(2008) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Gian-Reto Barbet Schroeder 26 agost 1941 (83 anys) Teheran (Iran) |
Formació | Lycée Henri-IV Liceu Condorcet |
Alçada | 1,82 m |
Activitat | |
Ocupació | actor, actor de cinema, productor, productor de cinema, director de cinema, guionista, realitzador |
Família | |
Cònjuge | Bulle Ogier |
Premis | |
| |
Lloc web | barbetschroeder.com |
|
Barbet Schroeder (Teheran, 26 d'agost de 1941) és un director, actor i productor de cinema franco-suís.[1]
Va començar la carrera en el cinema francès de la dècada de 1960, al costat de Jean-Luc Godard i Jacques Rivette. Als 23 anys, Schroeder va fundar la seva pròpia productora, anomenada "Les Films du Losange"[2] i va produir alguna de les millors pel·lícules de la nouvelle vague. Com a director va debutar amb la pel·lícula More (1969),[3] sobre l'addicció a l'heroïna i que es va convertir en un èxit a tota Europa, entre altres coses perquè el grup britànic Pink Floyd es va encarregar de fer la banda sonora. El 1972 va escriure i dirigir La Vallée,[4] pel·lícula que també va comptar amb Pink Floyd com a creadors de la banda sonora i va donar el disc Obscured by Clouds.[5]
En la dècada de 1980 Schroeder va dirigir més pel·lícules i va entrar de ple en el món de Hollywood. D'aquesta època són Barfly (el borratxo) de 1987 i protagonitzat per Mickey Rourke, Single White Female (Dona blanca soltera busca) de 1992 i Reversal of Fortune de 1990, per la qual va rebre una nominació a l'oscar i on Jeremy Irons en el paper de Claus von Bülow va rebre l'Oscar a millor actor.[6]
Tot i l'èxit, Schroeder ha continuat amb projectes personals de baix pressupost com l'adaptació de l'obra de l'escriptor colombià Fernando Vallejo La virgen de los sicarios del 2000,[7] el documental sobre el president ugandès el general Idi Amin Dada de 1974[8] o L'advocat del terror del 2007 on es mostra les controvertides pràctiques de l'advocat Jacques Vergès.[9]
Schroeder també ha fet algunes aparicions com a actor, la darrera interpretant al president de França a la pel·lícula Mars Attacks! (1996) de Tim Burton.
En el 2006 se li va fer una retrospectiva en el Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià.