 2020),[1] més conegut com a Antonio Álvarez Solís, fou un periodista espanyol.
Encara que va néixer a Madrid, es considerava de Mieres (Astúries). Va estudiar Dret a Barcelona i a Santiago de Compostel·la. Va residir durant més de quaranta anys a Catalunya, on va iniciar la seva vida professional a La Vanguardia, de la qual va arribar a ser redactor en cap als vint-i-set anys. S'ha apuntat que va ser secretari de Felipe Acedo Colunga, governador civil franquista de Barcelona entre 1951 i 1960,[2] si bé ell negava qualsevol afinitat amb la dictadura –es declarava nítidament antifranquista– i explicava que havia estat auxiliar de secretaria per a la Protecció Social gràcies a una carta de recomanació d'un redactor veterà de l'ABC que era amic del seu pare.[3][4]
Més tard va ser director fundador de la revista Interviú i un dels fundadors de Por favor, signant-ne la tercera pàgina fins a la desaparició de la revista.[5] Va fundar i va dirigir Economia Mediterránea i dues revistes de gastronomia i turisme. Com a conseller editorial del Grup Zeta, va col·laborar en la sortida d'El Periódico de Catalunya. Va ser també col·laborador en tertúlies de diverses televisions i emissores de radi d'àmbit estatal i autonòmic com TVE, RNE, COPE, Onda Cero, Radio Miramar, SER, EITB i Radio Euskadi durant diversos anys. Va treballar amb María Teresa Campos, Luis del Olmo, Iñaki Gabilondo i Carlos Herrera, entre d'altres, i sovint publicava articles als diaris bascos Egin i Gara.[6]
Es va pronunciar clarament a favor del dret a l'autodeterminació i de la independència de Catalunya i del País Basc, que considerava les nacions més avançades de l'Estat espanyol.[4] Ideològicament situat a l'esquerra, el 1986 va encapçalar la llista del Partit dels Comunistes de Catalunya al Senat per la circumscripció de Barcelona, amb la qual va obtenir 45.608 vots.[7][8] A les eleccions municipals de 2011 va tancar la llista a l'Ajuntament de Bilbao per la candidatura de l'esquerra abertzale Bildu.[9]