Baccharis salicina
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Archaeplastida |
| Ordre | Asterales |
| Família | Asteraceae |
| Tribu | Astereae |
| Gènere | Baccharis |
| Espècie | Baccharis salicina Torr. i A. Gray |
.svg){kind=icon}
Baccharis salicina és una espècie de planta de la família de les Asteràcies.
Característiques
[modifica]És un arbust que mesura en 0,8 i 2 m d'alçada, amb el fullatge enganxós. La seva tija és llenyosa i granulosa. Les fulles són allargades i rectes, laxes, d'entre 10 a 15 cm de longitud, podent ser dentades. Té petites flors roses o vermelles tenyides de blanc. Les flors són masculines i femenines de 5 a 7 mm d'ample disposades en tres sèries amb forma semiesfèrica i fruits semblants a una nou, color cafè blanquinós. El període de floració inicia al juliol i conclou al gener de l'any següent.
Distribució i hàbitat
[modifica]És típica del desert del sud-oest dels Estats Units i nord-oest de Mèxic, trobant-se també per les tres zones sub-continentals d'Amèrica, incloent al centre de l'Argentina i Xile. Es troba distribuït a la major part de les zones semi-humides de Mèxic i es troba als estats d'Oaxaca, Nayarit, Puebla, Jalisco i Colima. Habita a llocs humits com les vores dels rius i rierols.
Propietats
[modifica]El seu principal ús és contra la infecció i el dolor d'estómac; com a tractament s'empra la planta restregada sobre el ventre, o la seva cocció es beu en dejú.
S'empra també contra bonys causats per cops o caigudes, en els que pot o no haver-hi dolor. Per a curar-los s'apliquen sobre aquests fulles picades en alcohol. També s'usa per a tractar la dermatitis (que es desenvolupa per romandre molta estona a la calor o per la picadura d'algun animal), i la varicel·la. En aquest cas s'apliquen banys amb la cocció de la tija i la flor, més un grapat de carbonat.[1]
La composició química de la resina que produeix conté:[2]
Taxonomia
[modifica]Baccharis salicina va ser descrita per Torr. i A. Gray i publicada a A Flora of North America: containing... 2(2): 258. 1842.[3]
- Baccharis: nom genèric que prové del grec Bakkaris donat en honor de Baco, Déu del vi, per a una planta amb una arrel fragant i reciclat per Linné.[4]
- salicina: epítet llatí que significa "com un salze".[5]
|
|
|
Referències
[modifica]- ↑ «A Medicina tradicional mexicana.». Arxivat de l'original el 2013-06-10. [Consulta: 31 març 2014].
- ↑ Martinez, Máximo (2005): Las plantas medicinales de México. Tomo I. México, Ediciones Botas. pp.11.
- ↑ «Baccharis salicina». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 31 març 2014].
- ↑ Baccharis a Calflora.
- ↑ salicina a Epítetos botánicos.
- ↑ «Baccharis salicina» a EOL. Data consulta: 31 de març de 2014.
Bibliografia
[modifica]- Biblioteca Digital de la Medicina Tradicional (2011): Azumiate (en línia) Arxivat 2013-06-10 a Wayback Machine. Consultat el dia 11 de novembre de 2011.
- Covas, Guillermo. Plantas Pampeanas. F.E.P: Santa Rosa, La Pampa, 1999.
- Flora of North America Editorial Committee, e. 2006. Magnoliophyta: Asteridae, part 7: Asteraceae, part 2. 20: i–xxii + 1-666. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
- Forzza, R. C. & et al. 2010. 2010 Lista de espécies Flora do Brasil. http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/ Arxivat 2010-05-26 a Wayback Machine..
- Foster, R. C. 1958. A catalogue of the ferns and flowering plants of Bolivia. Contr. Gray Herb. 184: 1–223.
- Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–xvii, 1–1400. University of California Press, Berkeley.
- Hind, D. J. N. & C. Jeffrey. 2001. A checklist of the Compositae of Vol. IV of Humboldt, Bonpland & Kunth's Nova Genera et Species Plantarum. Compositae Newsl. 37: i–iii, 1–84.
- Hokche, O., P. E. Berry & O. Huber. 2008. 1–860. In O. Hokche, P. E. Berry & O. Huber Nuevo Cat. Fl. Vasc. Venezuela. Fundación Instituto Botánico de Venezuela, Caracas.
Enllaços externs
[modifica]