Castelnaudary | |||||
Tipus | municipi francès ![]() | ||||
---|---|---|---|---|---|
Sobrenom | capitale du Lauragais ![]() | ||||
Localització | |||||
| |||||
Estat | França | ||||
Entitat territorial administrativa | França metropolitana | ||||
Regió | Occitània | ||||
Departament | Aude ![]() | ||||
Capital de | |||||
Població humana | |||||
Població | 12.212 (2022) ![]() | ||||
Geografia | |||||
Localitzat a l'entitat territorial estadística | àrea de concentració metropolitana de Castellnou d'Arri unitat urbana de Castellnou d'Arri ![]() | ||||
Superfície | 47,72 km² ![]() | ||||
Altitud | 165 m-145 m-215 m ![]() | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Esdeveniment clau
| |||||
Organització política | |||||
• Batlle ![]() | Patrick Maugard (2020–) ![]() | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 11400 ![]() | ||||
Fus horari | |||||
Altres | |||||
Agermanament amb | |||||
Lloc web | ville-castelnaudary.fr ![]() |
Castellnou d'Arri (en occità Castèlnòu d'Arri i localment Castèlnau d'Arri,[1] en francès i oficialment Castelnaudary) és un municipi del departament de l'Aude a la regió francesa d'Occitània. L'any 1999 tenia 10.851 habitants.
Castellnou d'Arri pertany a l'antiga província del Lauraguès, bressol del catarisme. La ciutat és coneguda pel seu caçolet, del qual és la capital mundial i pel seu Gran Embassament, important port sobre el Canal del Migdia.
Tal com havien demanat els habitants de la ciutat, Pierre-Paul Riquet, impulsor del Canal del Migdia (aleshores Canal Reial del Llenguadoc), i François Andréossy, geòmetre, van fer de Castellnou d'Arri, amb la construcció del Gran Embassament, el cor tecnològic d'aquesta obra. És l'únic mirall d'aigua d'aquesta dimensió (7 hectàrees) entre Tolosa i Seta.
La vista de l'embassament de la ciutat és admirable: d'un costat les rescloses de Sant Roc són una il·lustració de l'art i de la tècnica de l'obra; de l'altre costat, es troba l'illa de la Cibèla (Île de la Cybèle) ideada, en aquest país de vent, com a dic de contenció.
El 1997, aquest embassament ha estat classificat a la llista del Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Situada als límits del nou Regne de França després del Tractat de París de 1229, l'església, construïda a partir de 1240 i fins al 1270, és ideada com a temple fortalesa d'estil romànic.
El 1317, en el moment de la creació del bisbat de Saint-Papoul -ideat per a limitar les pretensions del bisbe de Tolosa-, l'església va ser elevada al rang de col·legiata. A l'hora del trànsit del Príncep Negre el 1355, l'església va ser enderrocada en part.
L'edifici va ser força modificat als segles XIV, XV, xviii i xix. Avui en dia apareix com un gran edifici d'estil gòtic dotat de nou capelles laterals i d'una imposant agulla piramidal, el cap de la qual culmina a 50 metres. Compta un gran orgue de la fi del segle xviii.
El 1553, Caterina de Mèdici, comtessa del Lauraguès, va fer del comtat una batllia i l'antic castell de l'origen de la ciutat esdevé un presidial, nom que rebien els tribunals de justícia a l'Antic Règim. Es va fer servir com a presó després de la Revolució Francesa i fins al 1926. Avui en dia és un museu.
Castellnou d'Arri és famós pels seus molins de vent. A començ del segle xix, encara hi havia vora el gran embassament de vint a trenta molins. El molí de Cogarèl és un dels darrers vestigis d'aquesta època i ofereix un panorama admirable sobre la ciutat i la plana del Lauraguès.
Construïda el 1783 per a les necessitats de l'hospital, l'oficina de l'apotecari conté una col·lecció remarcable de pots de farmàcia fets de majòlica de Mostièrs (segle xviii) i de porcellana d'estil Imperi del segle xix.
El caçolet és una especialitat de Castellnou d'Arri.