Bipalium

Infotaula d'ésser viuBipalium Modifica el valor a Wikidata

Bipalium strubelli Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumPlatyhelminthes
OrdreTricladida
FamíliaGeoplanidae
SubfamíliaBipaliinae
GènereBipalium Modifica el valor a Wikidata
Stimpson, 1857
Nomenclatura
Sinònims
  • Perocephalus
  • Placocephalus

Bipalium és un gènere de planària terrestre predadora que pot arribar a ser de grans dimensions. Sovint se'ls anomena "cucs cap de martell" o "planàries de cap ample" (Hamerhead worms i Broadhead planarians en anglès) degut a la forma característica que presenta la regió anterior del cos o cap. Diverses espècies de Bipalium es consideren invasores als Estats Units[1] i a Europa.[2]

Les espècies de Bipalium són carnívores; entre altres preses depreden cucs de terra que detecten seguint les traces que deixen.[3]

El gènere Bipalium va ser descrit l'any 1857 per Stimpson sense assignar-li una espècie tipus. Van haver de passar 135 anys per a acabar establint-ne una, Bipalium fuscatum.[4]

Descripció

[modifica]

Les planàries terrestres són úniques pel fet de tenir una "sola d'arrossegament" a la part ventral del cos.[5]

Els òrgans de l'aparell copulador són simples i no presenten conductes accessoris, o bursa copulatrix. Les obertures dels conductes masculins i femenins estan separats per un plegament de teixit abans que entrin a l'atri genital comú.[4]

Hàbits d'alimentació

[modifica]

Les espècies de Bipalium són depredadores. Algunes espècies depreden sobre cucs de terra, mentre altres s'alimenten de mol·luscs.[6][7] S'ha demostrat que les planàries poden seguir les seves preses.[3] Quan són capturats, els cucs de terra comencen a reaccionar a l'atac, però la planària utilitza els músculs del seu cos, així com les secrecions enganxoses per a agafar-se fort al cuc de terra i evitar que escapi. Nombrosos estudis han indicat que les planàries cobreixen, el prostomi, peristoma i l'extrem anterior per a acabar amb la reacció violenta del cuc de terra.[8] Per a alimentar-se de la presa, la planària estén la faringe fora de la boca a la porció del mig i ventral del seu cos i secreta enzims que comencen la digestió del cuc de terra a l'exterior de la planària. Els teixits liquats del cuc de terra són succionats cap a l'intestí de la planària per acció dels cilis.[9]

Reproducció

[modifica]

La reproducció dels Bipalium pot ser asexual o sexual i totes les espècies són hermafrodites. B. adventitium es reprodueix sexualment i produeix ous encapsulats, que triguen unes tres setmanes a trencar-se i alliberar els joves després de la deposició. Els ous tenen un exterior dur i generalment contenen diversos joves.[10] Rarament s'ha observat a B. kewense fent servir ous com a principal mètode de reproducció. La fragmentació asexual és la principal estratègia reproductiva de B. kewense en regions temperades.[11] Els joves d'aquesta espècie, a diferència dels de B. adventitium, no presenten la mateixa coloració que els pares en els primers dies.[12]

Taxonomia

[modifica]

Algunes de les espècies de Bipalium conegudes són:

Espècies invasores

[modifica]
Vídeo of a Bipalium sp. a Mèrida, Yucatán, Mèxic.

Se sap ben poca cosa sobre l'ecologia de les planàries terrestres, tanmateix, s'ha fet recerca sobre diferents gèneres i espècies, incloent nombroses espècies natives i invasores a Brasil,[13] Arthurdendyus triangulatus,[14] Rhynchodemus[15] i Bipalium.[16] Actualment, hi ha quatres espècies invasores conegudes als Estats Units: B. adventitium, B. kewense, B. pennsylvanicum i B. vagum.[7] Es creu que aquestes planàries van arribar als EUA en plantes hortícoles.

Bipalium kewense és una espècie comuna en hivernacles d'Amèrica des de l'any 1901.[17] Les planàries són depredadors voraços de cucs de terra, i Bipalium kewense i Dolichoplana striata han sigut identificades com a molèsties al sud dels Estats Units en llits de criança de cucs de terra.[18] El control d'aquestes espècies és difícil degut a la manca de depredadors. Com va assenyalar el departament IFAS de la Universitat de Florida,

Altres animals rarament mengen planàries terrestres, ja que les secrecions de la superfície semblen desagradables, o tòxiques. S'han detectat protozous, incloent flagel·lats, ciliats, esporozous, i nematodes a planàries terrestres. Degut als hàbits caníbals, les planàries terrestres són probablement el seu propi pitjor enemic.[19]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Ogren, R.E «The human factor in the spread of an exotic land planarian in Pennsylvania» (en anglès). Proceedings of the Pennsylvania Academy of Science, 59, 1985, pàg. 117-118.
  2. ↑ Filella-Subira, E. (1983). «Nota sobre la presència de la planària terrestre Bipalium kewense Moseley, 1878 a Catalunya». Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 49: 151
  3. ↑ 3,0 3,1 Fiore, C., J. L. Tull, S. Zehner, and P. K. Ducey. 2004. Tracking and predation on earthworms by the invasive terrestrial planarian Bipalium adventitium (Tricladida, Platyhelminthes). Behavioural Processes 67(3):327-334.
  4. ↑ 4,0 4,1 Kawakatsu, M., Ogren, R. E., Froehlich, E. M. & Sasaki, G.-Y., 2002. Miscellaneous Papers on Turbellarians, Article II. Additions and corrections of the previous land planarian indices of the world (Turbellaria, Seriata, Tricladida, Terricola). Additions and corrections of the previous land planarian indices of the world - 10. Bull. Fuji Women's Univ., (40), II: 162-177. Kawakatsu’s Home Page. http://www.riverwin.jp/pl/. Land planarian indices series: 2002.
  5. ↑ Curtis, S.K., R.R. Cowden, J.D. Moore, and J.L. Robertson. 1983. Histochemical and ultrastructural features of the epidermis of land planarian Bipalium adventitium. J. of Morphology 175: 171-194.
  6. ↑ Ogren, R. E. (1995). "Predation behaviour of land planarians". Hydrobiologia 305: 105–111. doi:10.1007/BF00036370
  7. ↑ 7,0 7,1 Ducey, P. K., M. McCormick, and E. Davidson. 2007. Natural history observations on Bipalium cf. vagum Jones and Sterrer, 2005 (Platyhelminthes: Tricladida), a terrestrial broadhead planarian new to North America. Southeastern Naturalist.
  8. ↑ Ducey, P. K.; Messere, M.; Lapoint, K.; Noce, S. (1999). "Lumbricid Prey and Potential Herpetofaunal Predators of the Invading Terrestrial Flatworm Bipalium adventitium (Turbellaria: Tricladida: Terricola)". The American Midland Naturalist 141 (2): 305. doi:10.1674/0003-0031(1999)141[0305:LPAPHP]2.0.CO;2
  9. ↑ Dindal, D.L. 1970. Feeding behavior of a terrestrial turbellarian Bipalium adventitium. Ths American Midland Naturalist 83(2): 635-637.
  10. ↑ Ducey, P. K.; West, L. J.; Shaw, G.; De Lisle, J. (2005). "Reproductive ecology and evolution in the invasive terrestrial planarian Bipalium adventitium across North America". Pedobiologia 49 (4): 367. doi:10.1016/j.pedobi.2005.04.002
  11. ↑ Winsor, L. 1983. A revision of the cosmopolitan land planarian Bipalium kewense Moseley, 1878 (Turbellaria: Tricladida: Terricola). Zool. J. of the Linnean Soc. 79: 61-100.
  12. ↑ Ducey, P. K.; Cerqua, J.; West, L. J.; Warner, M. (2006). Eberle, Mark E, ed. "Rare Egg Capsule Production in the Invasive Terrestrial Planarian Bipalium Kewense". The Southwestern Naturalist 51 (2): 252
  13. ↑ Leal-Zanchet, A. M.; Baptista, V.; Campos, L. M.; Raffo, J. F. (2011). "Spatial and temporal patterns of land flatworm assemblages in Brazilian Araucaria forests". Invertebrate Biology 130: 25. doi:10.1111/j.1744-7410.2010.00215.x
  14. ↑ Jones, H. D. and B. Boag. 2001. The invasion of New Zealand flatworms. Glasgow Naturalist 23(supplement):77-83.
  15. ↑ Ogren, R.E. 1955. Ecological observations on the occurrence of Rhynchodemus, a terrestrial turbellarian. Transactions of the American Microscopical Society 74: 54-60.
  16. ↑ Ducey, P. K., and S. Noce. 1998. Successful invasion of New York State by the terrestrial flatworm, Bipalium adventitium. Northeastern Naturalist 5(3):199-206.
  17. ↑ Esser, R. P. 1981. Land Planarians (Tricladida: Terricola). Contribution no. 227, Bureau of Nematology, Florida Department of Agricultural and Consumer Services, Division of Plant Industry, Gainesville, Fl.
  18. ↑ Hyman, L. H. 1951. The Invertebrates: Platyhelminthes and Rhynchocoela the acoelomate Bilateria, McGraw-Hill Book Co., London, 550 p.
  19. ↑ Choate, P.M., and Dunn, R.A., 1988. Land Planarians, Bipalium kewense Moseley and Dolichoplana striata Moseley (Tricladida: Terricola),IFAS Document EENY-049. Online:Disponible http://edis.ifas.ufl.edu/pdffiles/IN/IN20600.pdf

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bipalium
  • Bipalium a la base de dades taxonòmica de turbel·laris Arxivat 2011-07-20 a Wayback Machine. (anglès)