Bluebeard ![]() | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Edward Dmytryk i Luciano Sacripanti ![]() |
Protagonistes | |
Producció | Alexander Salkind ![]() |
Guió | Ennio De Concini i Edward Dmytryk ![]() |
Música | Ennio Morricone ![]() |
Fotografia | Gábor Pogány ![]() |
Muntatge | Jean Ravel ![]() |
Distribuïdor | Artisan Entertainment i Netflix ![]() |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica, Itàlia, França, Alemanya i Hongria ![]() |
Estrena | 1972 ![]() |
Durada | 124 min i 116 min ![]() |
Idioma original | anglès ![]() |
Versió en català | ![]() |
Color | en color ![]() |
Descripció | |
Gènere | thriller, cinema de terror, drama i cinema de ficció criminal ![]() |
Tema | assassí en sèrie ![]() |
Lloc de la narració | Àustria ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Barbablava[1] (títol original en anglès: Bluebeard) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Edward Dmytryk i Luciano Sacripanti, estrenada el 1972. Ha estat doblada al català.[1]
Heroi de la primera guerra mundial i membre de la SA, el baró von Sepper dissimula les seves cicatrius sota la seva barba blava. La seva última jove esposa, entrant a una cambra freda que li ha prohibit el baró, descobreix els cadàvers de les seves antigues companyes. Abans de matar-la també, Barba Blava li explica els seus crims.[2]