अवधी | |
---|---|
Tipus | llengua i llengua viva |
Ús | |
Parlants nadius | 22.000.000 (2007 ) |
Parlat a | Oudh |
Grup ètnic | Awadhis (en) |
Autòcton de | Bihar, Delhi, Madhya Pradesh, Uttar Pradesh, Bheri Zone (en) , Lumbini Zone (en) , Mahakali Zone (en) , Rapti Zone (en) i Seti Zone (en) |
Estat | Índia i Nepal |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües indoiranianes llengües indoàries llengües indoàries centrals Eastern Hindi (en) | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | devanagari |
Codis | |
ISO 639-2 | awa |
ISO 639-3 | awa |
Glottolog | awad1243 |
Ethnologue | awa |
IETF | awa |
L'awadhi (अवधी), també conegut com a abadhi, abadi, abohi, ambodhi o avadhi, és una llengua del grup indoiraní, de la família indoeuropea, parlada al nord de l'Índia, i també a Bihar, Madhya Pradesh, Delhi, Nepal i Maurici. Parlada per aproximadament 38 milions de persones, principalment a la regió Awadh (अवध) d'Uttar Pradesh, està estretament relacionat amb l'hindi i és considerat per molts com un dialecte oriental de l'hindi.[1][2][3]
Awadhi sol escriure's amb l'alfabet Devanagari, o amb l'alfabet Kaithi, o amb una barreja de tots dos. Va aparèixer per primera vegada en forma escrita, durant el segle xii, a l'obra de Damodara Pandita.[2] Malik Mohammad Jayasi i Goswami Tulsidas van escriure Padmavat i Ramcharitmanas, respectivament.[4]