Orígens estilístics | House Música electrònica Música mediterrània Bossa nova |
---|---|
Orígens culturals | Finals dels 80 a les Illes Balears |
Instruments típics | Sintetitzador - Caixa de ritmes - Seqüenciador - Sampler - Teclats - Ordinador |
Origen | Regne Unit i Espanya |
Creació | 1987 |
Part de | dance electrònic i chill out |
El Balearic Beat, també conegut com a Balearic house, és un estil de música electrònica que va gaudir de cert seguiment a la dècada dels 1990; rep aquesta denominació per la seua popularitat entre els nightclubs de les Illes Balears, especialment d'Eivissa, destinació turística de nombrosos europeus. Va començar a sonar cap mitjans de la dècada dels 80, com una barreja eclèctica de música dance punxada per PD.[1][2] Algunes compilacions de música dance assenyalen el Balearic Beat com "el so d'Eivissa", encara que a l'illa es poden trobar altres variants d'aquest gènere de música electrònica.
Els punxadiscos britànics Trevor Fung, Paul Oakenfold i Danny Rampling van "descobrir" el Balearic Beat durant unes vacances a Eivissa el 1987, a partir d'una estada a la discoteca Amnesia, de la mà del PD argentí anomenat DJ Alfredo Fiorito.[3][4]
Fiorito punxava una eclèctica mescla de música dance[4] amb l'indie hypno grooves dels the Woodentops, el rock místic dels Waterboys, el primer house, Europop i rareses com Peter Gabriel and Chris Rea. Després de visitar altres clubs eivissencs, com Pacha o Ku, on l'estil musical era força semblant, Oakenfold, Fung i Ian St. Paul van obrir a Londres una discoteca influenciada en aquestos ritmes, la Funhouse.
Oakenfold va retornar a Eivissa a l'estiu de 1987 i va entrar en contacte amb diversos PD, com ara Danny Rampling, Johnny Walker o Nicky Holloway. A la seua tornada a Anglaterra, va obrir un nightclub anomenat Project Club, al South London, que buscava l'ambient balear. De fet, la discoteca atreïa a aquells que havien fet turisme a la Mediterrània i estaven familiaritzats amb aquest estil de música, esdevinguda subcultura que s'anava estenent dins del panorama del rave britànic. Una subcultura que víndria acompanyada del consum d'Èxtasi i d'una moda basada en els colors brillants i pantalons amples (Baggy trousers). El concepte de Balearic Beat va arribar a un públic més nombrós el 1988, quan Oakenfold obre un altre club, l'Spectrum.[5] Eixe mateix any, l'estil musical travessa l'Atlàntic i aplega als Estats Units.[6]
Els registres del Balearic Beat varien entre sons influenciats pel house o l'Italo house i el deep house i beat influenciat per un rythm and blues més lent (per sota de 119bpm), tot consistint en bombos, xarlestons i caixes (sovint produïts amb una caixa de ritmes Roland TR-909) programats amb patrons relaxants i oscil·lants. A això cal sumar afectacions provinents del soul, el dub, el funk i dels ritmes llatins i africans, a més de produccions tècniques preses d'altres variants del dance populars en aquell moment. Sovint era instrumental, tot i que a vegades hi havia veus. També a vegades s'incorporaven sons de guitarra o de piano al Balearic Beat. Amb el temps va passar d'estar associat a patrons de percussió a formar part de la família genèrica dels chill out o dels downtempo.
Encara es considera que és el propi "so d'Eivissa", però l'etiqueta incorpora també, per exemple, la música de Jens Gad, co-creador d'Enigma, i la seua nova banda híbrida amb influència chill out, denominada Achillea, que enregistra a l'entorn d'Eivissa.[7] Compilacions com ara Global Lounge Sessions: The Balearic Sound of Ibiza, del 2002, i la sèrie de Sequoia Groove's Buddha-Lounge, continuen publicant-se.[8] Generalment, aquestes compilacions són més properes al house que no al primigeni estil del Balearic Beat. En algunes ocasions, es prefereix l'ús de la denominació genèrica Balearic per referir-se a elles.