Catherine Malabou

Plantilla:Infotaula personaCatherine Malabou
Biografia
Naixement18 juny 1959 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Sidi Bel Abbès (Algèria) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Estrasburg - filosofia (2001–2003)
École des hautes études en sciences sociales - filosofia (1990–1995)
Escola Normal Superior de Fontenay-aux-Roses Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaL'avenir de Hegel ou : de la plasticité temporelle en dialectique (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata (1994 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiJacques Derrida Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia i traducció de l'anglès Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsofa, professora d'universitat, psicoanalista, feminista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Kingston, catedràtica (2011–)
Universitat de París X Nanterre (1995–2011) Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Estudiant doctoralElsa Boyer, Claire Pagès i Huan Cui (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Catherine Malabou (Sidi Bel Abbès, Algèria, 1 de gener del 1959)[1] és una filòsofa d'origen francès, actualment professora del departament de filosofia del Centre for Research in Modern European Philosophy de la Universitat de Kingston (Londres). Malabou es va graduar a l'École Normale Supérieure de Lettres et Sciences Humaines (a Fontenay-Saint-Cloud), amb una agrégation i doctorat supervisats per Jacques Derrida i Jean-Luc Marion a l'École des hautes études en sciences sociales. La seva tesi esdevingué el llibre L'Avenir de Hegel: Plasticité, Temporalité, Dialectique (1996).

La seva obra

[modifica]

El concepte de "plasticitat" es troba en el centre de la filosofia de Catherine Malabou. La pensadora defineix la plasticitat com "l'esquema motor hermenèutic de la nostra nova època", tot oposant-la a l'elasticitat. Mentre que la darrera es defineix per la capacitat de retornar a la seva forma anterior, la plasticitat és producció de forma, tant en un sentit positiu com negatiu, és a dir: "donació" i "recepció" de forma, a la vegada que "destrucció formativa" de forma.[2] Aquesta idea és parcialment derivada de l'obra de George Wilhelm Friedrich Hegel, i de la ciència mèdica, com per exemple de la recerca en cèl·lules mares i el concepte de neuroplasticitat. El 1999, Malabou va publicar Voyager amb Jacques Derrida, i va escriure conjuntament amb ell La Contre-allée. La seva obra Les nouveaux blessés (2007) tracta els intersticis entre neurociència, psicoanàlisi i filosofia, conjuntament des del fenomen del trauma.

En els darrers anys, Malabou ha començat a tocar una quantitat cada cop més gran de temes de recerca i escriptura. Coincidint amb la seva exploració sobre la neurociència, ha augmentat la càrrega política dels seus escrits filosòfics. Aquesta politització és evident a partir del llibre Què hauríem de fer amb el nostre cervell? i prossegueix en Les nouveaux blessés, així com en el seu llibre sobre feminisme Changer de différence, le féminin et la question philosophique (publicat per edicions Galilée el 2009) i en el seu llibre sobre els sense sostre i l'emergència social (La grande exclusion, editat per Bayard).

Malabou prepara un llibre amb Adrian Johnston sobre l'afecte en Descartes, Spinoza i la neurociència, així com un nou llibre sobre el significat polític de la vida a la llum dels descobriments biològics recents, especialment l'epigenètica. Aquesta obra tractarà el concepte de "vida nua" de Giorgio Agamben i la noció de biopoder en Michel Foucault, subratllant la manca de definicions biològiques científiques d'aquests conceptes, i el significat polític d'aquest buit.

Bibliografia

[modifica]

Llibres

[modifica]
  • Self and Emotional Life: Merging Philosophy, Psychoanalysis, and Neuroscience (with Adrian Johnston; Nova York: Columbia University Press, forthcoming).
  • Sois mon corps, with Judith Butler (Paris: Bayard, 2010).
    • (English translation) You Be My Body For Me, For, Corporeity, Plasticity in Hegel's Phenomenology of Spirit (London: Blackwell, forthcoming).
  • La Grande Exclusion, l'urgence sociale, thérapie et symptômes (Paris: Bayard: 2009).
  • Changer de différence, le féminin et la question philosophique, (Paris: Galilée 2009).
    • (English translation) Changing Difference, (Cambridge: Polity Press, 2011, trans. Carolyn Shread).
  • La Chambre du milieu, de Hegel aux neurosciences, collected, (Paris: Hermann 2009).
  • Ontologie de l'accident: Essai sur la plasticité destructrice (Paris: Éditions Léo Scheer, 2009).
    • (English translation) The Ontology of the Accident: An Essay on Destructive Plasticity (Cambridge: Polity Press, forthcoming).
  • Les Nouveaux Blessés: de Freud a la neurologie: penser les traumatismes contemporains (Paris: Bayard, 2007).
    • (English translation) The New Wounded: From Neurosis to Brain Damage (Nova York: Fordham University Press, 2012).
  • La Plasticité au soir de l'écriture (Paris: Éditions Léo Scheer, 2004).
    • (Traducció castellana) La plasticidad en el atardecer de la escritura. Dialéctica, destrucción, deconstrucción (Castelló: Ellago ediciones, 2008, trad. Javier Bassas Vila i Joana Masó).
    • (English translation) Plasticity at the Dusk of Writing: Dialectic, Destruction, Deconstruction (Nova York: Columbia University Press, 2009, trans. Carolyn Shread).
  • Que faire de notre cerveau? (Paris: Bayard, 2004).
    • (English translation) What Should We Do With Our Brain? (Nova York: Fordham University Press, 2009, trans. Sebastian Rand).
  • Le Change Heidegger, du fantastique en philosophie (Paris: Éditions Léo Scheer, 2004).
    • (English translation) The Heidegger Change: On the Fantastic in Philosophy (Nova York: SUNY Press, 2012).
  • Plasticité (Paris: Éditions Léo Scheer, 1999).
  • Voyager avec Jacques Derrida – La Contre-allée, with Jacques Derrida (Paris: La Quinzaine littéraire-Louis Vuitton, 1999).
    • (English translation) Counterpath: Traveling with Jacques Derrida (Stanford: Stanford University Press, 2004, trans. David Wills).
  • L'Avenir de Hegel: Plasticité, Temporalité, Dialectique (Paris: Vrin, 1996).
    • (English translation) The Future of Hegel: Plasticity, Temporality, and Dialectic (Nova York: Routledge, 2004, trans. Lisabeth During).

Articles (selecció)

[modifica]
  • "Post-Trauma: Towards a New Definition?" Arxivat 2013-05-22 a Wayback Machine., in Tom Cohen (ed.), Telemorphosis: Theory in the Era of Climate Change, Volume 1 (Ann Arbor: Open Humanities Press, 2012), pp. 226–38.
  • "Plasticity and Elasticity in Freud's'Beyond the Pleasure Principle'," Parallax 15:2 (2009): 41–52.
  • "A Conversation with Catherine Malabou", Journal for Cultural and Religious Theory 9 (2008): 1–13.
  • "The End of Writing? Grammatology and Plasticity," The European Legacy: Toward New Paradigms 12 (2007): 431–441.
  • "An Eye at the Edge of Discourse," Communication Theory 17 (2007): 16–25.
  • "Another Possibility," Research in Phenomenology 36 (2006): 115–129.
  • "The Form of an 'I'," in John D. Caputo & Michael J. Scanlon (eds.), Augustine and Postmodernism: Confessions and Circumfession (Bloomington: Indiana University Press, 2005): 127–137.
  • "History and the Process of Mourning in Hegel and Freud," Radical Philosophy 106 (2001): 15–20.
  • "Plastic Readings of Hegel," Bulletin of the Hegel Society of Great Britain 41-42 (2000): 132–141.
  • "The Future of Hegel: Plasticity, Temporality, Dialectic," Hypatia 15 (2000): 196-220.
  • "Who's Afraid of Hegelian Wolves?," in Paul Patton (ed.), Deleuze: A Critical Reader (Oxford: Blackwell, 1996): 114–138.

Literatura secundària

[modifica]
  • Ruth Leys, Review of "What Should we Do with Our Brains," nonsite.org 2 (Spring 2011)
  • Justin Clemens, The Age of Plastic; or, Catherine Malabou on the Hegelian Futures Market, Cosmos and History: The Journal of Natural and Social Philosophy, Vol 6, No 1, 2010, 153-162.[3]
  • Frédéric Worms, Ce qui est atteint dans le cerveau (Catherine Malabou, Les nouveaux Blessés), Esprit, Paris, February 2009, 204-208.
  • Slavoj Žižek, Quando una vittima sopravvive alla propria morte (on Catherine Malabou Les nouveaux Blessés), Il Manifesto, Roma, January 2008, 12.
    • Descartes and the Post-Traumatic Subject, on Catherine Malabou's Les nouveaux Blessés and Other Autistic Monsters, Qui parle, Berkeley, vol. 17, 2, Spring/Summer 2009, 123-147.
  • Jean-Paul Martinon, On Futurity, Malabou, Nancy and Derrida, New York : Palgrave and Macmillan, 2007.
  • Elie During, Politiques du cerveau, (on Catherine Malabou Que faire de notre cerveau ?), Art Press, 302, June 2004, 12-20.
  • Servanne Jolivet, Heidegger d'un change à l'autre : Catherine Malabou, Didier Franck, François Raffoul, Revue philosophique de la France et de l'étranger, Paris : PUF, 4, October/December 2004, 455-468.
  • Jean-Philippe Milet, Heidegger en anamorphose , (on Catherine Malabou, Le Change Heidegger. Du fantastique en philosophie), Critique, Paris : Editions de Minuit, 2004, 691, 93-107.
  • Karin de Boer, Thinking in the Light of Time. Heidegger's Encounter with Hegel, Catherine Malabou, The Future of Hegel, Hegel Studien, Bochum, 2004, Volume 49/50, 80-94.
  • Mark Alizart, Plasticiens, arts plastiques, plasticité, Critique, Paris : Editions de Minuit, 649-650, June-July 2001, 540-550.
  • Lisabeth During, Catherine Malabou and the Currency of Hegelianism, Hypatia, Fall 2000, Vol. 15, No. 4, 190-195.
  • Önay Sözer, Zukunft aus dem Geist der Plaztizität, Hegel Studien, Bochum, 1997, Volume 70, 28-42.

Referències

[modifica]
  1. Llevadot, Laura; Riba, Jordi (coords.). Filosofías postmetafísicas: 20 años de filosofía francesa contemporánea (en castellà). Editorial UOC, 2012, p. 49. ISBN 978-84-9029-165-8. 
  2. Richard Iveson, Destructive Plasticity and the Living Dead: Malabou Reading Freud, New Cross Review of Books, 10 de maig de 2013
  3. «The Age of Plastic; or, Catherine Malabou on the Hegelian Futures Market». Cosmos and History: The Journal of Natural and Social Philosophy, Vol 6, No 1. Open Humanities Press, 2010. Arxivat de l'original el 2011-07-22. [Consulta: 28 novembre 2010].

Enllaços externs

[modifica]

Entrevistes

[modifica]