Banderes ètniques

File:Flag of the Romani people.svg

Una bandera ètnica és una bandera que simbolitza un grup ètnic determinat. Les banderes ètniques solen ser usades per una comunitat ètnica a través dels respectius moviments culturals o polítics. Una bandera ètnica pot ser reconeguda o no pel govern central. Són molt populars entre les minories ètniques i algunes ètnies majoritàries, especialment en els països multiètnics.^[1]

Algunes banderes ètniques estan prohibides pels seus govern centrals, ja que també serveixen com a banderes de grups separatistes o percebuts com a tals per les autoritats vigents.^[2]

Les banderes nacionals de les nacions i les banderes de les províncies o regions autònomes que són majoritàriament compostes d'un sol grup ètnic, o que són creades específicament com a pàtria per a un determinat grup ètnic, són emprades com a bandera ètnica d'aquest poble.^[3][4][5]

Àfrica i Euràsia Sud-oriental

Cuixítics

• Somalís ètnics (Somàlia, Kenya i Etiòpia), Gran Somàlia
• Somalís ètnics de Kenya
• Oromos d'Etiopia (Oròmia)
• Oromos (Etiòpia, Somàlia i Kenya)

Amazics

• Amazics d'Algèria
• Tuaregs d'Algèria

Egipcis

• Coptes

Semítics

• Jueus
• Drusos (Síria, Líban, Israel)
• poble àrab
• Àrabs del Khuzestan
• Assiris
• Cristians caldeus
• Arameu de Síria
• Maltesos

Nígero-congolesos

• Aixanti (Ghana)
• Ewes (Ghana, Togo, Benín)
• Ogoni (Nigèria)
• , Bubis (Guinea Equatorial)
• Bakonjo (Uganda)
• Bamiléké (Camerun)

Nilo-saharians

• Massai (Kenya, Tanzània)
• Fur (Sudan)
• Dinka (Sudan)

Indoeuropeus

• Volkstaat (afrikaners)

Europa

Indoeuropeus

• Sòrabs (Alemanya)
• Rutens (Eslovàquia, Ucraïna, Sèrbia)
• Moraves (Txèquia)
• Lleonens (Espanya)
• Occitans (Francia)
• Normands (Frànca, Jersey, Guernsey)
• Grecs pòntics (Ucraïna, Rússia, Geòrgia)
• Silesians (Alemanya, Txèquia, Polònia)
• Caixubis (Polònia)
• Bosníacs (Sèrbia, Bòsnia i Hercegovina, Montenegro)
• Goranis (Kosovo, Albània, Macedònia del Nord)
• Sards (Itàlia)
• Alemanys bàltics
• Grec d'Albània / Arvanites (Albanesos de Grecia)
• Ossetes (Rússia, Geòrgia)
• Aromanesos (Grècia, Albània, Macedònia del Nord i Bulgària)

Fino-ugries

• Carelians (Finlàndia, Rússia)
• Võros (Estònia)
• Livonians (Letònia)
• Vòtics (Rússia)
• Setos (Rússia)
• Vepses (Rússia)
• Sículs (Romania)
• Samis (Finlàndia, Rússia, Noruega, Suècia)

Altaics i Tùrquics

• Tàtars de Crimea (Ucraïna/Rússia)
• Gagaüsos (Moldàvia)
• Turcs de Bulgària
• Lipkes (Belarús)

Altres

• Bascos (Espanya, Francia)

Amèrica

Afroamericans

• Afroamericans

Amerindis

• Anishinabe Anishinabe (EUA, Canadà)
• Nació Navajo
• Cherokees
• Xeiene
• Confederació Iroquesa
• Sioux
• Arapaho
• Micmac
• Taíno de Borikén
• Maia (Mèxic, Guatemala)
• Garifuna (Honduras, Belize, Guatemala)
• Amerindis de Colòmbia
• Kuna (Panamà)
• Maputxe (Xile, Argentina)
• , Quítxua i aimara (Perú, Bolívia, Equador)

Indoeuropeus

• Cajuns de Louisiana
• Acadis (Nova Brunswick, Nova Escòcia i Nova Anglaterra)

Referències

1. Fiche d'information No.9 (Rev.1), Les droits des peuples autochtones Arxivat 2012-03-22 a Wayback Machine.
2. Combattre la discrimination contre les peuples autochtones
3. Alfred Znamierowski, The World Encyclopedia of Flags, éd. Hermes House, Londres 2001
4. Whitney Smith, Flags:Through The Ages And Around The World, éd. Mac Graw Hill, New York, 1975, ISBN 0-070-59093-1
5. James Minahan, One Europe, many nations: A historical dictionary of European national groups, éd.: Greenwood Publishing Group, ISBN 978-0-313-30984-7

• Znamierowski, Alfred. The World Encyclopedia of Flags. London, UK: Hermes House, 2001. 
• Flags of the World - FOTW