Bartın (ciutat)

Bartın

Tipus	ciutat, districte de Turquia, gran ciutat i municipi
Localització
41° 38′ 04″ N, 32° 20′ 15″ E / 41.6344°N,32.3375°E / 41.6344; 32.3375
Estat	Turquia
Províncies	Província de Bartın
Capital de	Província de Bartın
Població humana
Població	84.626 (2022)
Geografia
Banyat per	mar Negra
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+03:00
Prefix telefònic	378
Altres
Agermanament amb	Fontaniva Lünen (2011–)
Lloc web	bartin.bel.tr

Bartın és una ciutat del nord de Turquia propera a la mar Negra. És la seu administrativa del districte de Bartın i de la província de Bartın. Té una població de 203.341 habitants (2021).^[1]

La ciutat està situada a 14 km de la mar negra, a la que està connectada a través del navegable riu Bartın

Geografia

La ciutat té 22 barris:^[2]

• Kırtepe
• Kemerköprü
• Gölbucağı
• Orta
• Okulak
• Köyortası
• Orduyeri
• Tuna
• Demirciler
• Aladağ
• Karaköy
• Çaydüzü
• Esentepe
• Cumhuriyet
• Hürriyet
• Karaçay
• Ağdacı
• Gecen
• Gürgenpınarı
• Şiremirçavuş
• Uzunöz
• Yıldız

Clima

Bartın té un clima atlàntic (Cfb) i clima subtropical humit (Cfa), segons la Classificació climàtica de Köppen; o un clima oceànic (Do) segons la Classificació climàtica de Trewartha. Els seus estius són càlids i tenen una temperatura mitjana de 22,5 °C entre el juliol i l'agost. Els hiverns són freds i humits i els mesos de gener i febrer tenen una temperatura mitjana de 4 °C.

Durant molt de temps, el centre de Bartın només havia estat considerada com de clima atlàntic, però a l'actualitat també està classificada com de clima subtropical humit.

L'eòca més plujosa és a la tardor i principis d'hivern i la primavera és la que ho és menys. Entre el desembre i el març és normal que hi nevi.

La temperatura més alta que s'ha enregistrat a la ciutat es de 42.8 °C (109.0 °F) el 13 de juliol del 2020 i la més baixa és de −18.6 °C (−1.5 °F) el 23 de febrer de 1985.^[3]

Història

L'actual Bartın correspon a l'antiga ciutat de Partènios (Παρθένιος en grec) o Partènia,^[4][5] s'ha datat des del 1200 aC, època en que la zona estava habitada per la federació kashka. A partir d'aquest moment, els hitites, els frigis, els cimmeris, els lidis, els grecs i els perses dominen la regió. Posteriorment forma part de l'Imperi Romà i de l'Imperi Romà d'Orient, fins que és invadida per l'Imperi Seljúcida turc entre els segles XII i XIII. El 1392 Bartın és conquerida pel sultà otomà Mehmet II. A finals del segle XIX i inicis del segle XX Bartın forma part del Vilayat de Kastamonu de l'Imperi Otomà.^[6][7]

Cultura i patrimoni

Bartın és membre de la Associació de ciutats i regions històriques europees (EAHTR) que té la seu a Noruega.^[8]

Entre els seus principals atractius patrimonials hi ha el castell, dues esglésies, el mercat cobert otomà (bedesten), el monument de la carretera de Kuşkayası i la Cova d'Inziva. També hi ha restes de la ciutat antiga com el Fòrum, el Palau del Consell, el carrer d'honor, el teatre, l'acròpolis i una necròpolis.

Les cases de fusta de la ciutat segueixen l'arquitectura característica dels moviments artístics després del decret reformista de l'edicte de Gülhane.

Referències

1. «Address-based population registration system (ADNKS) results dated 31 December 2021» (XLS) (en turc). TÜİK. [Consulta: 30 gener 2023].
2. Mahalle, Turkey Civil Administration Departments Inventory. Retrieved 30 January 2023.
3. «İllerimize Ait Genel İstatistik Verileri» (en turkish). mgm.gov.tr. Meteoroloji Genel Müdürlüğü. [Consulta: 23 juny 2024].
4. Talbert, Richard. Barrington atlas of the Greek and Roman world. Princeton: Princeton Univ. Press, 2000, p. 86. ISBN 978-0-691-03169-9. 
5. «What is Parthenia | IGI Global Scientific Publishing» (en anglès americà). [Consulta: 22 novembre 2024].
6. Bartın Arxivat May 11, 2012, a Wayback Machine.
7. Bartın, TDV İslâm Ansiklopedisi
8. See historic-towns.org Arxivat 2008-09-10 a Wayback Machine..

Enllaços externs

• English Information of Bartın
• Bartın Şehir ve Firma Rehberi Arxivat 2021-01-22 a Wayback Machine.
•   «Bartan». A: Hugh Chisholm. Encyclopædia Britannica (en anglès). 3. 11a ed. Cambridge University Press, 1911. 

.