|
|||||
![]() ![]() | |||||
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | biblioteca nacional museu de literatura edifici de biblioteca centre cultural ![]() | ||||
Història | |||||
Creació | 16 octubre 2002 | ||||
Activitat | |||||
Membre de | Digital Library Federation IFLA African Library and Information Associations and Institutions (en) ![]() UNESCO Global Open Science Partnership Biodiversity Heritage Library Biblioteca Digital Mundial International GLAM Labs Community International Internet Preservation Consortium ![]() | ||||
Gerent/director | Ismail Serageldin ![]() | ||||
Lloc web | bibalex.org ![]() | ||||
La Bibliotheca Alexandrina (en àrab: مكتبة الإسكندرية الجديدة - Nova Biblioteca d'Alexandria) és un centre cultural ubicat al barri d'al-Shatibi, a la ciutat d'Alexandria, Egipte. Fou inaugurat oficialment el 16 d'octubre de 2002[1] i està dirigit per Mustafà al-Feki.[2]
La biblioteca va ser ideada en honor de la històrica Biblioteca d'Alexandria, creada a inicis del segle iii aC per Ptolemeu I Sòter i que esdevingué un dels principals focus de cultura del món antic malgrat els nombrosos incendis, sabotatges i espolis fins a la seva desaparició total.
Passats diversos segles d'aquests successos, no va ser fins a l'any 1972[3] quan es va començar a gestar la idea de la creació d'una nova i gran biblioteca que fos de nou un referent i aquest cop, amb la idea de ser més que una col·lecció de llibres, entrant en el món de l'art com el cinema, música, teatre a més de la voluntat de convertir-se en seu de diferents esdeveniments culturals i un punt d'aprenentatge continu, facilitant recursos gratuïts en línia a estudiants i professors. L'ideòleg fou un professor de la Universitat d'Alexandria, Mustafà Al-Abbaddi,[3] qui va iniciar la creació d'un comité per tractar la idea. D'aquestes reunions, en va sortir una proposta en ferm presentada al govern egipci. L'any 1988, sota la presidència de Hosni Mubàrak, es va donar el vistiplau amb un pressupost inicial de 180 milions de dòlars.[4] Els fons per la construcció van arribar de manera majoritària per part de diferents entitats locals i internacionals, com el fons àrab per al desenvolupament econòmic, la UNESCO, el Rotary International, la Comissió Europea o el Banc Mundial entre d'altres. La construcció es va acabar l'any 2001 i un any més tard, es va inaugurar oficialment.
L'any 2003, es va declarar un petit incendi a la quarta planta de l'edifici central, podent ser controlat pels cos de bombers abans que causés cap desperfecte a l'estoc de llibres i demés objectes guardats custodiats dins del recinte.[5]
L'obra del recinte cultural de la Bibliotecha Alexandria va ser a càrrec de l'estudi d'arquitectura noruec Snøhetta, d'obres destacades com l'Òpera d'Oslo. Segons l'estudi, el motiu per escollir aquesta estètica trencadora va ser per aconseguir que "el seu sostre inclinat i brillant recordi l'antic far de Alexandria i proporcioni a la ciutat un nou símbol d'aprenentatge i cultura."[6]
L'edifici té una forma molt singular i característica, basada en un gran cilindre que neix des del terra fins a arribar als 32 metres d'alçada i zones on arriba als 12 metres per sota del nivell del mar.[6] Des del punt més alt, aquest cilindre apareix segat en diagonal fins a tocar un petit llac artificial que hi ha al darrere. El sostre està compost per una trama d'alumini i plaques de vidre per a il·luminar l'interior.
Les parets exteriors estan recobertes per grans panells de granit extrets del planter ubicada al sud de la ciutat Assuan,[7] prop del llac Nasser, un indret molt reconegut des de temps remots de l'antic Egipte per la qualitat de les seves pedres i sent utilitzades, des de llavors, per la construcció de grans obres. La trama formada per tots aquests panells units arriben a cobrir una àrea de 6500 m². Tenen un acabat rugós i cadascuna d'elles, se li va aplicar una part d'una sèrie de grans gravats que, a manera de trencaclosques, cada panell tenia una part del gravat i un cop units, acabarien per mostrar una sèrie d'inscripcions en 120 llengües diferents,[8] esdevenint un dels seus trets més característics juntament amb la forma cilíndrica esbiaixada.
L'interior es caracteritza per grans espais diàfans trencats per columnes primes. Té un total de 13 plantes i, a més de l'edifici principal, també té diferents construccions dins del recinte com ara un planetari o un centre de convencions, entre d'altres.
Al sur de l'edifici principal, la biblioteca, està ubicat el planetarium, que forma part del centre de ciència planetària i el museu d'història de la ciència. Aquest disposa d'una llarga passarel·la que l'uneix amb la biblioteca. Aquest annex va ser concebut com un punt per a investigadors que treballessin en la difusió del coneixement científic, incloent una sala d'exposicions situada al costat del planetari on els visitants poden debatre diversos temes científics, des de la física a l'astronomia.
El recinte cultural de la Bibliotheca Alexandria posseeix diverses escultures entre les quals destaquen:
La biblioteca consta de:[4]
La missió de la Bibliotheca Alexandrina és ser un centre d'excel·lència en la producció i difusió del coneixement i un espai de diàleg, aprenentatge i enteniment entre cultures i pobles.[10] La Biblioteca d'Alexandria ofereix diverses activitats complementàries, com fires del llibre, presentacions de llibres, cerimònies, cinema, concursos, concerts, conferències, cursos educatius, exposicions, festivals, fòrums, trobades, representacions, activitats de lectura, taules rodones, seminaris, espectacles, teatre, cursos de formació, videoconferències i tallers per a adults, infants, joves i la comunitat acadèmica.[11][12]
Alguns dels espais i exposicions que conté són:
La Biblioteca principal pot albergar fins a 8 milions de llibres (2016).[13]
La biblioteca ofereix accés a llibres impresos sota demanda a través de l’Espresso Book Machine.[16] Inclou:
Conté col·leccions de llibres dels guardonats amb el Premi Nobel de Literatura des de 1901 fins a l'actualitat.[18] La Secció Nobel va ser inaugurada per la Reina Sílvia de Suècia i la Reina Sonja de Noruega el 24 d'abril de 2002.[19]
El centre realitza exposicions i mostres temporals, així com disposa de diversos petits museus permanents com:
Els principals objectius del museu són promoure la recerca, la creativitat i la consciència cultural. Amb aproximadament 1.316 objectes, la col·lecció del Museu d'Antiguitats ofereix una visió de la història egípcia des de l'època faraònica fins a la conquesta d'Alexandre el Gran, passant per les civilitzacions romanes abans de l'arribada de l'Islam a Egipte. La col·lecció inclou antiguitats subaquàtiques procedents del fons marí del Mediterrani, a prop del Port Oriental i de la Badia d'Abukir.[22] El museu ofereix descripcions dels objectes en tres idiomes: anglès, àrab i francès.
El museu alberga tres seccions principals:
La biblioteca té una afluència d'1,5 milions de persones anualment[8] entre totes les seves seccions. També és el lloc on s'acull la Fira Internacional del Llibre d'Alexandria.
La polèmica va començar quan es va sol·licitar el finançament per al projecte, durant la dècada de 1990. Primer va ser el president dels Emirats Àrabs Units qui va concedir una suma considerable (20 milions de dòlars), seguit de Saddam Hussein (21 milions), tots dos líders de països totalitaris: el primer, pro-talibans, i el segon, disposat a envair Kuwait.[28] A més, el projecte de la Bibliotheca es va estimar inicialment en 65 milions de dòlars,[29] però finalment el cost total va superar els 250 milions de dòlars,[30] més del triple del seu preu inicial.
Aziz Abid, corresponsal del projecte a la UNESCO, temia que els costos es disparessin i, sobretot, que s'esgotessin els recursos locals en una ciutat llegendària, però amb una realitat molt diferent. Els costos recurrents anuals es van estimar en 30 milions de dòlars (salaris i adquisicions), un luxe que la comunitat no es podia permetre, atès que la major part de la població era pobra i analfabeta, cosa que, en última instància, reservava la biblioteca per a les classes benestants.[31] Com va informar Chris Lakeman,[32] alguns van assenyalar que aquests diners s'haurien pogut invertir en biblioteques ja existents o fins i tot en projectes socials.
Degut a tot això, molts afirmen que la biblioteca és un elefant blanc, un projecte amb poc valor pràctic que serveix més aviat com un exercici de vanitat per al govern egipci. A més, hi ha temors que la censura pugui afectar la col·lecció de la biblioteca.[33]
L'arquitectura de l'edifici (que imita un sol naixent) va generar controvèrsia entre aquells que consideraven que s'estava gastant massa diners en la construcció en lloc de destinar-los a la col·lecció de la biblioteca. A causa de la manca de fons disponibles, el 2002 la biblioteca només comptava amb 500.000 llibres. No obstant això, el 2010, la Bibliothèque nationale de France li va donar 500.000 llibres addicionals. La biblioteca depèn de donacions per adquirir llibres per a les seves col·leccions.[34]