August Algueró i Dasca

Plantilla:Infotaula personaAugust Algueró i Dasca
Nom original(ca) August Algueró i Dasca
(es) Augusto Algueró Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Augusto Algueró Dasca Modifica el valor a Wikidata
23 febrer 1934 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort16 gener 2011 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Torremolinos (Província de Màlaga) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinsuficiència cardíaca Modifica el valor a Wikidata
Presentador del concurs d'Eurovisió
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, pianista, compositor de bandes sonores, director d'orquestra, empresari, compositor, arranjador musical Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficPolydor Records Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeCarmen Sevilla (1961–1974) Modifica el valor a Wikidata
FillsAugusto José Algueró García Modifica el valor a Wikidata
PareAugust Algueró i Algueró Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0005943 TMDB.org: 240198
Musicbrainz: 66fecf0c-e757-4e5c-aff8-5a872ab628b9 Discogs: 1200941 Modifica el valor a Wikidata

August Algueró i Dasca (Barcelona, 1934 - 16 de gener de 2011) va ser un compositor, director d'orquestra, arranjador i pianista català. És fill d'August Algueró i Algueró.[1]

Biografia

[modifica]

Fill del compositor August Algueró i Algueró, August estudià al Conservatori de Barcelona, on als setze anys va guanyar el premi de virtuosisme amb el piano. Va començar estudis de Medicina, però no els va acabar. Com a músic va agafar popularitat en la música lleugera, ja que molts artistes de l'època cantaven cançons seves. És el cas de Raphael, Joan Manuel Serrat, Nino Bravo, Jaime Morey, Los Tres Sudamericanos, Los cinco Latinos o Ramon Calduch. Fou habitual en els festivals dels anys seixanta i primers setanta, com el de Benidorm, Rio de Janeiro, Eurovisió, Canción del Mediterráneo de Barcelona, OTI, en els quals participà com a compositor o director d'orquestra.[1]

A partir de 1951 s'estrenà com a compositor de films. Fins al 1974 va escriure més d'un centenar de bandes sonores, entre les quals cal citar El Judas (1952), d'Ignasi Iquino, Usted puede ser un asesino (1961), de José Maria Forqué, Tómbola (1962), de Lluís Lucia, Tuset Street (1967), de Jordi Grau, etc. I els telefilms Historia de la frivolidad (1967), de Narciso Ibáñez Serrador, i El irreal Madrid (1969), guardonats, respectivament, als Festivals de Montreux i de Montecarlo, i la telesèrie La saga de los Rius (1976-1977). El 1961 es va casar amb Carmen Sevilla.[2] El 1970 començà a compondre jingles publicitaris i sintonies de televisió. El 1995 va rebre la Medalla d'Or de l'Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas.[1]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Torres Alfosea, Francisco J. «IX». A: Història de la música catalana, valenciana i balear. Barcelona: Edicions 62, 2003, p. 34. ISBN 84-297-5283-8 [Consulta: 7 novembre 2015]. 
  2. ↑ «August Algueró i Dasca | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 desembre 2020].