Blanqueta de la col

Blanqueta de la col

Pieris rapae
Dades
Hoste	mostassa borda, caputxina, Alliaria petiolata, Brassica, Arabis glabra, paneret d'or, rave bord, Rorippa aquatica, Herba dels cantors, sarronets de pastor, Biscutella auriculata, taperera, Diplotaxis virgata, Capparis sandwichiana, Lepidium latifolium, rave, Reseda odorata, Rorippa, mostassa blanca, Sisymbrium altissimum, Brassica alboglabra, Cleome spinosa, rave rusticà, Caulanthus cooperi, herba de Santa Sofia, Lepidium virginicum, Lunaria annua, Cardamine diphylla, Cleome serrulata, Hesperis matronalis, Matallums, citró, Streptanthus tortuosus, Lepidium campestre, Lepidium densiflorum, Rorippa sylvestris, Crateva adansonii, Rorippa indica, Barbarea orthoceras, Herba de Santa Bàrbara, mostassa bruna, Cakile edentula, creixen de prat, Erysimum capitatum, Caps blancs, herba de plata, Rorippa curvisiliqua, Traspic i Brassica parachinensis
Planta
Pol·linitzador de	tomàquet
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Arthropoda
Classe	Insecta
Ordre	Lepidoptera
Família	Pieridae
Tribu	Pierini
Gènere	Pieris
Espècie	Pieris rapae Linnaeus, 1758

La blanqueta de la col (Pieris rapae)^[1] és un lepidòpter (papallona diürna) que s'alimenta de brassicàcies, entre aquestes de la col, per això rep, com també la blanca de la col (Pieris brassicae), el nom de papallona de la col.

Etimologia

Parella copulant.

• Pieris: de la regió grega de Pièria, lloc on nasqueren les muses i Orfeu.
• rapae: del llatí rapa (nap), una de les plantes nutrícies de les larves.^[2]

Distribució

S'especula que és originària de l'est de la Mediterrània i antigament es va estendre arreu d'Europa. Més recentment ha estat introduïda al nord d'Àfrica, Nord-amèrica, est d'Àsia, Austràlia, Nova Zelanda i Hawaii.^[3]

Descripció

Eruga

L'imago té uns 32-47 mm d'envergadura alar.^[4] La cara superior de les ales és de color blanquinós amb taques negres: dues a les ales anteriors i una de costal a les posteriors. Té el marge apical de les ales superiors de color negre. La cara inferior de les ales posteriors és de color groguenc i la de les anteriors és blanca amb només el marge superior tacat de groc. La divergència sexual es troba en els dos punts negres que tenen les femelles a les ales superiors; el mascle no les té o només en té una. Les femelles dipositen grups de 20-50 ous grocs, d'1,5 mm de longitud, a l'anvers de les fulles. Els ous s'obren en 6-10 dies. L'eruga mesura 25-30 mm de llargària. És verdosa amb un fi puntejat negre, línia dorsal groguenca i latero-ventral de punts blancs o groguencs separats entre si. No són gregàries i es poden trobar exemplars de diverses femelles o de diferents postes en la mateixa planta. Sovint es camuflen bé al revers de les fulles. La crisàlide és d'uns 23-25 mm de mida. Penja de parets, pedres o troncs mitjançant un fil de seda toràcica. Presenta un aspecte angulós i de color verd o ocre amb sortints i arestes marrons.^[5] És en aquesta última forma com passa l'hivern.

Ecologia

Polivoltina, vola en un seguit de 4 o 5 generacions des a la primavera i es manté fins ben entrada la tardor. Molt freqüent arreu, prefereix les zones agrícoles i ruderals, suportant alts graus de degradació de la vegetació natural. Habita un variat zones sempre que hi hagen brassicàcies. S'apropa molt a les zones antropitzades. Mostra tendències migratòries acusades. Les plantes nutrícies principals són brassicàcies de diferents espècies del gènere Brassica i també d'altres plantes com les del gènere Capparis i Atriplex.^[6] És una coneguda plaga dels cultius de brassicàcies. Al clima mediterrani l'hàbitat on es troba amb més freqüència és a les màquies d'oliveró i llentiscle.

Agronomia

Enemics naturals

Eruga alimentant-se de caputxina.

Els enemics naturals que s'han trobat més sovint associats a les papallones de la col són els himenòpters Cotesia rubecula i Hyposoter ebeninus, que parasiten les larves, i Pteromalus puparum, que parasita les crisàlides. Altres parasitoides són dels gèneres Diadegma, Telenomus i Trichogramma. Per tal d'afavorir la presència d'aquests cal tenir presència de flors dins dels cultius, sobretot asteràcies, lamiàcies i brassicàcies, perquè els adults s'alimenten de pol·len i nèctar.^[7]

Plantes esquer

La caputxina (Tropaeolum majus) és una planta esquer formidable per a aquesta espècie, ja que la blanqueta de la col la prefereix abans que a les brassicàcies cultivades, així plantar aquesta enfiladissa entre o prop d'on es cultiven les cols, raves o similar atraurà a la blanqueta de la col, allunyant-la dels conreus. També existeixen altres plantes esquer com la bàrbara.^[8]

S'ha demostrat que la presència d'anet augmenta la taxa de parasitisme en l'eruga de la blanqueta de la col en menys d'una temporada,^[9] així com deixar una banda floral de flora adventícia.^[10] Bones plantes companyes per a les brassicàcies cultivades, tant per fer bandes com per associar cultius, són; sàlvia, clavell de moro, crisantem tricolor, ceba i calèndula.^[11]

Galeria

• 
  Posta
• 
  Detall d'un ou
• 
  Eruga
• 
  Adult alimentant-se d'una flor d'escabiosa
• 
  Il·lustració (detall de les ales)
• 
  Pupa immadura
• 
  Pupa madura

Referències

1. «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes». Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., 01-12-2012. [Consulta: 4 febrer 2014].
2. ^{[enllaç sense format]} http://www.xtec.cat/~eescutia/especies/pierids/prapae.htm
3. Ryan, Sean F.; Lombaert, Eric; Espeset, Anne; Vila, Roger; Talavera, Gerard «Global invasion history of the agricultural pest butterfly Pieris rapae revealed with genomics and citizen science» (en anglès). Proceedings of the National Academy of Sciences, 116, 40, 01-10-2019, pàg. 20015–20024. DOI: 10.1073/pnas.1907492116. ISSN: 0027-8424. PMID: 31506352.
4. Canada, Agriculture and Agri-Food Canada;Government of. «Butterflies of Canada - Cabbage White» (en anglès). [Consulta: 25 desembre 2017].
5. ^{[enllaç sense format]} http://turismenatural.obsam.cat/wp-content/uploads/papallones/ca/pi-pieris-rapae.pdf
6. ^{[enllaç sense format]} http://www.sqvnatura.org/pieris-rapae/
7. ^{[enllaç sense format]} http://ruralcat.gencat.cat/migracio_resources/DLFE-19022.pdf/1.0.pdf
8. ^{[enllaç sense format]} https://www.researchgate.net/profile/Jaime_Pinero/publication/301544078_Effects_of_increased_crop_diversity_using_trap_crops_flowering_plants_and_living_mulches_on_vegetable_insect_pests/links/5721fd8408aef9c00b7c4318/Effects-of-increased-crop-diversity-using-trap-crops-flowering-plants-and-living-mulches-on-vegetable-insect-pests.pdf
9. ^{[enllaç sense format]} https://www.researchgate.net/publication/235443218_The_impact_of_companion_planting_on_the_parasitism_rate_of_the_small_white_butterfly_Pieris_rapae_Lepidoptera_Pieridae
10. ^{[enllaç sense format]} https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3930038/
11. ^{[enllaç sense format]} https://pdfs.semanticscholar.org/bc89/cbe7d40d8544f5593849796880e49e230568.pdf

Bibliografia

• Asher, Jim et al.: The Millennium Atlas of Britain and Ireland. Oxford University Press.
• Evans, W.H. (1932): The Identification of Indian Butterflies (2nd Ed.). Bombay Natural History Society, Mumbai, India.
• Gaonkar, Harish (1996): "Butterflies of the Western Ghats, India (Including Sri Lanka) - A Biodiversity Assessment of a Threatened Mountain System." Journal of the Bombay Natural History Society.
• Gay, Thomas; Kehimkar, Isaac & Punetha, J.C. (1992): Common Butterflies of India. WWF-India and Oxford University Press, Mumbai, India.
• Kunte, Krushnamegh (2005): Butterflies of Peninsular India. Universities Press.
• Pieris rapae (TSN 188541) al web del Sistema Integrat d'Informació Taxonòmica. (anglès)
• Wynter-Blyth, M.A. (1957): Butterflies of the Indian Region. Bombay Natural History Society, Mumbai, India.

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies

• Cabbage White, Butterflies of Canada
• Pieris rapae on the University of Florida/Institute of Food and Agricultural Sciences Featured Creatures website