Caps blaus
Centaurea jacea  | |
|---|---|
 | |
| Planta | |
| Tipus de fruit | aqueni |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asterales |
| Família | Asteraceae |
| Tribu | Cynareae |
| Gènere | Centaurea |
| Espècie | Centaurea jacea L., 1753 |
.svg){kind=icon}
Els caps blaus (Centaurea jacea)[1] és una espècie de planta amb flors del gènere --- dins la família de les asteràcies (Asteraceae). És una planta nativa d'Europa, l'oest de Sibèria, el Caucas, Turquia, Algèria i el Marroc.[2]
Addicionalment pot rebre els noms de centàurea, centàurea jàcea, herba de la diabetis, herba per a fer venir llet i herba per al sucre. També s'han recollit les variants lingüístiques centaura, centaurea i sepillo.[1]
Creix a les prades seques i boscos oberts. És una planta herbàcia perenne que assoleix els 10-80 cm d'altura, i produeix les seves flors de color porpra, principalment de juny a setembre.
Farmacologia
[modifica]
_Centaurea_jacea.jpg)
Principis actius: conté centaurina, colorant, potassi, magnesi, tanins, mucílags.[3] Indicacions: s'usa com a tònic amarg, estomacal, diürètic, antipirètic, cicatritzant. S'usa com a digestiu i per a disminuir la cremor produïda per les febres infantils. La centaurina és un tònic eficaç en digestions difícils. L'aigua destil·lada s'usa com a col·liri en conjuntivitis. S'usa l'arrel. Es recol·lecta a la fi d'estiu.[3]
Taxonomia
[modifica]Centaurea jacea va ser descrita per Carl von Linné i publicat a Species Plantarum 2: 914. 1753.[4]
El nom genèric Centaurea procedeix del grec kentauros, homes-cavalls que coneixien les propietats de les plantes medicinals. L'epítet llatí jacea significa "caigut, prostrat o allitat".[5]
- Setachna amara (L.) Dulac [1867]
- Centaurea jacea subsp. jungens Gugler [1904]
- Centaurea commutata (W.D.J.Koch) Stankov
- Centaurea amara L. [1763]
- Setachna fimbriata Dulac [1867]
- Rhaponticum jacea (L.) Scop. [1772]
- Jacea supina Lam. [1779]
- Jacea pratensis Lam. [1779]
- Jacea decumbens Delarbre [1800]
- Jacea communis Delarbre [1800]
- Cyanus jacea (L.) P.Gaertn., B.Mey. & Scherb. [1801]
- Centaurea pratensis Salisb.[6]
- Centaurea amara proles amara
- Centaurea variabilis H.Lév.[7]
- Behen jacea Hill
- Calcitrapa jacea (L.) Peterm.
- Calcitrapa pratensis (Salisb.) Peterm.
- Centaurea consimilis
- Centaurea croatica (Hayek) Soest
- Centaurea decumbens Dubois ExPers.
- Centaurea hastata Gugler
- Centaurea humifusa Gueldenst. exLedeb.
- Centaurea jungens Gugler
- Centaurea lacera Simonk.
- Centaurea lusitanica (Hayek) Soest
- Centaurea majuscula (Rouy) Soest
- Centaurea mediana Gugler
- Centaurea mollis Schleich.
- Centaurea nemophila Jord. exNyman
- Centaurea nigrescens Gren. & Godr.
- Centaurea platylepis Peterm.
- Centaurea scopulicola (Rouy) v.Soest
- Centaurea syrmiensis Gugler
- Centaurea viretorum Jord. exNyman
- Cyanus collinus
- Cyanus jacea
- Jacea tomentosa Gilib.[8]
- Centaurea dracunculifolia Dufour
- Jacea thrinciifolia (Dufour) Holub
- subsp. forojuliensis (Poldini) Greuter
- Centaurea forojuliensis Poldini
- subsp. julica (Hayek) Greuter
- Centaurea haynaldii subsp. julica (Hayek) I.Mayer
- Centaurea haynaldii var. julica Hayek
- Centaurea julica (Hayek) Soest
- subsp. substituta (Czerep.) Mikheev
- Centaurea substituta Czerep.
- Jacea substituta (Czerep.) Soják
- Centaurea pannonica subsp. substituta Dostál
- subsp. timbalii (Martrin-Donos) Braun-Blanq. & al.
- Centaurea amara subsp. timbalii (Martrin-Donos) Braun-Blanq. & al.
- Centaurea approximata (Rouy) Rouy
- Centaurea timbalii Martrin-Donos
- Centaurea vinyalsii subsp. approximata (Rouy) Dostál
- subsp. vinyalsii (Sennen) O.Bolòs & al.
- Centaurea amara subsp. angustifolia Gremli
- Centaurea amara var. mairei Arènes
- Centaurea vinyalsii Sennen
- Centaurea amara subsp. weldeniana (Rchb.) Kušan
- Centaurea weldeniana Rchb.
- Centaurea weldeniana var. balcanica Hayek
- Jacea weldeniana (Rchb.) Holub[9]
Notes
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Centaurea jacea». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 desembre 2024].
- ↑ «Centaurea jacea L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 15 desembre 2024].
- ↑ 3,0 3,1 «Centaurea jacea». Plantas útiles: Linneo. Arxivat de l'original el 2009-12-01.
- ↑ «Centaurea jacea». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 1r agost 2012].
- ↑ A Noms Botànics
- ↑ Sinònims a Tela Botànica[Enllaç no actiu]
- ↑ Sinònims al Reial Jardí Botànic
- ↑ Centaurea jacea a PlantList
- ↑ Centaurea jacea subesp. en PlantList
Bibliografia
[modifica]- Abrams, L. & R. S. Ferris. 1960. Bignonias to Sunflowers. 4: 732 pp. In L. Abrams Ill. Fl. Pacific States. Stanford University Press, Stanford.
- Böcher, T. W., K. Holmen & K. Jacobsen. 1968. Fl. Greenland (ed. 2) 312 pp.
- Cronquist, A. J. 1980. Asteraceae. 1: i-xv, 1-261. In Vasc. Fl. S.E. U. S.. The University of North Carolina Press, Chapel Hill.
- Cronquist, A. J. 1994. Vascular plants of the intermountain west, U.S.A. 5: 1-496. In A. J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (editors) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
- Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i-lxiv, 1-1632. American Book Co., New York.
- Flora of North America Editorial Committee, e. 2006. Magnoliophyta: Asteridae, part 6: Asteraceae, part 1. 19: i-xxiv. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
- Gleason, H. A. 1968. The Sympetalous Dicotyledoneae. vol. 3. 596 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
- Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i-910. New York Botanical Garden, Bronx.
- Hitchcock, C. H., A. J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1984. Compositae. Part V.: 1-343. In Vasc. Pl. Pacific N.W.. University of Washington Press, Seattle.
- Munz, P. A. & D. D. Keck. 1959. Cal. Fl. 1-1681. University of California Press, Berkeley.
- Scoggan, H. J. 1979. Dicotyledoneae (Loasaceae to Compositae). Part 4. 1117-1711 pp. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
- Voss, E. G. 1996. Michigan Flora, Part III: Dicots (Pyrolaceae-Compositae). Cranbrook Inst. of Science, Ann Arbor.
- Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (editors) 2008. Catálogo de las Plantas Vasculares del Cono Sur (Argentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguay y Uruguay). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i-xcvi, 1-983; 107(2): i-xx, 985-2286; 107(3): i-xxi, 2287-3348.
