Tipus | cefalàlgia |
---|---|
Especialitat | neurologia |
Clínica-tractament | |
Símptomes | cefalàlgia |
Exàmens | exploració física |
Tractament | analgèsic i antidepressiu tricíclic |
Medicació | |
Patogènesi | |
Causat per | desconegut |
Classificació | |
CIM-11 | 8A81 |
CIM-10 | G44.2 |
CIM-9 | 307.81, 339.1 |
CIAP | N95 |
Recursos externs | |
DiseasesDB | 12554 |
MedlinePlus | 000797 |
eMedicine | 1142908 i 792384 |
MeSH | D018781 |
La cefalàlgia (o cefalea) tensional (també denominada cefalea muscular o vasomotora) és un tipus de cefalàlgia contínua, no pulsàtil, en què el pacient refereix habitualment un dolor opressiu, que envolta la part alta del cap. La duració és variable, entre uns pocs minuts i uns quants dies i, en general, no s'acompanya d'altres símptomes. La presència d'altres alteracions, més enllà del dolor, posa en dubte el diagnòstic. Tot i que el tractament més idoni és l'eliminació del factor estressant, aquests pacients consulten sovint el neuròleg.
Habitualment és originada per una contracció continuada pels músculs del cap i coll, produint-se una isquèmia a l'interior del múscul contret. Aquesta tensió pot deure's a una postura corporal incorrecta, exposició a situacions d'estrès social o psicològic o constituir una reacció normal al cansament intens. Sovint s'associa a:
Les cefalees episòdiques de tipus tensional responen generalment bé a medicacions habituals com ara els AINEs (el que ha demostrat ser més útil de tots ells és l'ibuprofè). Altres medicacions útils inclouen l'amitriptilina[1] la mirtazapina,[2] els mecanismes de biofeedback[3][4] i el valproat sòdic (com a profilaxi).[5] També s'han assajat altres tractaments com ara la toxina botulínica (amb resultats variats) i l'acupuntura.[6]