Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Tipus | localitat amb balneari municipi d'Àustria lloc amb drets i privilegis | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
Entitat territorial administrativa | Baden District (Àustria) (en) | ||||
| |||||
Limita amb | Alland Baden bei Wien Sooß Kottingbrunn Weissenbach an der Triesting Pottenstein Berndorf Leobersdorf | ||||
Característiques | |||||
Altitud | 276 m | ||||
Superfície | 38,75 km² 39,11 km² | ||||
Lloc web | badvoeslau.at | ||||
Bad Vöslau és una ciutat balneari de la Baixa Àustria, Àustria. També coneguda com el bressol austríac del vi negre.
Bad Vöslau està situada als vessants dels boscos de Viena (Wienerwald) a uns 35 km de Viena i a quasi 5 km de Baden bei Wien. S´hi troben dins del municipi diverses fonts termals. La població té 12.062 habitants (1 de gener de 2019).
S´han trobat restes d´assentaments humans en Bad Vöslau des del període Neolític. En temps de l´Imperi Romà les aigües termals ja s´utilitzaven. Vöslau fou mencionat per primer cop en 1136 en el Salbuch del monestir de Klosterneuburg, on es menciona un Adoldus de Veselove. En aquell moment, Vöslau només consistia d´un castell i un fossar. El castell de Vöslau fou saquejat i enderrocat per Matthias Corvinus en 1483. En 1770, el comte de Fries propietari de les vinyars situats al voltant de Bad Vöslau, fou el pioner d´aquesta regió en la producció a gran escala de vi negre. El vi negre i el vi escumós procedents de Bad Vöslau foren famosos mundialment gràcies a Robert Schlumberger. El 26 d´agost de 1867, el Tractat de Vöslau va ser signat entre el Regne de Grècia i el Principat de Sèrbia. L´any 1954, Bad Vöslau esdevingué ciutat i així nasqué la marca "Vöslauer Stadtsiegel".
En el cens de 2001, el 60,1% de la població és de confessió catòlica romana, el 9,9% evangèlica. La tercera comunitat més gran amb el 8.0% és la musulmana, seguida per les esglésies ortodoxes amb un 3,9%. Altres confessions religioses són per sota del 1% cadascuna. El 15,3% de la població no pertany a cap religió.