El Boeig P-26 Peashooter | |
Tipus | caça |
---|---|
Fabricant | Boeing |
Estat | Estats Units d'Amèrica |
Primer vol | 20 de Març del 1932 |
Armament habitual | |
En servei | 1936 - 1957 |
Estat | Guatemala |
Ús | caça de superioritat aèria |
Operador/s | |
Altres usuaris | Segona República Espanyola Xina Guatemala Filipines Panamà |
Propulsor | R-1340 Wasp (en) |
Producció | Estats Units |
Construïts | 162 |
Cost unitari | 14.000 $[1] |
Variants | 4 |
El Boeing P-26 Peashooter (Sarbatana) fou un avió fabricat per la companyia Boeing que es va avaluar amb el Hawker Fury per substituir el Nieuport 52. Va ser un avió del període d'entreguerres que va combatre a la Segona Guerra Mundial.
El projecte de Boeing per construir el model 248 va començar el setembre del 1931. El primer vol va ser el 20 de març del 1932, resultant una primera comanda de tres prototips anomenats XP-936, per avaluar-los per banda d'United States Army Air Corps (Força aèria dels Estats Units), que va fer la comanda més nombrosa fins a la data.
Va ser un dels primers avions metàl·lics, un monoplà d'ala mitjana atirantada amb cables d'acer. L'estructura del fuselatge era de tubs d'acer soldats. El motor era un motor en estrella de 9 cilindres Pratt & Whitney R-1430-33 refrigerat per aire, amb una potència de 609 CV (448 kW), que governava una hèlix bipala metàl·lica de pas fix.[2] La cabina era una de les darreres obertes i el tren d'aterratge fix de tipus "pantaló" (tren molt carenat, en què els suports de les rodes són gruixuts com els camals d'un pantaló que cobreixen les rodes). Tot això l'hi conferia una elevada velocitat i una maniobrabilitat superior als biplans de l'època, però també el feia un avió molt car respecte als altres models competidors.
Inicialment, tenia problemes a l'aterratge, que provocaven problemes a més d'un pilot. Es van solucionar afegint uns flaps que el permetien aterrar a l'elevada velocitat (117 km/h).[3]
Va arribar a Espanya un sol aparell (el quart de la sèrie), sense armes, el 10 de febrer del 1935 per ser avaluat amb el Hawker Fury per concursar per a la substitució del Nieuport 52. Va ser confiscat pel govern quan va començar la Guerra civil espanyola, i va combatre durant els primers mesos de la guerra.[4] Va ser abatut al front de Madrid el 21 d'octubre del 1936, quan el pilotava el pilot Ramon Puparelli sense haber aconseguit cap victòria aérea.[5]
Es van comandar, com ja s'ha comentat, els tres prototips per ser sotmesos a avaluació, i posteriorment es va fer la primera comanda de 111 aparells que van ser entregats entre el gener i el juny del 1934, amb la designació de P-26A, formant part de diversos grups de l'Army (USAF, Forces Aèries dels Estats Units). Disseminats per tot el territori dels Estats Units, els pilots el van batejar amb el mot Peashooper.
Els darrers aparells de la sèrie P-26C es van entregar el 1936, i només cinc van sobreviure fins a la Segona Guerra Mundial.
Han sobreviscut dos models originals exposats als museus de Chino (Califòrnia) i al Smithsonian Air & Space Museum, convenientment restaurats i en condicions de vol. Hi ha una rèplica al National Museum of the United Air Forces de Dayton, Ohio. Dues més han estat fabricades per Golden Age Aeroplanes de Seymoure, Indiana.