Bidens aurea | |
---|---|
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Asterales |
Família | Asteraceae |
Tribu | Coreopsideae |
Gènere | Bidens |
Espècie | Bidens aurea Sherff, 1915 |
Nomenclatura | |
Basiònim | Coreopsis aurea |
El bident auri (Bidens aurea),[1] és una planta amb flors del gènere Bidens dins la família de les asteràcies nadiua d'Amèrica del Nord.[2]
Addicionalment pot rebre els noms de cànem de séquia i te de séquia. També s'han recollit les variants lingüístiques cànem de séquia i te de séquia.[1]
Planta herbàcia erecta vivaç de 50 cm a 1m d'altura. Les flors, sèssils, s'agrupen en inflorescències en capítol amb lígules, floreix a la tardor. El fruit és un aqueni.[3]
És originària del sud dels EUA (Arizona) i tota l’àrea de Mèxic.[4]
En el seu hàbitat natural creix en sòls arenosos. Habitual en vores de camins, carreteres i panissars. Des del nivell del mar fins als 2700 d'altitud.[5][4]
El nom del gènere, Bidens, està format per les paraules llatines, bi (dues) i dens (dents) i fa referència a les dues arestes que pot tenir la seva cípsela.[6] L'epítet de l'espècie, ferulifolia, està format per la combinació de dos mots llatins, folia (fulla) i ferula (canyaferla), a causa de la semblança de les fulles amb les del gènere Ferula.[7]
El següents noms científics són sinònims de Bidens aurea:[2]
És l'espècie més cultivada del gènere Bidens per la seua rusticitat i creixement ràpid. Molt interessant en la majoria de jardins gràcies a la seua adaptabilitat i floració molt vistosa des de la primavera fins a l’arribada del fred (tolera fins a –5º C). Ideal per a rocalles. Apte com a peus aïllats, en voreres o per a formar masses denses en parterres com a entapissant, i en terrenys en pendent. Viu bé en cossiols en jardins o balcons. La planta és vivaç, però en zones molt fredes es comporta com a anual.[5][7]
En jardineria és molt emprada pels seus pocs requeriments, a més, creix amb extraordinària facilitat i rapidesa. La seua floració és més abundant i es perllonga més en el temps a ple sol, tot i que s’adapta bé a situacions de mitja ombra. Requereix regs freqüents i abundants durant el període de floració, sobretot en zones ventoses o molt caloroses. Les podes a principi de primavera rejoveneixen la planta. No requereix adobs especials, amb un colp de bon compost a l'any és suficient. Prou resistent a plagues i malalties.[5]
Com sol ser comú dins la família de les asteràcies, aquesta espècie és excel·lent com a font de pol·len i nèctar per a abelles,[8] papallones i altres insectes benèfics.[9] Per això, és recomanable per a plantar-la en jardins o horts com a planta insectari.
Es reprodueix per llavor a l'hivern, a recer germina en 2-3 setmanes a 15-18 °C, o directament al sòl a la primavera. S'esqueixa fàcilment per esqueix apical a la primavera o tardor i per divisió de mata.[7][10]