AutoMaidan

Plantilla:Infotaula esdevenimentAutoMaidan
Modifica el valor a Wikidata
Tipusmoviment polític Modifica el valor a Wikidata
Vigència30 novembre 2013 Modifica el valor a Wikidata - 
EstatUcraïna Modifica el valor a Wikidata
ImpulsorNational Endowment for Democracy Modifica el valor a Wikidata
Facebook: automaidan Modifica el valor a Wikidata
Una caravana de l'AutoMaidan a Odessa el 25 de gener de 2014

AutoMaidan (ucraïnès: Автомайдан) és un moviment dins de l'EuroMaidan, que busca la dimissió del president d'Ucraïna, Víktor Ianukóvitx. Es compon principalment de conductors que protegeixen els campaments de protesta i bloquegen els carrers.

Va organitzar una processó de cotxes el 29 de desembre de 2013 fins a la residència del president a Mezhyhirya per expressar les seves protestes davant la seva negativa a signar l'Acord d'Associació Ucraïna-Unió Europea el desembre de 2013.[1] La caravana es va aturar un parell de centenars de metres curts de la seva residència. L'AutoMaidan ha estat blanc reiterat d'atacs violents per part de les forces governamentals i els seus partidaris.

Un dels organitzadors, Dmitro Bulatov, va ser segrestat per assaltants desconeguts el 22 de gener de 2014 i va reaparèixer el 30 de gener, després d'haver estat torturat i visiblement ferit.[2] El 6 de febrer de 2014, mentre se sotmetia a tractament a Lituània, va declarar en una conferència de premsa a Vilnius que l'havien torturat per confessar que la seva organització rebia finançament i ajuda dels estatunidencs i especialment de l'ambaixador dels Estats Units a Ucraïna, i que l'havien contractat per organitzar l'AutoMaidan i els disturbis contra el govern actual.[3] Durant la conferència de premsa Bulatov va subratllar en repetides ocasions que creia que l'havien segrestat les forces especials russes, i que el líder Viktor Medvedchuk podria haver estat involucrat en el segrest.[3] El segrest de Bulatov va ser àmpliament condemnat, també per la comissària de la Unió Europea per als Afers Exteriors, Catherine Ashton.[2] A finals de febrer Bulatov va ser nomenat Ministre de Joventut i Esport en el primer Govern Yatsenyuk, però no va repetir en el segon Govern Yatsenyuk.[4]

El 30 d'agost de 2015 activistes AutoMaidan van ocupar breument la finca de l'ex primer ministre Serhiy Kivalov a Odessa per exposar la seva riquesa.[5]

El 31 d'octubre de 2015, 100 vehicles AutoMaidan van protestar a la mansió del president de Petro Poroshenko exigint la renúncia del fiscal general Viktor Shokin. Van acusar Shokin de sabotejar la corrupció i de les investigacions de la mort de manifestants euromaidan.[6]

A mitjans de febrer de 2016 activistes AutoMaidan de Zhitomir van bloquejar el pas de camions amb plaques de matrícula russos a la frontera entre Belarús i Ucraïna.[7]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Kyiv Post. evidence shows falsified reports used against Automaidan, febrer de 2014 [Consulta: febrer 2014]. 
  2. ↑ 2,0 2,1 «BBC News - Beaten protest leader Dmytro Bulatov leaves Ukraine». Bbc.co.uk, 02-02-2014. [Consulta: 10 febrer 2014].
  3. ↑ 3,0 3,1 Bulatov says he was tortured to admit US involvement in riots in Ukraine, Interfax-Ukraine (6 February 2014)
  4. ↑ «Rada voted the new Cabinet» (en anglès). Ukrayinska Pravda, 02-12-2014.
  5. ↑ «Klitschko bathed in the fountain, automaidan visited Kivalov» (en anglès). Korrespondent, 31-08-2015.
  6. ↑ «"Poroshokin" rally protests against Poroshenko, Shokin» (en anglès). Kyiv Post, 31-10-2015.
  7. ↑ «Rally against transit of Russian cargo trucks stretches to Zhytomir region». UNIAN, 14-02-2016.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: AutoMaidan