Arnold Mendelssohn

Arnold Mendelssohn

Nom original	(de) Arnold Ludwig Mendelssohn
Biografia
Naixement	26 desembre 1855 Racibórz (Regne de Prússia)
Mort	19 febrer 1933 (77 anys) Darmstadt (Alemanya)
Sepultura	Bessunger cemetery ^(en) , Mauer 33
Religió	Protestantisme
Formació	Universitat de les Arts de Berlín (1876–1880) Royal Music Institute of Berlin ^(en) (1876–1878) Friedrich-Wilhelms-Gymnasium
Activitat
Lloc de treball	Darmstadt (1890–1933) Colònia (1886–1890) Bielefeld (1883–1886) Bonn (1880–1883)
Ocupació	compositor, pedagog musical
Membre de	Acadèmia de les Arts de Berlín Neue Bachgesellschaft ^(en)
Gènere	Òpera
Professors	Carl August Haupt, Wilhelm Taubert, Friedrich Kiel i Eduard Grell
Alumnes	Paul Hindemith
Instrument	Orgue
Família
Família	Família Mendelssohn
Premis
(1930)  ciutadania honorífica (1928)  Beethoven Prize ^(en) (1927)  Doctor honoris causa Conferit per Universitat de Tübingen (1925)  doctor honoris causa per la Universitat de Leipzig (1923)  Premi Georg Büchner Conferit per Estat Popular de Hessen (1917)  Doctor honoris causa Conferit per Universitat de Giessen (1914)  Orde de Lluís de Hessen Conferit per Ernest Lluís IV de Hessen-Darmstadt

Arnold Ludwig Mendelssohn (Racibórz, Silèsia, 1855 - Darmstadt, 1933) fou un compositor i pedagog de la música alemany.

Mendelssohn té més de 100 obres escrites, entre les que únicament les corals han perdurat amb relativa vigència en els repertoris de concerts d'avui dia. Nebot de Felix Mendelssohn i alumne a Bucarest de Mihail Jora,^[1] amb el temeps fou professor de Hindemith, Arnold Mendelssohn renova l'interès a Alemanya per la música sacra luterana, l'obra de Bach i Schütz. Utilitzà un estil compositiu més polifònic que el dels seus contemporanis, molt propi i inhabitual donades les tendències del moment (es perdia el culte a la tonalitat). Va ser violinista, compositor i director, i exercí de docent al Hoch Conservatorium de Frankfurt del Main. Se'l qualifica com a neoclassicista, amb reminiscències de formes i contrapunt de la música antiga però amb recursos tonals de finals del segle xix. La seva música va ser oblidada durant el règim nazi a causa del seu origen jueu.

• Video - Trio for 2 Violins & Piano, Op.76 I - Allegro
• Video - Trio for 2 Violins & Piano, Op.76 II - Adagio III - Menuet, un poco vivace
• Video - Trio for 2 Violins & Piano, Op.76 IV - Sostenuto, allegro non troppo

1. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 646. (ISBN 84-7291-255-8)