Aristides Maillol

Aristides Maillol

(1925)
Nom original	(fr) Aristide Maillol
Biografia
Naixement	(fr) Aristide Bonaventure Jean Maillol 8 desembre 1861 Banyuls de la Marenda (Rosselló)
Mort	27 setembre 1944 (82 anys) Banyuls de la Marenda (Rosselló)
Causa de mort	mort accidental, accident de trànsit
Residència	Banyuls de la Marenda
Formació	École Nationale Supérieure des Beaux-Arts Académie Colarossi
Activitat
Camp de treball	Escultura i pintura
Ocupació	escultor, gravador, dibuixant, aiguafortista, pintor, litògraf, artista visual
Moviment	Moviment nabí i simbolisme
Professors	Jean-Léon Gérôme i Alexandre Cabanel
Alumnes	Jean Osouf, Marcel Gimond i Lucile Passavant
Influències	Pierre Puvis de Chavannes i Paul Gauguin
Influències en	Joaquim Claret i Vallès, Ricard Guinó, Josep Biosca i Biosca
Representat per	Artists Rights Society
Participà en
28 juny 1964	documenta 3
16 juliol 1955	documenta 1
Obra
Obres destacables (1905) L'acció encadenada (1910) Flora (1938) L'aire
Localització dels arxius	Arxius departamentals d'Yvelines, document → carta [ 166J, Ms 11838-11873]
Premis
Comandant de la Legió d'Honor
Signatura

Aristides Maillol (Banyuls de la Marenda, 8 de desembre del 1861 – 27 de setembre del 1944) fou un escultor, pintor i gravador català.

«	Aquestes idees arcaiques, gregues, foren la gran novetat que Maillol aportà en el corrent de l'escultura moderna. El que s'ha d'estimar dels antics no és pas la seva antigor; és la seva permanent, renovada novetat, que deuen a la naturalesa i a la raó, que en la naturalesa descobreixen.	»
— Josep Pla. «Arístides Maillol, escultor» dins Homenots, 3a sèrie. OC XXI, 19[1]

Biografia

A l'edat de tretze anys pinta una marina, el seu primer quadre. A 18 anys publica una revista, La Figue; ell n'és l'únic redactor, impressor, il·lustrador i, finalment, l'únic client.

Després d'una estada a Perpinyà, parteix a París, on després de moltes temptatives és admès el 1885 a l'École des Beaux-Arts; és en aquesta època que passa més penúries i que fa amistat amb Antoine Bourdelle i Paul Gauguin. Va entrar en el grup del nabís, i durant una primera etapa va fer pintures i ceràmiques d'estètica nabí.^[2]

Comença a interessar-se pels tapissos i en fa diverses exposicions, però el treball de la tapisseria li afecta la vista i l'obliga a abandonar definitivament aquest art. Aleshores es dedica exclusivament a l'escultura; molt influït pel seu amic Gauguin, les seves escultures tenen un caràcter alhora solemne i simple, amb un gran equilibri i sempre les enquadra en figures geomètriques, centrant-se en el nu femení.

El 1905 li arriba la fama al Saló de l'Automne, on hi exposa la Mediterrània. Aquesta lliçó nord-catalana triomfa el 1905 al Saló de Tardor de París per via d'Aristides Maillol, que, segons Maurice Denis, sap unir la virtut del classicisme a la ingenuïtat del primitivisme. La serenitat, així com la força arcaïtzant de la seva obra Mediterrània, lloada per André Gide, li permet de refermar en la història de l'escultura, mitjançant el llegat grec, la primacia de la forma per sobre del tema. Amb aquesta obra, Maillol obre per l'escultura un nou camp d'experimentació. El català ha sabut regenerar aquest gènere per a oferir-li un gran període postrodinià, ja que si l'obra del mestre de Meudon requereix la sensació incontrolada, d'un realisme galvanitzat per una forma flamígera al límit de l'esbós, característic d'un expressionisme nòrdic, la del mestre de Banyuls de la Marenda respon a la d'un retorn a la forma pura i a la síntesi absoluta portada per la llum del Mediterrani.^[3]

A partir d'ací, fa exposicions a París, Nova York, Berlín, Chicago, etc. Té encàrrecs i també il·lustra diversos llibres.

Fou molt amic de Sunyer i de Togores, i els va ajudar sovint durant l'època de l'ocupació franquista de Catalunya.^[4] També ho fou de l'escultor català Joaquim Claret, qui havia treballat al seu taller de Marly-le-Roi entre 1907 i 1908.^[5]

Amb la decisió dels artistes de l'Escola Rossellonesa, una vegada formats a París, de tornar a viure i treballar a llur país, el panorama artístic nord-català es consolida i esdevé un referent per a la nova generació d'artistes emergents. Mentre que Maillol pren per deixebles Elie Rocaries, Enric Frère, Gaspar-Maillol, per tècnics Joaquim Claret o Ricard Guinó i influencia nombrosos artistes joves com Jordi Caseblanque o Roger Maureso, per la seva banda Terrús forma Enric Escarrà i Gustau Violet i pren sota la seva protecció Marcel Gili i Pierre Bardou. Artistes com Martí Vives, Camil Descossy, Andreu Suspuglas, Lluís Cazals o Marcel Delaris fan aleshores les primeres exposicions.^[3]

Maillol pinta i dibuixa molt; comença el 1940 la seva darrera estàtua: L'harmonia, que no arribarà a acabar. Es mor a la seva casa de Banyuls el 27 de setembre de 1944, a vuitanta-tres anys, després d'un accident de cotxe, quan tornava d'una visita a Raoul Dufy a Vernet dels Banys.

La casa museu

La seva casa prop de Banyuls es va inaugurar com a museu el 1994, i conté una col·lecció d'escultures i dibuixos. Un altre museu de la seva obra es va inaugurar a París el 1995, el Musée Maillol, fundat per la col·leccionista i marxant d'art, Dina Vierny, model predilecta i companya platònica de Mallol durant els 10 anys darrers de la vida del pintor.

Maillol "parlava català, anava amb espardenyes, duia faixa i barretina, ballava sardanes" i afirmava: "Jo considero Catalunya la meva veritable pàtria".^[6]

Obres

Aquí una llista parcial d'algunes obres del mestre.

Escultures

• Leda, 1900
• Noia ajupida, circa: 1900 actualment al Museu Deu del Vendrell
• Mediterrània, 1902, actualment al Museu d'Orsay
• Corredor ciclista, 1907
• Tors d'estiu, 1910-11, emplaçada a Barcelona, al costat del MNAC
• Monument a Cézanne, 1912/1925
• L'Illa de França, 1925
• Dina, 1939/1940
• etc.

Tapissos

• El llibre
• El jardí
• Música per a la princesa

Il·lustracions

• Les Èglogues de Virgili, 1925
• L'Art d'estimar d'Ovidi, 1935
• Cantilena, de Josep Sebastià Pons, 1937
• Cants pour elle, de Paul Verlaine, 1939
• El Livret des folastries de Ronsard, 1940
• Les Geòrgiques de Virgili, 1950

Pintures

• ...

Llista parcial d'obres de Maillol

Aquí una llista parcial il·lustrada, en format taula.

Imatge	Datació	Títol	Tècnica i notes	Localització i procedència
	1933	Monuments als morts de les guerres	Pedra N'hi ha una rèplica en bronze en el lloc original; aquest s'ha traslladat per raons de conservació	Banyuls de la Marenda
	1922	Monument als morts de Ceret	Pedra de gres	Ceret
	1922	Monument als morts d'Elna	Bronze	Elna
	1919-1923	Monument als morts	Pedra calcària	Portvendres
	1938	L'aire	Bronze	París, Jardins du Carrousel Otterlo, Kröller-Müller Museum Hannover, Georgsplatz
	1938	L'aire	Pedra Monument als aviadors dels correus aeris	Tolosa de Llenguadoc, Les Abattoirs
	1905-1908	L'acció encadenada	Bronze	Puget-Théniers, Place du Pré-du-Foire Rèplica a París, Jardins de les Teuleries
	1905	La Mediterrània	Bronze	París, Jardins du Carousel Rèplica a: Perpinyà, Pati de la Casa de la Ciutat
	1921	Banyista arreglant-se els cabells	Bronze	París, Jardins du Carousel
	1937	Banyista amb túnica	Bronze Nota: algunes fonts indiquen 1921 com a data...	París, Jardins du Carousel Rèplica a Porto, als jardins de la Fundació de Serralves, des del 2011.
	1910	L'estiu	Bronze	París, Jardins du Carousel
	1911	L'estiu sense braços (Tors d'estiu)	Bronze 163 cm Nota: La rèplica a Barcelona fou regalada a la ciutat pels empresaris de l'Associació Barcelona Olímpica el 1992[7][8]	Perpinyà, Avinguda Arístides Maillol (Passejada dels Plàtans) Rèplica a Barcelona, jardins del MNAC, sota el nom de Tors d'estiu
	1910	Flora	Bronze	París, Jardins du Carousel
	1912	Homenatge a Cézanne	Plom	París, Jardins du Carousel (des de 1929)
	1918-1925	Tors de Venus	Bronze D'aquesta escultura se'n va fer un tiratge de 6 exemplars, probablement ca. 2008 o 9 (?), un dels quals, amb dimensions de 115 cm x 48 cm x 33cm, fou exposat a La Pedrera de Barcelona el 2009-2010, després adquirit per la GenCat per emplaçar prop de la Delegació a Girona el 2010.[7][9][10]	París, Museu Maillol. Rèplica a Girona, al Passatge d'Arístides Maillol, des del 2010.
	1925	La muntanya	Plom	París, Jardins du Carousel (des de 1964)
	1909	La nit	Bronze	París, Jardins du Carousel (des de 1964)
	1930	Les tres nimfes	Plom	París, Jardins du Carousel (des de 1964)
	1910	Pomona	Bronze	París, Jardins du Carousel (des de 1964)
	1938	El riu	Bronze	París, Jardins du Carousel (des de 1964)
	1928	Venus	Bronze	París, Jardins du Carousel (des de 1964)

Vegeu també

• Saló dels Artistes Rossellonesos
• Nabís
• Josep de Togores

Referències

1. «2012. Dues mirades a Maillol. Josep Pla i Torres Monsó». Fundació Josep Pla. Arxivat de l'original el 2013-01-16. [Consulta: 27 gener 2013].
2. Tharrats, Joan Josep. Cent Anys de Pintura a Cadaqués. Barcelona: Parsifal Edicions, 2007, p. 209. ISBN 84-95554-27-5. 
3. «Maillol i els artistes de la Catalunya del Nord». Culturcat. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: 18 octubre 2012].
4. Elpais 20 d'octubre de 2009. Vindicación de Maillol
5. Rodríguez Samaniego, Cristina. Joaquim Claret, escultor de la Mediterrània.. 2006a ed.. 
6. Maguí Noguer, catàleg de l'exposició Fascinació per Grècia, Museu d'Art de Girona, 2009.
7. «Reportatge: Un Maillol a Girona» Arxivat 2021-12-23 a Wayback Machine., Revista de Girona núm. 263, nov-des 2010, baixable en PDF des de l'hemeroteca de la Revista de Girona, ISSN 0211-2663 (RdG 263). [Consulta: 23-12-2021].
8. «TORS DE L'ESTIU (1911), d'Arístides Maillol» Arxivat 2021-12-23 a Wayback Machine. (vídeo de 2:42 minuts), Barcinonews, 31-07-2021. [Consulta: 23-12-2021].
9. Fitxa del Tors de Venus Arxivat 2021-12-23 a Wayback Machine., Espais patrimonials, Generalitat de Catalunya, Delegació de Girona. [Consulta: 23-12-2021].
10. «El govern compra el "Tors de Venus" de Maillol i l'instal·la a la nova seu de Girona» Arxivat 2021-12-23 a Wayback Machine., Dani Chicano, El Punt Avui, 27 febrer 2010.

Bibliografia

• Bassères, François. Mme. François Bassères. Maillol, mon ami, 1979. 
• Borràs, Maria Lluïsa. Obra Cultural de "La Caixa". Maillol, 1979. 
• Puig, Docteur René. Aristide Maillol. Fils de Banyuls-sur-Mer. París: La Revue Française, 1965. 
• Volum 13. Gran Enciclopèdia en Català. Barcelona: Edicions 62, 2004. 

Enllaços externs

• Museu Maillol a París Arxivat 2019-04-14 a Wayback Machine.
• Pàgina/fitxa de l'Ajuntament de Perpinyà sobre Mallol, en català, castellà, francès, anglès i alemany.
• Una altra (breu) pàgina/fitxa sobre Mallol, no enllaçada amb l'anterior
• Algunes imatges d'esculptures a Catalunya Nord
• Retrospectiva de Maillol a La Pedrera de Barcelona