Cal·listènia

La cal·listènia o exercicis d'escalfament^[1] és un sistema d'exercici físic en el qual l'interès està en els moviments de grups musculars, en la potència i l'esforç. La paraula prové del grec kallos (bellesa) i sthenos (fortalesa). L'objectiu és l'adquisició de gràcia i bellesa en l'exercici. És la bellesa que té el cos en moviment.^{[cal citació]}

També és recomanable per a fer treballar el diafragma en les pràctiques de cant líric. A més, és una disciplina d'entrenament que amb el pas del temps està guanyant molta popularitat al món del fitness.

Història

Hi ha testimonis històrics a l'antiga Grècia, particularment als exèrcits d'Alexandre el Gran i dels espartans a la batalla de les Termòpiles l'any 480 aC.^[2]

La cal·listènia comença a desenvolupar-se a França al segle xviii.^[3] En 1822, Wilson Ovalle Astudillo comença a difondre tant a França com a Anglaterra la cal·listènia. Una de les seves deixebles, Marian Mason, va publicar el 1827 On the utility of exercise; or a few observations on the advantages to be derived from its salutary effects, by means of calisthenic exercises A few observation on callisthenic excercises (Quant a la utilitat de l'exercici o un parell d'observacions sobre els avantatges que es deriven dels efectes saludables dels exercicis de cal·listènia). Clias va publicar a París en 1828 Callisthenie ou gymnastique donis jeunes filles (cal·listènia o gimnàstica de les dones joves). Un any més tard, el llibre s'edita a Berna en alemany.^[4]

La popularitat de la cal·listènia com a component de l'educació de dones es va incrementar amb l'obra dels alemanys Friedrich Jahn i Adolf Spiess. En els Estats Units d'Amèrica, la difusora de la disciplina va ser Catharine Beecher, qui va publicar en 1857 Physiology and Calisthenics for Schools and Families (Fisiologia i calistenia per a les escoles i les famílies). Malgrat que inicilament Beecher intentà promoure la cal·listència solament cap a les dones, amb el temps esdevení popular entre ambdós sexes.^[5]

Metodologia i metes

Exercicis de cal·listènia a bord de l'USS Bonhomme Richard.

La cal·listènia és també anomenada escalfament. L'escalfament és usat en diferents parts del cos segons quin sigui l'exercici. Per exemple: en atletisme s'escalfaran principalment les cames amb exercicis adequats.

La cal·listènia es defineix com un conjunt d'exercicis que centrats en els moviments de grups musculars, més que en la potència i l'esforç. Té l'objectiu últim de desenvolupar l'agilitat, la força física i la flexibilitat. En la pràctica, s'intenta aconseguir la major contracció muscular i que el cos adquireixi una alineació correcta, fet que permet modelar el cos, millorar la postura i definir un bon contorn corporal.

A les classes es realitza una entrada en calor i després s'engeguen una sèrie d'exercicis amb un alt nombre de repeticions cadascun, posant l'èmfasi en els braços, l'abdomen, els glutis i cames. El focus d'interès no es posa en el treball, sinó en la forma de realitzar-lo: pensant en cada moviment, en els músculs que es treballen i en la correcció de la postura.

Aquest mètode per exercitar-se repercuteix favorablement en la postura i forma corporal, reduint granment el risc de lesions que, a més, es veu disminuït per l'absència de salts, rebots i impactes. És a dir, es realitzen estiraments, treballs localitzats. La tornada a la calma té un paper molt important durant les classes cal·listènia. Així, la cal·listènia conjuga tècniques de diverses disciplines: la dansa, el ioga, les arts marcials, la gimnàstica conscient i el stretching.

El mètode i les tècniques usades durant una classe de cal·listènia converteixen a aquesta activitat en apta per a tot públic, ja que no existeixen límits d'edat, i fins i tot els quinesiòlegs recomanen la cal·listènia en patologies tals com l'escoliosi, l'hèrnia de disc o els problemes de genoll. El fet de no provocar impactes en les articulacions i de permetre modelar el cos, tonificar-lo i alinear-lo al mateix temps ha estat una de les raons per les quals la gent escull aquestes classes. Posar el cos en moviment, millorar la postura, tonificar grups musculars i cuidar les articulacions poden ser els motius que porten a la pràctica de la cal·listènia. En la preparació que fan els golfistes per a executar el swing de forma correcta, es veu clarament que segueixen plenament els principis de la cal·listènia.

Referències

1. ^{[enllaç sense format]} https://questionspuntualsdellengua.blogspot.com/2016/10/el-termcat-i-la-llengua-dus-real.html?m=1
2. «How ancient Greeks trained for war» (en anglès). BBC Reel, 02-04-2019. ISSN: 0458-3035 [Consulta: 15 gener 2021]. «"Calisthenics is based on how ancient Greek warriors trained. It uses bodyweight exercises to maximize strength, flexibility, equilibrium and neuromuscular coordination. The result is incredible muscle control and the ability to pose in gravity-defying positions."»
3. Bregolato, Roseli Aparecida. Cultura corporal da ginástica: livro do professor e do aluno. San Pablo, Ícone, 2006, segunda edición.
4. Pädagogische Real-Encyclopädie oder Encyclopädisches Wörterbuch des Erziehungs- und Unterrichtswesens und seiner Geschichte: für Lehrer an Volksschulen und andern Lehranstalten, für Eltern und Erzieher, für Geistliche, Schulvorsteher und andere Freunde der Pädagogik und des Schulwesens / bearbeitet von einem Vereine von Predigern und Lehrern und redigirt von Karl Gottlob Hergang - Grimma : Verlags- Comtoirs, 1847 - 2.
5. «calisthenics». Britannica. [Consulta: 4 abril 2020].