Ariadna Gil i Giner
  | |
| Nom original | (ca) Ariadna Gil Giner |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 23 gener 1969 (55 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | actriu de cinema, actriu, directora de cinema |
| Activitat | 1986 - |
| Família | |
| Cònjuge | David Trueba |
| Parella | Viggo Mortensen (2009–) David Trueba (–2009) |
| Fills | Violeta Trueba i Gil (  ) David Trueba |
| Pare | August Gil Matamala |
| Premis | |
| |
   
| |
Ariadna Gil i Giner (Barcelona, 23 de gener de 1969) és una actriu de teatre, cinema i televisió catalana.[1]
Va començar la seva carrera el 1986 amb la pel·lícula de Bigas Luna Lola. Després de quatre pel·lícules en català, va protagonitzar Amo tu cama rica, d'Emilio Martínez Lázaro, el 1991. Del 1993 al 2007, ha fet més de 31 pel·lícules, com ara Libertarias (de Vicente Aranda), El laberinto del fauno (de Guillermo del Toro) o Soldados de Salamina (del seu excompany sentimental David Trueba).
També ha aparegut a les sèries de televisió Crónicas del mal (1992), Arnau (1994), i Estació d'enllaç (1995).
Família
[modifica]Ariadna Gil és filla de l'advocat August Gil Matamala i d'Isabel Giner de San Julián. Actual parella de l'actor Viggo Mortensen, amb qui va coincidir al rodatge d'Alatriste,[2] va estar casada amb el director David Trueba, amb qui va tenir dos fills, i, per tant, va ser cunyada de Fernando Trueba, tia de Jonás Trueba i concunyada de Cristina Huete.[3]
És neboda de Salvador Giner.[4]
Biografia
[modifica]Va debutar al cinema amb tan sols 17 anys, de la mà del director Bigas Luna, que va ser qui la va descobrir, oferint-li un paper en la seva pel·lícula Lola. Després d'aquest llargmetratge va participar en diverses pel·lícules catalanes, com "El complot dels anells", que tracta d'un suposat atemptat als Jocs Olímpics de Barcelona, o "Un submarí a les tovalles", una divertida sàtira política. El salt al cinema espanyol va ser l'any 1991, en protagonitzar la pel·lícula "Amo tu cama rica", amb el director Emilio Martínez Lázaro. Amb la seva interpretació va guanyar el Premi Ondas a la millor actriu, aconseguint una gran popularitat, i consolidant-se com a actriu.
Més tard va participar en la pel·lícula "Belle Époque", dirigida per Fernando Trueba, que va guanyar l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa, i amb la qual Ariadna va aconseguir el Premi Goya a la millor actriu. En tot aquest temps ha participat en un considerable nombre de pel·lícules, encara que cada vegada més espaiades, ja que es tracta d'una actriu exigent que tria cada vegada millor les seves pel·lícules. El mateix podem dir pel que fa a la pantalla petita, mitjà en el qual no s'ha prodigat massa, apareixent només en alguna producció de qualitat com la sèrie "Arnau".
L'any 1987 va dirigir el curtmetratge "Bar", el guió l'havia escrit ella mateixa. Així mateix, l'any 2006 es va estrenar com a productora amb el documental "La Silla de Fernando".Tot i que ha guanyat un Premi Goya, és de destacar que ha estat nominada cinc vegades més, pels llargmetratges "Antártida", "Lágrimas negras", "Soldados de Salamina", "Alatriste" i "Sólo quiero caminar".
Entre altres premis, també ha aconseguit el Premi Còndor de Plata, l'any 2001, per la seva interpretació a "Nueces para el amor", i el 2002 va estar nominada novament per "El lado oscuro del corazón 2". D'entre altres títols no esmentats de la seva filmografia podem destacar: "Todo es mentira", "Los peores años de nuestra vida", "Malena es un nombre de tango", "Libertarias","El laberinto del fauno" o "El baile de la victoria".[5]
Filmografia
[modifica]Cinema
[modifica]Teatre
[modifica]- La gavina (1997)[10]
- Salvats (1998)[11]
- Un tranvía llamado deseo (2010)
- Viejos tiempos (2012)
- Los hijos de Kennedy (2013)
- Amor & Shakespeare (2015)[12]
- Vania (escenas de la vida) (2017)
- Jane Eyre. Una autobiografía (2018)
- El dolor (2019)[13]
- Encara hi ha algú al bosc (2021)[14]
- Anna Karènina (2024)
Televisió
[modifica]| Any | Sèrie |
|---|---|
| 1992 | Revolver |
| 1993 | Crónicas del mal |
| 1994 | Arnau |
| 1995 | Estació d'enllaç |
| 2003 | Les parents terribles |
| 2008 | Elles et moi |
| 2011-2012 | Marco |
| 2014 | Cuéntame cómo pasó |
| 2018-2020 | Aquí en la Tierra |
Premis
[modifica]- 1992: Ondas a la millor actriu, Amo tu cama rica
- 1992: Premi del Festival de Peníscola a la millor actriu, Amo tu cama rica
- 1993: Goya a la millor actriu, Belle Époque[15]
- 1993: Fotogramas de Plata, Belle Époque
Referències
[modifica]- ↑ «Ariadna Gil i Giner | enciclopedia.cat». [Consulta: 17 novembre 2023].
- ↑ Diari, Catalunya. «La famosa actriu catalana que desfila per la catifa vermella dels Oscar». [Consulta: 4 març 2019].
- ↑ Rodrigo, Cristina «Los secretos del triángulo amoroso de Ariadna Gil, Viggo Mortensen y David Trueba». El Español, 10-02-2017 [Consulta: 16 juny 2018].
- ↑ «Ariadna Gil, belleza y consistencia | El Cine de LoQueYoTeDiga» (en anglès), 02-05-2005. [Consulta: 13 maig 2024].
- ↑ «Biografía de Ariadna Gil» (en castellà). biografias. [Consulta: 15 desembre 2014].
- ↑ Villatoro, Manuel P. ««En zona hostil», una superproducción bélica española «a la americana»» (en castellà). Hoy Cinema, 17-02-2016. Arxivat de l'original el 2018-05-01. [Consulta: 1r setembre 2020].
- ↑ Rodriguez, Oriol. «Ariadna Gil: "El cinema també és una eina contra la violència de gènere"». El Nacional, 11-06-2021. [Consulta: 14 març 2023].
- ↑ «La casa entre los cactus» (en castellà). La Vanguardia. [Consulta: 14 març 2023].
- ↑ Portero, Andrés. «La película 'Black is beltza II', de Fermín Muguruza, también tendrá cómic» (en castellà). Deia, 22-05-2020. [Consulta: 14 març 2023].
- ↑ «Chejov salva La gaviota de Flotats». Diario ABC, 16-10-1997. [Consulta: 6 gener 2014].
- ↑ Jacinto Antón. «Ariadna Gil debuta en el Teatre Lliure con una obra brutal de Edward Bond». El País, 27-02-1998. [Consulta: 6 gener 2014].
- ↑ «AMOR & SHAKESPEARE - Del 26 de setembre a l'1 de novembre del 2015 | Teatre Poliorama». Teatre Poliorama. [Consulta: 17 novembre 2023].
- ↑ «El dolor». TNC, 2019. [Consulta: novembre 2023].
- ↑ «Encara hi ha algú al bosc». TNC, 2021. [Consulta: novembre 2023].
- ↑ «Ariadna Gil i Giner». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
|
