Aurel Wintner

Aurel Wintner

Biografia
Naixement	(de) Aurel Friedrich Wintner 8 abril 1903 Budapest (Imperi austrohongarès)
Mort	15 gener 1958 (54 anys) Baltimore (Maryland)
Causa de mort	infart de miocardi
Sepultura	Fowlers Mill Cemetery ^43° 53′ 45″ N, 71° 18′ 01″ O / 43.895955°N,71.300296°O / 43.895955; -71.300296
Editor American Journal of Mathematics
1944 – 1958
Dades personals
Formació	Universitat de Copenhaguen (1929–1930) Universitat de Roma La Sapienza (1929–1930) Universitat de Leipzig (1927–1929) Universitat de Budapest Eötvös Loránd (1920–1924)
Tesi acadèmica	Über die Konvergenzfragen der Mondtheorie  (1929 )
Director de tesi	Leon Lichtenstein i Julius Bauschinger
Activitat
Camp de treball	Matemàtiques
Ocupació	matemàtic, astrònom, professor d'universitat
Ocupador	Universitat Johns Hopkins (1930–1958)
Obra
Obres destacables Teorema d'Erdős-Wintner Teorema de Wintner-Wielandt teorema de Wiener-Wintner teorema de Jessen-Wintner
Estudiant doctoral	Shlomo Sternberg, Monroe Martin, Philip Hartman, Calvin R. Putnam, Edward Haviland i Robert W. Bass
Localització dels arxius	Universitat Johns Hopkins
Família
Cònjuge	Irmgard Hölder
Pares	Eduard Wintner i Charlotte Eugenie Hirshfeld
Parents	Otto Hölder, sogre Samuel Oppenheim, oncle
Premis
(1940)  Beca Guggenheim

Aurel Wintner (Budapest, 8 d'abril de 1903 - Baltimore, 15 de gener de 1958) va ser un matemàtic hongarès emigrat als Estats Units.

Vida i obra

Fill d'un comerciant holandès establert a Budapest, Wintner va dubtar molt entre estudiar ciències o música, ja que tenia un extraordinari talent pel violí. En acabar l'ensenyament secundari, el 1920 va ingressar a la universitat de Budapest per estudiar física i astronomia, abandonant per sempre la música. Degut a revessos econòmics de la família va haver de treballar com empleat de banca entre 1922 i 1927^[1] i va haver de deixar la universitat el 1924.^[2] Durant aquests anys va publicar diversos articles científics que van cridar l'atenció de Leon Lichtenstein qui el va cridar a la universitat de Leipzig, on es va doctorar el 1927.^[3] El 1929-1930 va gaudir d'una beca internacional, que li va permetre estudiar a Roma i Copenhaguen.

El 1930 se'n va anar a Baltimore per incorporar-se a la universitat Johns Hopkins on va romandre fins a la seva mort l'any 1958,^[4] excepte un curs (1937/38) en que va ser visitant a l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton,^[5] on va trabar amistat amb Norbert Wiener. El 1940, durant una trobada de la Societat Americana de Matemàtiques, tots dos, juntament a Ralph Boas,^[6] van inventar-se una revista anomenada Trivia Mathematica (subtitulada: Tot és trivial quan ja saps la demostració),^[7] que només acceptava originals en anglès bàsic, poldavià, peanès i/o ish i que estaria editada per la universitat dels Bad Lands.^[8] Entre els articles que pensaven publicar i havia enunciats tan peregrins com Una corba de Jordan que no passa per cap punt de cap pla, Sobre els nombres primers rodons, Sobre els plans tritangents a l'antisèptic ternari, Anàlisi elefantí i representació giràfica, i altres bestieses de l'estil.^[9] Quan van intentar incorporar al projecte Tibor Radó (que no tenia cap mena de sentit de l'humor) aquest es va enfadar.

El 1944 va ser nomenat editor de la revista American Journal of Mathematics, càrrec des del que va contribuir, juntament amb André Weil, a convertir-la en una revista de referència indispensable.^[3]

Wintner va ser un dels principals promotors de l'anàlisi matemàtica en el segle xx. Va publicar més de quatre-cents articles científics (!) i nou llibres de text^[10] entre els qual ses troba el seu influent llibre sobre la teoria espectral de les matrius infinites (1929). Estava convençut que l millora de coneixements en aquesta àrea havia de servir com finament d'una teoria de reticles físics.^[11]

Referències

1. Mehra i Rechenberg, 2000, p. 418.
2. Hartman, 1962, p. 483.
3. Nikolski, 2019, p. 213.
4. Hartman, 1962, p. 484.
5. Filep, 2004, p. x.
6. Boas, 1995, p. 126.
7. Schmalz, 1993, p. 240-241.
8. Boas, 1995, p. 127.
9. Krantz, 2005, p. 27.
10. Nikolski, 2019, p. 212.
11. Mehra i Rechenberg, 2000, p. 419.

Bibliografia

• Boas Jr., Ralph P. Lion Hunting & Other Mathematical Pursuits (en anglès). Mathematical Association of America, 1995. ISBN 0-88385-323-X. 
• Filep, László «Egy fehér folt a magyar matematikában - Wintner Aurél» (en hongarès). Természet Világa, Vol. 135, Num. 8, 2004. Arxivat de l'original el 2017-03-20. ISSN: 0040-3717 [Consulta: 16 juny 2021]. Arxivat 2017-03-20 a Wayback Machine.
• Hartman, P. «Aurel Wintner» (en anglès). Journal of the London Mathematical Society, Vol. 37, Num. 1, 1962, pàg. 483-503. DOI: 10.1112/jlms/s1-37.1.483. ISSN: 0024-6107.
• Krantz, Steven G. Mathematical Apocrypha Redux (en anglès). American Mathematical Society, 2005. ISBN 978-1-4704-5172-1. 
• Mehra, Jagdish; Rechenberg, Helmut. The Historical Development of Quantum Theory. Vol. 6 (en anglès). Springer, 2000. ISBN 0-387-98971-4. 
• Nikolski, Nikolaï. Hardy Spaces (en anglès). Cambridge University Press, 2019. ISBN 978-1-107-18454-1. 
• Schmalz, Rosemary. Out of the Mouths of Mathematicians (en anglès). Mathematical Association of America, 1993. ISBN 0-88385-509-7. 

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Aurel Wintner» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• «Aurel (Friedrich) Wintner». John Simon Guggenheim Memorial Foundation. [Consulta: 14 juny 2021]. (anglès)
• «Wintner Aurél (Aurel Friedrich)». História - Tudósnaptár. [Consulta: 16 juny 2021]. (hongarès)