Cementiri Central de Bogotà

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Cementiri Central de Bogotà
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom en la llengua original(es) Cementerio Central de Bogotá Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusCementiri Modifica el valor a Wikidata
Construcció1836 Modifica el valor a Wikidata
Obertura1836 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaBogotà (Colòmbia) Modifica el valor a Wikidata
Map
 4° 36′ 59″ N, 74° 04′ 31″ O / 4.6164°N,74.0753°O / 4.6164; -74.0753
Monument nacional de Colòmbia

El Cementiri Central de Bogotà és el cementiri més antic de la ciutat de Bogotà, Colòmbia.[1] Va ser construït per Pío Domínguez i Nicolás León, segons els plànols de Domingo Esquiaqui i posat en servei el 1836 pel governador Rufino Corb, sota la presidència de Francisco de Paula Santander.[2] La portada va ser obra de Julián Lombana el 1905, alguns dels mausoleus han estat construïts per escultors com Pietro Tenerani i Césare Sighinolfi.[3] El cementiri està situat al barri Santa Fe (Los Mártires), enfront de l'Avinguda El Dorado amb la carrera 20. Pel seu significat històric, valor arquitectònic i cultural va ser declarat Monument Nacional pel decret 2390 del 26 de setembre de 1984.[4]

Està situat entre els carrers 24 i 26 i des de la transversal 17 fins a la carrera 22, en la localitat de Los Martires de Bogotà. El cementiri es va construir contigu a les instal·lacions de la Legió britànica que va donar suport a la independència, atorgades el 1829 i que posteriorment es van destinar al cementiri dels súbdits anglesos.[5] El conjunt es divideix en tres zones, denominades globus i identificades amb lletres de la següent manera: el globus A constitueix el sector antic del cementiri, el globus B és el sector on es troben les voltes i el globus C eren fosses comunes. i actualment és el Parc El Renacimiento.[6] La transversal 20 i la carrera 22 es troben enmig dels tres globus que conformen el cementiri.[7]

Galeries del cementiri.

Referències

[modifica]
  1. «El Cementerio Central de Bogotá y los primeros cementerios católicos». Revista Credencial Historia, 155, 11-2002. Arxivat de l'original el 2011-01-23 [Consulta: 4 novembre 2010].
  2. Alejandra Giraldo. «El Cementerio Central, testimonio vivo del arte y la historia», 07-02-2007. [Consulta: 4 novembre 2010].[Enllaç no actiu]
  3. «Julián Lombana, uno de los arquitectos bogotanos más representativos del siglo XIX», 12-03-2010. [Consulta: 4 novembre 2010].
  4. Ministerio de Cultura. «Bienes declarados Monumento Nacional». Arxivat de l'original el 2013-08-31. [Consulta: 1r novembre 2010].
  5. «Recorrido por el Cementerio Británico», 08-03-2009. [Consulta: 12 novembre 2010].[Enllaç no actiu]
  6. García Alonso, Marta Liliana. «El Cementerio Central, un museo que guarda historias secretas», 15-10-2009. Arxivat de l'original el 2018-10-03. [Consulta: 12 novembre 2010].
  7. «Búsqueda del Cementerio Central». [Consulta: 12 novembre 2010].