Fitxa | |
---|---|
Direcció | Ettore Scola |
Protagonistes | Stefania Sandrelli Vittorio Gassman Nino Manfredi Stefano Satta Flores Aldo Fabrizi Giovanna Ralli Elena Fabrizi Luciano Bonanni Fiammetta Baralla Mike Bongiorno Armando Curcio Marcella Michelangeli Ugo Gregoretti Isa Barzizza Marcello Mastroianni Federico Fellini Vittorio de Sica Carla Mancini Guidarino Guidi Lorenzo Piani |
Producció | Pio Angeletti |
Dissenyador de producció | Luciano Ricceri |
Guió | Age & Scarpelli, Ettore Scola, Agenore Incrocci i Furio Scarpelli |
Música | Armando Trovaioli |
Fotografia | Claudio Cirillo |
Muntatge | Raimondo Crociani |
Vestuari | Luciano Ricceri |
Dades i xifres | |
País d'origen | Itàlia |
Estrena | 1974 |
Durada | 118 min |
Idioma original | italià |
Rodatge | Roma |
Color | en color |
Recaptació | 3.584.378.000 L. |
Descripció | |
Gènere | comèdia i drama |
Lloc de la narració | Roma |
Premis i nominacions | |
Premis | |
|
C'eravamo tanto amati (en italià Ens havíem estimat tant) és una pel·lícula de comèdia del 1974, dirigida per Ettore Scola i protagonitzada per Vittorio Gassman, Nino Manfredi, Stefania Sandrelli, Stefano Satta Flores, Giovanna Ralli i Aldo Fabrizi. Considerada l'obra mestra de Scola, sanciona l'entrada del director a la nòmina dels cineastes italians més grans de tots els temps.[1][2]A mig camí entre la comèdia italiana i el cinema compromès socialment, la pel·lícula també ret homenatge a altres gèneres cinematogràfics, en virtut de la trama que recorre uns 30 anys d'història italiana, i sobretot a través d'una sèrie d'informes fílmics en honor de Vittorio De Sica, Federico Fellini, Michelangelo Antonioni, Roberto Rossellini i Alain Resnais.
La pel·lícula va guanyar nombrosos premis, incloent el Gran Premi del Festival Internacional de Cinema de Moscou, un premi César a la millor pel·lícula estrangera, tres Nastro d'Argento, la Grolla d'Oro de Saint Vincent.[1] La pel·lícula es va incloure posteriorment a la llista 100 film italiani da salvare.[3][4][5][6]
La pel·lícula està dedicada a Vittorio De Sica, que va morir durant la realització.
La pel·lícula gira entorn de la conducta de tres amics després d'haver-se conegut en una de les batalles de la Segona Guerra Mundial. Se'ls veu en plena neu lluitant contra blindats nazis amb metralleta a la mà i sense uniforme, sens dubte partisans antifeixistes (amb un Mussolini ja caigut).
La pel·lícula fou rodada gairebé íntegrament a la ciutat de Roma.[1] La primera part de la pel·lícula, sobre el passat, es roda en blanc i negre; la segona part, la contemporània, és en color.[2]
De diverses preses, tant internes com externes, observem que la vila de Gianni és la mateixa on les escenes del quart episodi de Di che segno sei? di Sergio Corbucci del 1975 o aquella en què Alberto Sordi, que interpreta el goril·la del comandant, després de molts anys pren el paper de l'"italoamericà" Nando Mericoni (que va aparèixer per primera vegada en un episodi d' Un giorno in pretura del 1953 i després protagonista d Un americano a Roma el 1954, tots dos de Steno, amb la participació de Sordi al guió).
L'esmentada vil·la també es va utilitzar per a algunes escenes interiors (sala de billar amb caps de peluix penjats a la paret) de La vergine, il toro e il capricorno di Luciano Martino del 1977.
La pel·lícula es va estrenar als cinemes italians el 21 de desembre de 1974. Va ser un gran èxit, classificant-se en el lloc 13 del rànquing la temporada 1974-1975. Els ingressos totals foren aproximadament de 3.584.378.000 lires d'aleshores.