Astèrix i la sorpresa del Cèsar

Infotaula de pel·lículaAstèrix i la sorpresa del Cèsar
Astérix et la Surprise de César Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióGaëtan Brizzi i Paul Brizzi Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
cap valor Modifica el valor a Wikidata
ProduccióYannick Piel Modifica el valor a Wikidata
GuióPierre Tchernia Modifica el valor a Wikidata
MúsicaVladimir Cosma Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de soJack Jullian, Nara Kollery i Jacques Maumont Modifica el valor a Wikidata
FotografiaPhilippe Lainé Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeRobert Isnardon i Monique Isnardon Modifica el valor a Wikidata
ProductoraDargaud Media, Productions René Goscinny i Gaumont Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorMetro-Goldwyn-Mayer i Gaumont Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena11 desembre 1985 Modifica el valor a Wikidata
Durada79 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí Sí
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format1.66:1 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enAstèrix el gal Modifica el valor a Wikidata
Gènerecomèdia, cinema d'aventures, cinema familiar i cinema fantàstic Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0088748 FilmAffinity: 653682 Allocine: 1079 Rottentomatoes: m/asterix_et_la_surprise_de_cesar Letterboxd: asterix-vs-caesar Allmovie: v3152 TCM: 413614 TMDB.org: 8868 Modifica el valor a Wikidata
Sèrie: Pel·lícules d'Astèrix Modifica el valor a Wikidata

Astèrix i la sorpresa del Cèsar (títol original: Astérix et la Surprise de César) és una pel·lícula d'animació franco-belga de Gaëtan i Paul Brizzi, estrenada l'any 1985. Ha estat doblada al català.[1]

És la primera pel·lícula produïda per l'estudi Astérix creat per la Gaumont.[2] El guió és una adaptació dels àlbums Astèrix legionari (1964) i Astèrix gladiador (1967) de René Goscinny i Albert Uderzo.

Argument

[modifica]

Obélix cau sota l'encant de la bella Falbala quan aquesta torna al poble. Però l'arribada del seu promès Tragicomix posa final al seu idil·li solitari. Més tard, la captura de la parella pels romans porta Astérix i Obélix a donar-los auxili en un periple que els conduirà de Condate (Rennes) i Massilia (Marsella) fins al Coliseu, a Roma, passant per l'Àfrica Sahariana.[3]

Repartiment (veu)

[modifica]
  • Roger Carel: Astérix
  • Pierre Tornade: Obélix
  • Pierre Mondy: Caius Obtus
  • Serge Sauvion: Jules César
  • Henri Labussière: Panoramix
  • Roger Lumont: Briseradius
  • Michel Barbey: el centurió Vapetimus
  • Séverine Morisot: Falbala
  • Danielle Licari: Falbala (veu cantada)
  • Patrick Préjean: el decurió Superbus
  • Jean-Pierre Darras: Abraracourcix
  • Pierre Tchernia: Terminus
  • Henri Poirier: el cap del camp romà
  • Thierry Ragueneau: Tragicomix
  • Philippe Dumat: Farfelus, el venedor d'esclaus
  • Yves Barsacq: Ordralfabetix
  • Guy Piérauld: Agecanonix
  • Michel Gatineau: el bandit del desert
  • José Luccioni, Paul Mercey, Pierre Mirat, Edmond Bernard, Paul Bisciglia, Gérard Croce, Alain Doutey, Peter Wollasch, Martin Lamotte: veus addicionals

Premis i nominacions

[modifica]
  • 1987: Golden Screen

Al voltant de la pel·lícula

[modifica]
  • Destacar diversos anachronismes, ja que el Coliseu no va ser construït fins al regnat de l'emperador Vespasià, o sigui més d'un segle després de la mort de Juli Cèsar. A més, aquest últim és anomenat « emperador » en la pel·lícula, és a partir d'August (fill adoptiu de César) que els caps suprems de Roma portaran aquest títol.
  • El físic del decurió Superbus és inspirat en Sciencinfus aparegut en el album de dibuixos Astèrix a Còrsega. El del centurió Terminus ho és en el centurió Gazpachoandalus, en el mateix album, i que és una caricatura de Pierre Tchernia. El físic del centurió Vapetibus és inspirat en el centurió Aérobus, aparegut en La zitzània, que resulta ser una caricatura de Lino Ventura.

Referències

[modifica]
  1. ↑ esadir.cat. Astèrix i la sorpresa del Cèsar. esadir.cat. 
  2. ↑ Bernard de Choisy, Uderzo-storix, Jean-Claude Lattès, 1991, p.237
  3. ↑ «Astérix et la Surprise de César». Allociné.