Bromosa
Clitocybe nebularis  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Ordre | Tricholomatales | ||||||||
| Família | Tricholomataceae | ||||||||
| Gènere | Clitocybe | ||||||||
| Espècie | Clitocybe nebularis P.Kumm., 1871 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Agaricus nebularis | ||||||||
| Sinònims |
| ||||||||
.svg){kind=icon}
La bromosa (Clitocybe nebularis, del llatí nebula -núvol, boira-, ja que fa referència al color grisenc i trist d'aquest bolet) és un bolet que conté una substància anomenada nebularina, de propietats antibiòtiques i que pot ser la causant de la seua toxicitat. La nebularina és soluble en aigua i això explica la conveniència de bullir les bromoses i llençar l'aigua resultant de la cocció.
Morfologia
[modifica]- És un bolet que es pot fer molt gros, fins a 12 cm d'alçària i un pam de ròdol del barret. És molsut i de carn ferma i dura que fa una olor especial, potser de florit, difícil de trobar-li parió, però no gaire agradable.
- El barret comença cònic i segueix el procés típic d'obrir-se, aplanar-se i prendre forma d'embut, segons que passa el temps.
- El peu és gruixut, més ample a sota i més prim al capdamunt.
- Tot el bolet pren una coloració grisenca, més o menys esblanqueïda (de vegades es troben bromoses amb tonalitats ocràcies, brunes o que són gairebé blancs), i la part central del barret sol ser més fosca.
- Les làmines, decurrents pel peu, tiren a color crema rosat.
Hàbitat
[modifica]Surt en boscos de tota mena durant la temporada de tardor.
Comestibilitat
[modifica]És comestible (de gran estima per a alguns i completament rebutjable per altres) però també motiu de controvèrsia entre els cercadors de bolets. Si més no, cal advertir que sol ser indigest i que no convé menjar-ne massa de seguits, que cal coure'l bé, millor a banda del guisat, i llençar l'aigua on s'ha cuit, i insistir, com sempre, que només s'han de fer servir les bromoses joves i sanes.
Referències
[modifica]- ↑ Catalogue of Life (anglès)
Bibliografia
[modifica]- Pascual, Ramon: Els bolets (on surten, com es coneixen, com es cuinen). Editorial Pòrtic, S.A., Barcelona, octubre del 1997. Col·lecció Els manuals de Pòrtic, núm. 1. ISBN 84-7306-965-X, planes 130-131.
- Dr Ewaldt Gerhardt: Guide Vigot des champignons (Vigot, 1999) - ISBN 2-7114-1413-2.
- Roger Phillips: Les champignons (Solar, 1981) - ISBN 2-263-00640-0.
- Thomas Laessoe, Anna Del Conte: L'Encyclopédie des champignons (Bordas, 1996) - ISBN 2-04-027177-5.
- Peter Jordan, Steven Wheeler: Larousse saveurs - Les champignons (Larousse, 1996) - ISBN 2-03-516003-0.
- G. Becker, Dr L. Giacomoni, J Nicot, S. Pautot, G. Redeuihl, G. Branchu, D. Hartog, A. Herubel, H. Marxmuller, U. Millot et C. Schaeffner: Le guide des champignons (Reader's Digest, 1982) - ISBN 2-7098-0031-4.
- Henri Romagnesi: Petit atlas des champignons(Bordas, 1970) - ISBN 2-04-007940-8.
- Larousse des champignons, edició de l'any 2004 sota la direcció de Guy Redeuilh- ISBN 2-03-560338-2.
