Astronomia babilònica

L'astronomia de Babilònia és l'origen de l'astronomia occidental (segons Asger Aaboe).[1] El nostre coneixement de l'astronomia de Sumer és indirecte, via els catàlegs d'estrelles de Babilònia els primers dels quals daten de 1200 aC El fet que molts noms d'estrelles apareguin en sumeri suggereix una continuïtat des de l'edat del bronze.

Els sumeris desenvoluparen una forma d'astronomia que va tenir una influència important en la sofisticada astronomia dels babilonis. L'astrolatria, que donava als déus planetaris un important paper en la mitologia mesopotàmica, comença amb els sumeris. També ells feien servir el sistema sexagesimal (de base 60) que simplificava la tasca de registrar nombres molt grans i molt petits.

Durant els segles VIII i VII aC els astrònoms babilònics desenvoluparen un nou enfocament empíric per l'astronomia. Començaren estudiant filosòficament la naturalesa ideal de l'univers i començaren a usar una lògica interna amb el seu sistema predictiu dels sistemes planetaris. Això també va ser una importat contribució a la filosofia de la ciència, i alguns estudiosos es refereixen a això com la primera revolució científica.[2] Aquesta nova aproximació a l'astronomia va ser adoptada i desenvolupada per l'astronomia grega i hel·lenística.

Només han sobreviscut fragments de l'astronomia de Babilònia escrits en trossos d'argila amb efemèrides i texts dels procediments.[3] Amb aquests fragments, segons l'historiador Asger Aaboe, l'astronomia babilònica va ser el primer intent amb èxit de donar una descripció matemàtica refinada dels fenòmens astronòmics[4]

Notes

[modifica]
  1. ↑ Aaboe, Asger. "The culture of Babylonia: Babylonian mathematics, astrology, and astronomy." The Assyrian and Babylonian Empires and other States of the Near East, from the Eighth to the Sixth Centuries B.C.E Eds. John Boardman, I. E. S. Edwards, N. G. L. Hammond, E. Sollberger and C. B. F. Walker. Cambridge University Press, (1991)
  2. ↑ D. Brown (2000), Mesopotamian Planetary Astronomy-Astrology, Styx Publications, ISBN 9056930362
  3. ↑ Asger Aaboe «On Babylonian Planetary Theories». Centaurus, 5, 3–4, 1958, pàg. 209–277.
  4. ↑ A. Aaboe «Scientific Astronomy in Antiquity». Philosophical Transactions of the Royal Society, 276, 1257, 02-05-1974, pàg. 21–42. DOI: 10.1098/rsta.1974.0007. JSTOR: 74272.

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Astronomia babilònica
  • Aaboe, Asger. Episodes from the Early History of Astronomy. New York: Springer, 2001. ISBN 0-387-95136-9
  • Jones, Alexander. "The Adaptation of Babylonian Methods in Greek Numerical Astronomy." Isis, 82(1991): 441-453; reprinted in Michael Shank, ed. The Scientific Enterprise in Antiquity and the Middle Ages. Chicago: Univ. of Chicago Pr., 2000. ISBN 0-226-74951-7
  • Kugler, F. X. Die Babylonische Mondrechnung ("The Babylonian lunar computation.") Freiburg im Breisgau, 1900.
  • Neugebauer, Otto. Astronomical Cuneiform Texts. 3 volumes. London:1956; 2nd edition, New York: Springer, 1983. (Commonly abbreviated as ACT).
  • Toomer, G. J. "Hipparchus and Babylonian Astronomy." In A Scientific Humanist: Studies in Memory of Abraham Sachs, ed. Erle Leichty, Maria deJ. Ellis, and Pamela Gerardi, pp. 353–362. Philadelphia: Occasional Publications of the Samuel Noah Kramer Fund 9, 1988.
  • Watson, Rita; Horowitz, Wayne. Writing Science Before the Greeks: A Naturalistic Analysis of the Babylonian Astronomical Treatise MUL.APIN. Leiden: Brill Academic Pub, 2011. ISBN 9004202307.