(de) Das Nibelungenlied | |
---|---|
Tipus | obra literària |
Fitxa | |
Autor | valor desconegut |
Llengua | alt alemany mitjà |
Creació | c. 1200 |
Dades i xifres | |
Gènere | èpica |
Personatges | Sigurd Gudrun Gunther (en) Hagen (en) Brunilda Rüdiger von Bechelaren (en) Etzel (en) Volker von Alzey (en) Andvari Helche (en) Gundemar I Ute (en) Hadburg (en) Piligrim of Passau (en) |
Lloc de la narració | Regne de Borgonya Worms Worms Cathedral (en) Imperi Hun Xanten |
Altres | |
OCLC | 953773759 |
El Cant dels Nibelungs (en alemany Nibelungenlied) és una epopeia alemanya medieval escrita cap al 1200 per diversos joglars anònims que hi recolliren cants anteriors. Escrita en estrofes de quatre versos que rimen de dos en dos, l'obra es divideix en dues parts: la mort de Sigfrid (en alemany modern, Siegfried, en el text medieval, Sîvrit) i la venjança de Crimilda (Kriemhild). Sigfrid, heroi invulnerable, es casa amb Crimilda a canvi d'ajudar Günther a conquerir Brunilda (Brunhild), valquíria i reina verge d'Islàndia. Sigfrid és assassinat per Hagen, súbdit de Gunther, que coneix l'únic punt vulnerable de l'heroi. Per tal de venjar la mort de Sigfrid, Crimilda accepta de casar-se amb Àtila (Etzel), rei dels huns. Atrau els burgundis al país d'Àtila, on són atacats pels huns i derrotats. L'únic supervivent burgundi és Hagen, que es nega a revelar on és el tresor dels Nibelungs. Crimilda li talla el cap amb l'espasa de Sigfrid, i ella mor a mans d'Hildebrand.
Es tracta d'una narració èpica que s'ha anat transmetent oralment fins que es començà a reflectir en manuscrits. No ens ha arribat una obra completa, sinó que hi ha uns 35 manuscrits alemanys i un de neerlandès que reflecteixen la mateixa història amb poques variacions. Les versions completes que es poden trobar avui a les llibreries han estat confeccionades per experts a partir dels manuscrits que han considerat més adients. El Cant dels Nibelungs conté tres elements fonamentals:
Així doncs, podem trobar en aquesta obra coses que ens poden sonar tan estranyes com que a la cort d'Àtila se celebren tornejos medievals.
Les sagues escandinaves Vǫlsunga saga i Þiðreks saga af Bern també narren la mateixa història amb variacions importants, encara que hi té molt més pes l'element pagà. Per tant, es tracta d'una narració que es transmet oralment dins de tot l'àmbit dels pobles germànics, inclosa la Gran Bretanya.
Aquesta epopeia ha servit d'inspiració a diferents obres posteriors, entre elles una sèrie de pintures de Johann Heinrich Füssli a principi del segle xix i la tetralogia operística de Wagner Der Ring des Nibelungen (L'anell del Nibelung), que només es basa llunyanament (i només a l'última òpera, Götterdämmerung) en aquest poema. Ha estat portada al cinema en diferents ocasions i el film més famós és el díptic cinematogràfic Die Nibelungen, dirigit per Fritz Lang el 1924.