Calathea lutea

Calathea lutea

Dades
Font de	red palulu leaf ^(en)
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Zingiberales
Família	Marantaceae
Gènere	Calathea
Espècie	Calathea lutea Schult., 1822
Nomenclatura
Basiònim	Maranta lutea

Detall

Vista de la planta

Calathea lutea és una espècie de planta pertanyent a la família de les marantàcies, que va ser descrita per la primera vegada per a la ciència el 1775 pel botànic francès Jean Baptiste Fusee-Aublet. És una planta que creix en el tròpic americà, les fulles del qual s'utilitzen, en alguns països, per a embolicar tamales, hallacas i altres aliments tous.

Descripció

Són plantes caulescents, que aconsegueixen una grandària d'1,6 a 4 m d'alt.

Fulles vàries, basals i 1 (2) caulinars, làmines de 30 a 150 cm de llarg i 20 a 60 cm d'ample, àpex àmpliament arrodonit a truncat, densament ciliat-tomentoses, verds en el feix, blanc-ceraci pruïnoses en el revés.

Inflorescències: diverses per brot, cilíndriques, de 9 a 30 cm de llarg i 2,5 a 6 cm d'ample, bràctees 7 a 18, espiralades però aparentant ser una mica dístiques en el material sec, coriàcies, persistents, erectes, subglabres amb els marges pilosos en la superfície externa, glabres en la interna, bronzejades a cafè-vermelloses, flors obertes; sèpals 6 a 9 mm de llarg, matisats de rosat; corol·la groga clara, tub 25 a 29 mm de llarg, llops morat-cafès; estaminodis grocs. Càpsules obovoides, arrodonides, taronjades, velloses en la base, sèpals persistents; llavors verdoses.^[1]

Distribució

És una espècie comuna, que es troba en llocs alterats desabrigats o en àrees pantanoses i al llarg de rius en les zones atlàntica i nord-central; a una altitud a partir de 0 a 300 m (fins a 900 m a Boaco, Nicaragua); floreix i fructifica durant tot l'any, però principalment de febrer a maig; del Mèxic al Brasil i el Perú, així com a les Antilles.^[2] Encara que també resisteixen els 2.000 metres, com en l'orient d'Antioquia i l'Eix Cafeter a Colòmbia.

Usos

Les fulles s'usen per a embolicar aliments que solen dir-se fiambre o zarapa, també serveix d'empaquetatge de tamales a Antioquia i Santander, i pastissos i hayacas a la regió Carib (Colòmbia o Veneçuela o els dos països), als juanes a Moyobamba i Tarapoto (el Perú), així com en la preparació del ayampaco i el maito a l'Equador i ocasionalment per a ensostrar. A més el suc del seu rizoma i tiges posseeix una gran valor diürètic.

A Panamà s'utilitza per a embolicar el tamal, sigui de blat de moro vell o nou; per a embolicar el mono - menjar complet en l'àrea de Chiriquí i, algunes vegades, la panela dulce.

Taxonomia

Calathea lutea va ser descrita per (Aubl.) E.Mey. ex Schult. i publicat a Mantissa 1: 8. 1822.^[1]

Sinonímia

• Maranta lutea Aubl., Hist. Pl. Guiane 1: 4 (1775).
• Phrynium luteum (Aubl.) Sweet, Hort. Brit., ed. 2: 494 (1830).
• Phyllodes lutea (Aubl.) Kuntze, Revis. Gen. Pl. 2: 695 (1891).
• Maranta disticha Buc'falç, Herb. Color. Amérique: t. 156 (1783).
• Maranta cachibou Jacq., Fragm. Bot.: 52 (1806).
• Maranta casupo Jacq., Fragm. Bot.: 51 (1806).
• Calathea discolor G.Mey., Prim. Fl. Esseq.: 7 (1818).
• Phrynium casupo (Jacq.) Roscoe, Monandr. Pl. Scitam.: t. 43 (1827).
• Calathea cachibou (Jacq.) Lindl. ex Horan., Prodr. Monogr. Scitam.: 12 (1862).
• Calathea magnifica C.V.Morton & Skutch, J. Wash. Acad. Sci. 20: 372 (1930).^[3]

Vegeu també

• Història de la botànica

Referències

1. «Calathea lutea». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 30 juliol 2015].
2. Moreno 268, Stevens 16806;
3. «Calathea lutea». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. [Consulta: 21 desembre 2010].

Bibliografia

1. Carnevali Fernández-Concha, G., J. L. Tàpia-Muñoz, I. M. R. M., R. Duno de Stefano, S. Hernández-Aguilar, T. F. Daniel, F. Coe, J. J. Ortíz, N. Diego, L. C. Itzá & F. M. Pat. 2005. Notes on the flora of the Yucatan Peninsula III: new records and miscellaneous notes for the peninsular flora II. Harvard Pap. Bot. 9(2): 257–296.
2. CONABIO. 2009. Catàleg taxonòmic d'espècies del Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
3. Corretja A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panamà.
4. Dodson, C.H. & A.H. Gentry. 1978. Flora of the Río Palenque Science Center: Los Ríos Province, l'Equador. Selbyana 4(1–6): i–xxx, 1–628.
5. Dodson, C.H., A.H. Gentry & F.M. Valverde Badillo. 1985. Fl. Jauneche 1–512. Banco Central de Ecuador, Quito.
6. Forzza, R. C. 2010. Lista de espécies Flora do Brasil {{format ref}} https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
7. Funk, V. A., P. E. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Veneçuela: Amazones, Bolívar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. O.S. Natl. Herb. 55: 1–584. View in Biodiversity Heritage Library

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies