Beni Hasan o Beni Hassan és un jaciment arqueològic d'Egipte a tocar de la riba dreta del riu Nil, prop de la ciutat d'Al-Minya (a uns 25 km), famós per la seva necròpolis de l'Imperi Mitjà, on hi ha 39 tombes entre les quals, com a mínim 8 són dels principals senyors del nomós de l'Òrix (nomós XVI, Mehmahetch) i corresponen a les dinasties XI i XII; els hipogeus de 12 tombes són plens d'escenes de la vida quotidiana egípcia. La major part de les tombes corresponen a la dinastia XI amb una sola columna, una sola cambra i una falsa porta a l'interior del mur, també existeix un segon estil amb columnes estriades i tallades en forma de lotus, finalment es troben les de la dinastia XII, amb un pati exterior, una avantcambra amb dues columnes i una cambra funerària interior. Les avantcambres també s'anomenen sovint "capelles". La majoria de tombes contenen inscripcions biogràfiques, representacions de la vida quotidiana i escenes de batalles. Són famoses per la seva gran qualitat, tot i que moltes estan molt degradades o malmeses actualment. N'existeixen còpies dels egiptòlegs del segle xix.[1]
Beni Hassan havia estat ja una necròpolis durant l'Imperi Antic i el Primer Període Intermedi.[2]
Entre les tombes principals destaquen:
Al sud de les tombes hi havia un temple excavat a la roca dedicat al culte a Pakhet. Va ser construït per Hatshepsut i Tuthmosis III, conegut com la Cova d'Artemisa pels grecs (que identificaven Pakhet amb Artemisa). El temple és subterrani. Al costat hi ha una capella coneguda com a Speos Batn al-Bakarah.[4]
La moderna Beni Hasan rep el seu nom de la tribu dels Banu Hasan o Bani Hasan que es van establir a la comarca el segle xviii. La necròpolis fou explorada especialment per Percy Newerry entre el 1890 i 1894. Al mateix lloc John Garstang va excavar tombes de les dinasties VI, XI i xii entre el 1902 i el 1904. Nina de Garis Davies va copiar les escenes pintades el 1931. Les pintura foren restaurades els anys 80.