Bastida (vilanova)

Una bastida (nom que deriva de l'occità bastida) és el nom que serveix per anomenar de dos-cents cinquanta a tres-cents pobles o viles fundats de bell nou (vilanoves) a l'oest d'Occitània, entre l'any 1229 (el Tractat de París és de 1229) i l'any 1373. Tenen unes característiques urbanístiques i arquitectòniques pròpies.


Bastida de Montpasier, a la Dordonya. Els porxos o coberts de la plaça del mercat, amb edificis refets en diverses èpoques
Plaça situada al cim d'una bastida, Departament d'Òlt

Definicions d'una bastida

[modifica]

La paraula bastida, als textos medievals, podia tenir diversos significats, segons els períodes. Fou d'ençà de l'any 1229, que aquest terme va prendre el significat de vilanova ("bastida sive populatio").

Inicialment es va considerar que les principals característiques de les bastides occitanes eren que:

  • la bastida era una població
  • hi hagué una fundació
  • i hi hagué uns textos fundacionals.

Els estudis fets darrerament ens duen a pensar que les bastides no foren molt sovint fundacions creades de bell nou. Moltes vegades:

  • hi hagué l'absorció d'un antic poble
  • se situaren en un lloc molt conegut
  • de vegades triaren una cruïlla on hi havia ja un comerç important en alguns moments de l'any.

La bastida de fet era una urbanització, la mida de la qual era establerta pel que la concebia i també depenia de la posició que havia d'ocupar en la xarxa urbana general. Les bastides foren l'expressió d'una voluntat medieval de planificació del territori.

Sovint veiem les bastides com a poblets amb uns carrers organitzats ortogonalment, com si fos un tauler d'escacs. Tenien molts cops una plaça central, una llotja i uns porxos. A més, de vegades, van néixer arran de l'associació (pariatge) entre dos poders i van gaudir d'uns costums i d'unes franqueses i llibertats. Cal tenir present, amb tot, que aquesta imatge una mica mítica, de vegades simplifica molt un fenomen històric molt més complex i que va viure una evolució.

De fet, per fundar una bastida calia que hi hagués dues condicions sovint indispensables: que el senyor tingués una base material immoble suficient i que posseís una autoritat suficient. Per aquest motiu, sovint es va recórrer als contractes de pariatge, en què s'associava el senyor de la terra (sovint un senyor eclesiàstic) i el senyor que tenia l'autoritat pública. Els costums i les llibertats establien les condicions de la vida social. L'urbanisme d'aquestes viles i pobles es caracteritzà per l'adopció de plans ortogonals, que pogueren variar segons el moment i la situació topogràfica, com a resultat d'una intervenció voluntària. Molt sovint, la bastida s'organitzava al voltant de la plaça del mercat.

Bibliografia

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bastida
  • BERESFORD, Maurice, "Les villes nouvelles du Moyen Age", Cahiers du CEB, Villefranche-de-Rouergue, Ed. du Centre d'Etude des Bastides, 1994-2000.
  • BERNARD, Gilles, "Géographie des bastides", Cahiers du CEB, Villefranche-de-Rouergue, Ed. du Centre d'Etude des Bastides, 1992, núm., p.16-30.
  • BERNARD, Gilles, Les bastides du Sud-Ouest, Toulouse, Diagram, Impr. Bouquet, 1990.
  • BERTHE Maurice, "Quelle a été la première des bastides ? ", Sempre los camps auràn segadas resurrgantas. Mélanges offerts à Xavier Ravier, Etudes réunies par Jean-Claude Bouvier, Jacques Gourc et François Pic, Tolosa, Université de Toulouse-le Mirail, ps. 599-608.
  • BERTHE, Maurice, "Les territoires des Bastides : terroirs d'occupation ancienne ou terroirs de colonisation nouvelle", Annales du Midi (Cadres de vie et société dans le Midi médiéval. Hommage à Charles Higounet), 1990, vol. 102, n°189-190, ps. 97-108.
  • CALMETTES Claude (Agence),Le bâti ancien en bastide, coll. Connaissance de l'habitat existant, E.D.F., 1986, 134 p.
  • CALMETTES, Claude, "Les bastides en question : l'heure de vérité", Permanences et actualités des bastides, Colloque de Montauban, 14-16 maig 1987, Cahiers de la Section française de l'ICOMOS, Paris, octubre 1988, ps. 37-45.
  • CURIE-SEIMBRES, A., Essai sur les villes fondées dans le sud-ouest de la France aux XIIIe et XIVe siècles sous le nom générique de bastides, Tolosa, 1880, 424 p.
  • DIVORNE F., GENDRE B., PANERAI Ph., Les bastides d'Aquitaine, du Bas-Languedoc et du Béarn : essai sur la régularité, Bruxelles, Ed. AAM, 1985, 128 p.
  • HAUTEFEUILLE Florent, "La fondation des villes neuves dans le sud-ouest de la France au 12e siècle : du bourg central au bourg mercadier", Les petites villes du sud-ouest de l'antiquité à nos jours, Actes du colloque d'Aiguillon –mai 200-, Revue de l'Agenais, 131e année, n°1, gener-març 2004, ps. 69-87.
  • HIGOUNET Charles, "Les anciennes bastides du Sud-Ouest de la France", L'Information Historique, 1946, ps. 28-35.
  • HIGOUNET Charles, "Bastides et frontières", Le Moyen Age, 1948, t. LIV.
  • HIGOUNET, Charles, "Les bastides du Sud-Ouest", Le Moyen Age, 1948.
  • HIGOUNET Charles, "La frange orientale des bastides", Annales du Midi, Tolosa, Privat, 1948-1949, t. LXI, ps. 359-367.
  • HIGOUNET Charles, "Villeneuves et bastides désertées", Villages désertés et histoire économique (XI-XVIIIe siècle), Les hommes et la terre-IX- Ecole pratique des Hautes Etudes, Paris, S.E.V.P.E.N., 1965, ps. 253-265.
  • HIGOUNET Charles, "Nouvelle approche sur les bastides du Sud-Ouest aquitain", Revue Urbanisme, Paris, 1967, n°101, ps. 32-35.
  • HIGOUNET Charles, "Les villeneuves du Piémont et les bastides de Gascogne (XIIe-XIVe siècles)", Compte-Rendus de l'Acad. des Inscr. et Belles Lettres, Paris, 1970, ps. 130-139.
  • HIGOUNET Charles, "Paysages et Villages neufs du Moyen Age", recueil d'articles, Bordeaux, 1975, 492 p.
  • HIGOUNET Charles, "Les bastides en question ", Revue Urbanisme, Paris, n°173-174, Paris, 1979, p. 6-10.
  • HIGOUNET Charles, "La place dans les bastides médiévales", Plazas et sociabilité en Europe et Amérique latine, Publications de la Case de Velasquez, sér. Recherches en Sciences Sociales, Paris, fasc. VI, 1982, p. 119
  • HIGOUNET, Charles. Villes, sociétés et économies médiévales / Recueil d'articles de Charles Higounet, Talence, Institut d'histoire, Université de Bordeaux III, Fédération historique du Sud-Ouest, 1992.
  • LAURET, Alain, MALEBRANCHE, Raymond, SERAPHIN, Gilles, Bastides, villes nouvelles du Moyen Age, Cahors, Ed. Etudes et Communication, 1988, 296 p.
  • PUJOL, Florence, «L'élaboration de l'image symbolique de la bastide», Annales du Midi, vol. 103, n° 195, juil-sept 1991, pp. 345-367.
  • SAINT-BLANQUAT, Odon (de), "Qu'est-ce qu'une bastide ? ", Cahiers du C.E.B., Villefranche-de-Rouergue, Ed. du Centre d'Etude des Bastides, 1992, núm., ps. 6-15.
  • SAINT-BLANQUAT, Odon de, "Comment se sont créées les bastides du Sud-Ouest de la France ?", Annales Economies, sociétés, civilisations, 1949, ps. 278-289.
  • VERNEILH PUYRAZEA, Baron G. de, "Sur les bastides du Midi de la France", Congrès Scientifique de France, Bordeus, 1861, t. II.
  • Les Cahiers du Centre d'Etude des Bastides, Publications du Centre d'Etude des Bastides, 12200 Vilafranca de Roergue.