Augusts Kirhenšteins

Plantilla:Infotaula personaAugusts Kirhenšteins

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 setembre 1872 Modifica el valor a Wikidata
Mazsalaca (Letònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 novembre 1963 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Riga (Letònia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Rainis Modifica el valor a Wikidata
  Primer Ministre de Letònia
21 de juliol de 1940 – 5 d'agost de 1940
Càrrec abolit
Dades personals
FormacióUniversitat de Tartu Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Riga
Zúric
Limbaži
Valmiera
Davos Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbiòleg, polític, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Letònia Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista de la Unió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteFront oriental de la Segona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansRūdolfs Kirhenšteins Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 215233038 Modifica el valor a Wikidata

Augusts Kirhenšteins (Mazsalaca, 18 de setembre del 1872Riga, 3 de novembre del 1963) fou un polític i biòleg letó.

Kirhenšteins es convertí en primer ministre de Letònia el 20 de juny del 1940, tres dies després de l'ocupació del país per tropes soviètiques. Entre l'11 i el 15 de juliol s'hi celebraren eleccions al «Parlament Popular» de Letònia, que foren eleccions arreglades, ja que els votants només podien elegir entre els candidats d'una llista aprovada per la Unió Soviètica (Bloc Popular dels Treballadors).

El 21 de juliol, Kirhenšteins esdevingué president de Letònia. El nou parlament i el «govern popular» demanaren a Stalin que permetés l'adhesió de Letònia a la Unió Soviètica amb el nom de República Socialista Soviètica de Letònia, fet que es consumà el 5 d'agost d'aquell mateix any.

Kirhenšteins es feu membre del Partit Comunista de Letònia i el 25 d'agost fou elegit president del Presídium del Soviet Suprem, cosa que el convertia en el cap d'estat de facto de l'RSS de Letònia tot i no tenir poder real. Abandonà el càrrec l'11 d'abril del 1952.