Biografia | |
---|---|
Naixement | 28 agost 1801 Bayeux (França) |
Mort | 16 abril 1873 (71 anys) Caen (França) |
Sepultura | cimetière Saint-Jean (Caen) (en) |
Director Institut des provinces (en) | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Caen |
Activitat | |
Camp de treball | Història |
Ocupació | antropòleg, historiador de l'art, arqueòleg, historiador, geòleg |
Membre de | Académie des sciences, belles-lettres et arts de Savoie (en) (agrégation) (1864–) Société littéraire et scientifique de Castres (en) (membre corresponent) (1857–) Acadèmia de les Ciències de Torí (1840–) Association normande (en) (1831–) Societat Linneana de Normandia (1823–) Reial Acadèmia Sueca de Lletres, Història i Antiguitats Institut des provinces (en) Acadèmia de les Inscripcions i Llengües Antigues (membre corresponent) Société des antiquaires de Normandie |
Família | |
Família | House of Caumont (en) |
Pare | François de Caumont |
Premis | |
Arcisse de Caumont (Bayeux, 20 d'agost de 1801 - Caen, 16 d'abril de 1873) va ser un arqueòleg francès.
Fill de François de Caumont i Marie-Louise Hue de Mathan, Arcisse de Caumont va fundar la Société des antiquaires de Normandie (Societat d'antiquaris de Normandia) i la Société linnéenne de Normandie el 1823, la Société française d'archéologie (Societat francesa d'arqueologia) el 1833, l'Association normande (Associació normanda) i la Société pour la conservation des monuments (Societat per a la conservació de monuments).
Davant la inquietud per no haver trobat un suficient nombre de membres per a cada una d'aquestes diferents associacions, Arcisse de Caumont va posar en relació directa els diferents membres que les componien per donar l'oportunitat a cada un d'ells d'expressar les seves opinions i de desenvolupar cada una de les seves idees. Es va ocupar també d'organitzar congressos arqueològics i congressos científics que van ser tot un èxit per a l'època.
Amb això, Arcisse de Caumont va desenvolupar un moviment intel·lectual que es va propagar per tota França i que va comportar la formació de nombroses societats intel·lectuals o literàries que disposaven de biblioteca, arxius i algunes fins i tot de museu.
Els treballs i estudis d'Arcisse de Caumont van permetre d'establir a França el renaixement de l'art gòtic sobre bases intel·lectuals fiables. Les seves obres, molt cercades, li van concedir l'honor d'entrar a formar part de la societat científica Académie des inscriptions et belles-lettres.
Arcisse de Caumont va compondre més de trenta volums sobre arqueologia i va contribuir activament a la publicació de prop de dos-cents volums d'actes i memòries dels congressos de les societats de les quals era fundador.
La seva obra magna, publicada entre l'any 1830 i el 1841, és Cours d'antiquités monumentals: histoire de l'art dans l'ouest de la France, depuis les temps les plus reculis jusqu'au XVIIe siècle (Curs d'antiguitats monumentals: història de l'art a l'oest de França, des dels temps remots fins al segle xvii), la qual considera l'arquitectura religiosa, civil i militar des de l'època gal·loromana fins a l'edat mitjana.