CW de la Verge (CW Virginis) és un estel variable a la constel·lació de la Verge (Virgo) de magnitud aparent mitjana +4,91.[7] Visualment situada 4º al nord d'Heze (ζ Virginis), s'hi troba a 183 anys llum de distància del sistema solar.
CW de la Verge és un estel blanc de tipus espectral A1p classificada com a variable Alpha² Canum Venaticorum. Aquestos són estels de la seqüència principal que es caracteritzen per tenir intensos i variables camps magnètics; en els seus espectres apareixen realçades les línies de certs elements químics, variant la seva intensitat amb la rotació de l'estel. Cor Caroli i CU Virginis —aquesta última també en la constel·lació de la Verge— són dos exemples d'aquest tipus de variables.[7] En CW Virginis les línies d'estronci, crom i europi són especialment notables; en el cas d'aquest últim element, la seva abundància relativa és 30.000 vegades més elevada que en el Sol.[8] Així mateix, el contingut relatiu d'oxigen en relació al de magnesi és especialment baix.
La velocitat de rotació projectada de CW de la Verge és de 16 km/s i el seu període de rotació, igual al període de variació, és de 3,722 dies. Tots dos paràmetres permeten determinar la inclinació del seu eix de rotació (34º) respecte a la línia de visió.[8] La fluctuació de lluentor és petita, entre +4,91 i +4,99 magnituds; aquesta es produeix per l'existència de «taques estel·lars» prop dels pols —on es concentren els elements químics com a conseqüència de l'intens camp magnètic— que entren i surten del camp de visió.[9] El camp magnètic de CW Virginis és 3.000 vegades major que el camp magnètic terrestre i va ser el primer estel diferent del Sol on es va descobrir (el l1947l) un camp magnètic.[8] Hom pensa que probablement és una variable magnètica irregular.[10]
La temperatura superficial de CW de la Verge és de 9.060 K. 29 vegades més lluminosa que el Sol, el seu radi és 2,4 vegades més gran que el del Sol i la seva massa és de 2,16 masses solars. Té una edat de 460 milions d'anys i s'hi troba a mig camí de la seva vida com a estel de la seqüència principal.[11]