Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Bernard François Gilles Ziegler ![]() 12 març 1933 ![]() Boulogne-Billancourt (França) ![]() |
Mort | 4 maig 2021 ![]() Pibrac (França) ![]() |
Formació | École Polytechnique École du personnel navigant d'essais et de réception Institut Supérieur d'Aéronautique et de l'Espace École de l'Air ![]() |
Activitat | |
Ocupació | Enginyer d'aviació, enginyer, aviador ![]() |
Ocupador | French DGA Flight Test Centre (en) ![]() Aérospatiale ![]() |
Membre de | Académie de l'air et de l'espace (1984–) ![]() |
Carrera militar | |
Conflicte | Guerra d'Algèria ![]() |
Família | |
Pare | Henri Ziegler ![]() |
Premis | |
![]() ![]() |
Bernard Ziegler (Boulogne-Billancourt, 12 de març de 1933 - Pibrac, 4 de maig de 2021)[1] fou un enginyer i pilot de proves francès. Entre altres fites, pilotà els primers vols de l'Airbus A300, l'A310, l'A320 i l'A340-200. Era fill d'Henri Ziegler, primer conseller delegat d'Airbus.
El 1954 fou admès a l'École Polytechnique, després de la qual passà a l'École de l'Air per esdevenir pilot d'avions de reacció. Fou destinat a la Guerra d'Algèria. El 29 d'agost del 1961, mentre pilotava el seu F-84, provocà la caiguda de tres telecabines de la Vall Blanca quan en tallà accidentalment el cable de tracció. L'accident deixà sis víctimes mortals.[2] Ziegler fou absolt de tota responsabilitat penal. El 1961 continuà els seus estudis entrant a l'École nationale supérieure de l'aéronautique et de l'espace (SUPAERO) i seguidament a l'École du personnel navigant d'essais et de réception (EPNER), l'escola francesa de pilots de prova.[1] Després d'entrar al Centre d'essais en vol, el 1968 esdevingué pilot de proves en cap del Dassault Mirage G.[1]
El 1972, començà a treballar a Aérospatiale amb la creació del departament de vols de prova d'Airbus.[3] El 28 d'octubre del 1972, Ziegler dugué a terme el seu primer vol com a pilot de proves d'Airbus.[3] Seguidament, participà en el primer vol de l'Airbus A310, avió en el qual contribuí a redissenyar la cabina de vol per poder prescindir de l'enginyer de vol.[1]
Posteriorment participà en la introducció del control per senyals elèctrics en l'A320, el primer avió de passatgers equipat amb aquest sistema, així com en el seu primer vol.[1]
L'octubre del 1991 pilotà el primer vol de l'A340-200.[1] El juny del 1993 formà part de la tripulació de l'A340-200 batejat World Ranger, que dugué a terme el vol més llarg d'un avió civil, circumnavegant el món amb una sola escala i en menys de 48 hores.[3]
Seguidament fou nomenat vicepresident sènior d'enginyeria d'Airbus, càrrec en el qual es mantingué fins a la seva jubilació el 1997.[3]
El març del 2006, juntament amb cinc altres persones, Ziegler fou investigat com a enginyer en cap del programa Airbus A320 amb ocasió de l'obertura del procés de l'accident del vol 148 d'Air Inter, que havia tingut lloc el 1992.[4] Tant Ziegler com els altres acusats foren absolts pel tribunal.[5]