Cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics d'Estiu de 2016

Plantilla:Infotaula esdevenimentCerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics d'Estiu de 2016
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Map
 22° 54′ 43″ S, 43° 13′ 48″ O / 22.912°S,43.23°O / -22.912; -43.23
TipusOlympic Games opening ceremony (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Part deJocs Olímpics d'Estiu de 2016 Modifica el valor a Wikidata
Data5 agost 2016 Modifica el valor a Wikidata
Durada234 min Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióEstadi Maracanã (Brasil) Modifica el valor a Wikidata, Rio de Janeiro (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
EstatBrasil Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorComitè Olímpic Internacional Modifica el valor a Wikidata
Etiqueta#OpeningCeremony i #ceremoniedouverture Modifica el valor a Wikidata

La cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics d'estiu de 2016 va ocórrer en la nit del 5 d'agost de 2016 a l'Estadi Maracanã de Rio de Janeiro, a partir de les 20h (hora loca, 23h UTC).

Va ser la primera vegada, des dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1900 que la cerimònia d'obertura no se celebrava a l'estadi olímpic, on es realitzaren les competicions d'atletisme. Com estipula la Carta Olímpica, l'esdeveniment va combinar la inauguració cerimonial dels Jocs amb un espectacle artístic destinat a exhibir la cultura del país amfitrió. Prop de 50.000 espectadors van presenciar-la en directe a l'estadi,[1] mentre que es calcula que l'audiència global per televisió va ser de 3.500 milions de persones.[2]

Preparació

[modifica]

Els directors de creació per a la cerimònia van ser Fernando Meirelles, Daniela Thomas i Andrucha Waddington.[3] Deborah Colker, coreògrafa famosa al Brasil, va preparar un equip de més de 6 000 voluntaris per a ballar en la cerimònia d'obertura. Els assajos van començar a finals de maig de 2016.[4]

Fernando Meirelles

El director de cinema Fernando Meirelles va afirmar que les cerimònies dels Jocs Olímpics d'Estiu de 2016 tindrien un pressupost significativament més baix que les anteriors. Es calcula que el cost previst era gairebé 10 vegades menor que als Jocs Olímpics d'Estiu de 2012. Meirelles va explicar: «No tenim les xifres oficials del cost de les cerimònies ni de Londres ni de Pequín 2008, però sabem les avaluacions que van fer els experts en la matèria. No és cap drama, perquè no té sentit utilitzar un pressupost desmesurat en un país on hi ha localitats sense sanejament públic. És assenyat tenir un bon concepte i bon gust». El director va destacar que, pel fet de comptar amb un pressupost baix, haurien de prescindir d'efectes especials i sistemes d'alta tecnologia, com drons. Es va partir del concepte de la gambiarra, definit pels brasilers —i remarcat pels directors— com el talent per a fer grans coses encara que no hi hagi recursos.[5][6][7]

El 15 de juliol de 2016, va anunciar-se que Anitta, Caetano Veloso i Gilberto Gil actuarien durant la cerimònia. Gil i Veloso també van participar com a consultors creatius en alguns segments de la cerimònia. La directora creativa Daniela Thomas va explicar que la seva implicació va ser concebuda per a reflectir el "millor" en la música brasilera.[8]

Cerimònia

[modifica]
Sorgiment de les selves brasileres
Formació dels pobles indígenes
Representació de l'esclavitud al país
Immigració japonesa al Brasil
Rèplica del 14-bis
Gisele Bündchen va desfilar al ritme de Garota de Ipanema
Homenatge a la samba i al funk carioca
Caetano Veloso, Anitta i Gilberto Gil
Vanderlei de Lima encén el peveter
La flama olímpica ilumina Rio de Janeiro

Benvinguda a l'estadi

[modifica]

La cerimònia d'obertura dels Jocs de Rio 2016 es va iniciar amb imatges aèries de la ciutat en un videoclip amb la música Aquele Abraço, original de Gilberto Gil en una versió cantada per Luiz Melodia, que el públic va acompanyar corejant els versos més famosos.[9]

Després de la projecció, va ser anunciat el president del Comitè Olímpic Internacional (COI), Thomas Bach. Per protocol, s'hauria d'haver anunciat també al president del país organitzador. El Brasil es trobava enmig del procés de destitució de Dilma Rousseff i qui ocupava el càrrec, com a president interí, era Michel Temer, però el seu nom no va ser mencionat per megafonia. Segons la TV Globo, va haver-hi una petició formal per saltar-se el protocol, per temor a una xiulada massiva a l'estadi. Es creu que la decisió havia vingut de part dels assessors de Temer.[10][11][12]

Així, després de saludar al president del COI, es va passar a la representació de l'himne nacional i la hissada de la bandera del Brasil, situada en un pedestal inspirat en les formes de l'arquitecte Oscar Niemeyer.[13] L'himne va ser interpretat pel sambista Paulinho da Viola, a guitarra i veu, acompanyat per una orquestra de cordes. La bandera va ser portada per membres del Comandament de la Policia Mediambiental de Rio de Janeiro, que van ser acompanyats per un grup de nens i esportistes retirats, com Virna Dias, Robson Caetano, Maurren Maggi i Flávio Canto.[14]

Actuacions artístiques

[modifica]

L'art brasiler va ser el subjecte de la següent part de l'esdeveniment, amb referències a Athos Bulcão,[13] la geometria de l'artesania indígena, els detalls africans i les rajoles originàries de la colonització portuguesa. La pau i la sostenibilitat van donar-se la ma amb la projecció del símbol de la pau transformant-se en un arbre. Després va venir la representació del naixement dels immensos boscos que cobrien el territori brasiler. Del començament de la vida, l'homenatge avança fins a la formació dels pobles indígenes, representats per 72 membres de les dues grans agremiacions del Festival de Parintins: el Boi Caprichoso i el Boi Garantido. El desembarcament dels europeus en caravel·les, l'arribada forçosa dels africans esclavitzats i la immigració vinguda de l'Orient Pròxim i l'Est Asiàtic va ser representada per descendents de cadascun d'aquests grups ètnics.[14]

La recreació de la història del Brasil fa un salt fins a mitjans de segle xx. Grups de parkour van travessar l'escenari, saltant sobre projeccions de teulades d'edificis que feia referència a la urbanització del Brasil contemporani, concentrada en grans ciutats. Amb la música Construção (de Chico Buarque) de fons, una part dels acròbates escalaven les façanes d'uns edificis,[15] mentre l'altre aixecava una paret amb blocs de paper, darrera de la qual va aparèixer una rèplica del 14-bis, el primer avió autopropulsat de la història, amb un actor interpretant l'inventor Santos Dumont.[16]

Tot seguit va aparèixer la supermodel Gisele Bündchen, desfilant sota les notes de la bossa nova Garota de Ipanema. El tema, obra d'Antônio Carlos Jobim, va ser cantada pel seu net, Daniel Jobim. El deixant de Bündchen dibuixava corbes que rememoraven algunes de les principals obras d'Oscar Niemeyer, com l'església de Pampulha i la Catedral de Brasília.[14] Els directors de l'espectacle van explicar l'endemà que la posada en escena no va sortir com estava prevista, doncs Bündchen havia caminat més lentament del que s'havia assajat i va endarrerir-se respecte a les imatges projectades i la música, motiu pel qual el final de la seva aparició va quedar tallat.[17]

A continuació, les faveles van ser representades al so de funk carioca i samba, barrejades amb música electrònica. Ludmilla va cantar el Rap da Felicidade (Cidinho e Doca) i la icònica Elza Soares va interpretar Canto de Ossanha. Tot seguit, el raper Marcelo D2 i el veterà Zeca Pagodinho van simular una batalla de galls. Després, les raperes Karol Conká i la jove MC Soffia, de només 12 anys, van cantar a l'empoderament, mentre es feia una exhibició de capoeira.[18][19][20][21] Va ser el torn de les manifestacions culturals més populars, com el maracatu, els bate-bolas, el bumba meu boi i la carreta treme-treme.[14]

L'actriu Regina Casé va dirigir una breu al·locució al públic, explicant que aquell dia se celebrava els trets comuns dels brasilers, però també la gran riquesa i diversitat cultural del país sud-americà. Un cop va acabar el discurs, va aparèixer Jorge Ben Jor per cantar País Tropical, acompanyat d'un miler de ballarins de baile charme de Madureira, barri de la zona nord carioca.[14]

Un cop va terminar aquesta part lúdica, es va emetre un vídeo —narrat per les actrius Fernanda Montenegro i Judi Dench— per concienciar sobre la fragilitat del medi ambient i el risc de la pujada del nivell del mar a causa de l'escalfament global, mentre un nen simulava plantar un arbre al bell mig de Maracanã.[22] A continuació, va tenir lloc la desfilada de les delegacions, encapçalades per unes bicicletes plenes de plantes i flors, per reforçar la idea de crear uns Jocs Verds.[23] Com és habitual, la comitiva grega va ser la primera en sortir, mentre que les darreres van ser la de l'Equip Olímpic de Refugiats, que participava per primer cop en uns Jocs,[24] i la del Brasil. La model Lea T va conduir la bicicleta verda davant la delegació local, i es va convertir en la primera celebritat transgènere en participar d'una cerimònia dels Jocs Olímpics.[25] En acabar, al centre de l'estadi van aparèixer uns anells olímpics fets amb palmeres.[26]

Inici oficial dels Jocs

[modifica]

La secció més protocol·lària de la nit va començar amb els parlaments del president del Comitè Organitzador i del Comitè Olímpic del Brasil, Carlos Arthur Nuzman; i del president del COI, Thomas Bach.[27] Rio 2016 va viure l'estrena d'un nou guardó, el Llorer Olímpic, que va recaure en l'exfondista kenyà Kipchoge Keino.[28] Per acabar, Michel Temer, des de la llotja presidencial, va declarar oberts els Jocs de la XXXI Olimpiada de l'era moderna.[29]

La Bandera Olímpica va entrar a l'estadi carregada per exatletes brasilers que formen part de la història olímpica: els campions olímpics Torben Grael (vela), Emanuel Rego (voleibol platja) , Joaquim Cruz (atletisme) i Sandra Pires (voleibol platja), juntament amb Marta Vieira (doble subcampiona olímipica en futbol) i Oscar Schmidt (màxim anotador històric del torneig de bàsquet). Representant la societat civil, estaven la jutgessa Ellen Gracie i la fundadora de l'Instituto Pró-Criança Cardíaca, Rosa Barbosa. El campió olímpic de vela Robert Scheidt, el jutge d'atletisme Martinho Nobre i la seleccionadora de bàsquet Adriana Santos van prestar jurament en nom dels esportistes, jutges i entrenadors.[30]

Tot seguit, el músic Wilson das Neves va homenatjar els pioners de la música brasilera.[31] Va donar pas als cantants Gilberto Gil, Caetano Veloso i Anitta, que van interpretar Isto Aqui, O Que É?, composició d'Ary Barroso.[21] Després va haver-hi una desfilada de les seccions de bateria de les principals escoles de samba de Rio de Janeiro, convertint Maracanã en un sambòdrom.[30][32]

Per a concloure l'esdeveniment, van donar-se els últims relleus de la torxa olímpica. Gustavo Kuerten (exnúmero 1 de l'ATP) va ser l'encarregat d'entrar amb la flama olímpica a l'estadi. Hortência Marcari (reconeguda com la millor basquetbolista brasilera de la història, plata a Atlanta 1996) va continuar amb el relleu, i va dur la torxa fins al peu del peveter. Allà l'esperava Vanderlei Cordeiro de Lima (l'únic brasiler consagrat amb la Medalla Pierre de Coubertin) qui fou l'encarregat d'encendre el peveter.[30] Durant els mesos previs a la inauguració dels Jocs, s'havia especulat amb la possibilitat que l'astre del futbol Pelé (tricampió del món) fos l'encarregat d'encendre la pira, però va ser incapaç de participar-hi a causa de problemes de salut.[33]

El peveter de Rio 2016 era d'una mida molt menor als d'altres Jocs. El recipient se situava davant d'una escultura de l'artista plàstic Anthony Howe, una obra cinètica que reflectia la llum del foc i formava un conjunt que representava el Sol. Es va crear pensant en reduir les emissions negatives necessàries per mantenir encesa la flama.[34]

Segons la normativa del COI, l'encesa del peveter ha de ser presenciada pels espectadors de la cerimònia d'inauguració, la qual cosa implicava que havia de situar-se a l'estadi de Maracanã. Però una altra norma establia que la flama ha de ser visible pels residents i visitants de la ciutat seu dels Jocs, i aquest fet no es podia donar ja que el recinte només s'obriria per acollir uns pocs partits del torneig de futbol. L'abril de 2016, el portaveu del Comitè Organitzador, Mario Andrada, va declarar que la flama olímpica seria traslladada després de l'obertura a un lloc públic prop del port de la ciutat, que s'havia revitalitzat en un gran projecte urbanístic de cara a la cita olímpica.[35] El lloc triat va ser la Plaça Pío X, davant de l'església de la Mare de Déu de la Candela (Nossa Senhora da Candelária).[36]

Presència de dignataris

[modifica]

Les primeres estimacions indicaven que almenys 100 caps d'estat o de govern tenien previst assistir a la cerimònia d'obertura. No obstant això, alguns líders estrangers no van voler comprometre's amb l'assistència a causa de les qüestions polítiques en curs al país.[37] Finalment, el nombre d'assistents va rondar la cinquantena:[38]

Organismes internacionals

[modifica]

País organitzador

[modifica]

Resta de països

[modifica]

Crítica

[modifica]

Mitjans de comunicació

[modifica]

La cerimònia va rebre crítiques majoritàriament positives en les xarxes socials, així com en la premsa internacional. El Washington Post va dir que Rio «va portar el seu estil sambista a la cerimònia d'obertura de l'Olimpíada». El diari va recordar les dificultats en les preparacions per als Jocs, però va concloure que «per una nit, almenys, Rio de Janeiro va exhibir el que sap fer millor». The New York Times va afirmar que «la cerimònia d'obertura dels Jocs va dissimular les ferides brasileres durant algunes hores i va permetre al país commemorar la seva història».[55][56]

Maracanã al final de la cerimònia d'obertura

L'argentí Clarín va classificar l'esdeveniment com «una festa repleta de música, colors i esport» i va elogiar la cerimònia i la ciutat «pels seus colors, pels seus focs artificials, per la seva música, per la seva gent, pel Crist Redemptor —en el fons, el perfecte protector—, icona universal d'una ciutat en la que hi caben diversos mons».[55]

El britànic The Guardian va afirmar que la cerimònia va ser «un interessant contrast amb les últimes dues cerimònies d'obertura». Continuava: «el tema de Pequín 2008 va ser gran: la Xina, i el de Londres 2012 va ser també gran: Gran Bretanya. El tema d'avui?: millor que comencem a fer alguna cosa sobre el medi ambient o potser no celebrarem gaires més Olimpíades en el futur». El diari també va elogiar la «bella escultura giratòria» que roman enrere del peveter.[55] La BBC va dir: «Ens traiem el barret per tu, Rio. Va ser una cerimònia que mai oblidarem».[57]

L'espanyol El País va publicar una anàlisi afirmant que la cerimònia va ser «un èxit per al Brasil», un estat «que va deixar de costat les diverses crisis que pateix». Malgrat tota la tensió, «durant més de tres hores, el Brasil es va donar un respir». «La crisi política i la recessió econòmica van quedar fora de Maracanã», afirmava l'autor. «Va haver-hi orgull, molt orgull d'haver-ho aconseguit, per part d'un país que ha tingut pocs motius per a això els últims mesos». El text citava els diversos homenatges de la cerimònia, com els efectuats a Tom Jobim, Vinícius de Moraes, Athos Bulcão i «el tità de l'arquitectura» Oscar Niemeyer. «El Brasil va demostrar que té motius per a l'orgull patri».[55]

El diari francès Le Monde va definir com «màgic» el moment de l'encesa del peveter, amb la presència de Gustavo Kuerten, Hortência Marcari i Vanderlei de Lima, al so d'un «Maracanã eufòric».[58]

Xarxes socials

[modifica]

El tribut a Santos Dumont i el seu 14-bis no va passar desapercebut pel públic, especialment l'estatudinenc. Les xarxes socials van omplir-se de missatges de nord-americans defensant la invenció del vol a motor pels Germans Wright, que el 1905 havien fer volar el Flyer III durant gairebé 40 minuts. Per la seva part, sud-americans i europeus al·legaven que el prototip dels Wright va despegar impulsat per una catapulta, mentre que el prototip brasiler (1906) va aixecar el vol autònomament, gràcies al motor del propi aparell.[59][60][61]

Un altre moment que va portar rebombori a les xarxes va ser quan es van formar els ars olímpics verds, simulant palmeres. Les plantes utilitzades tenien l'aparença de cannabis, el que va generar comentaris de tot tipus entre els espectadors.[26]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Riquelme, Gerardo; Rio. «Juegos Olímpicos Río 2016: Los números de la ceremonia inaugural de Río» (en castellà). Diario Marca, 06-08-2016. Arxivat de l'original el 2016-11-11. [Consulta: 25 juliol 2024].
  2. ↑ Roxborough, Scott. «Rio Olympics Worldwide Audience to Top 3.5 Billion, IOC Estimates» (en anglès americà). The Hollywood Reporter, 18-08-2016. Arxivat de l'original el 2024-02-25. [Consulta: 25 juliol 2024].
  3. ↑ «Meirelles, Waddington, Thomas y Colker, le devuelven el sentimiento a Brasil en Río» (en anglès). LatinSpots, 09-08-2016. [Consulta: 25 juliol 2024].
  4. ↑ «"Obra-prima", afirma Deborah Colker sobre abertura da Olimpíada do Rio» (en portuguès brasiler). globoesporte. Globo, 24-06-2016. Arxivat de l'original el 2016-06-27. [Consulta: 26 juliol 2024].
  5. ↑ Panja, Tariq. «Rio Olympics Ceremony to Cost 10% of London's Lavish Event Open» (en anglès). Bloomberg, 22-09-2015. Arxivat de l'original el 2015-09-28. [Consulta: 6 juliol 2016].
  6. ↑ Butler, Nick. «Rio 2016 promise "original" Olympic Opening Ceremony despite low budget» (en anglès). Inside The Games, 23-09-2015. Arxivat de l'original el 2016-06-05. [Consulta: 6 juliol 2016].
  7. ↑ «No tom da Saara, abertura da Rio-2016 custou 85% menos que a de Londres» (en portuguès brasiler). Extra. Globo, 05-08-2016. Arxivat de l'original el 2024-07-26. [Consulta: 25 juliol 2016].
  8. ↑ Cantor-Navas, Judy. «Rio Olympics: Anitta, Caetano Veloso, Gilberto Gil to Perform at Opening Ceremony» (en anglès). Billboard, 15-07-2016. Arxivat de l'original el 2016-07-18. [Consulta: 31 juliol 2016].
  9. ↑ Lance!. «Ligação de 'Aquele Abraço' com Olimpíada no Rio já é longa. Entenda!» (en portuguès brasiler). Lance!, 05-08-2016. Arxivat de l'original el 2016-08-07. [Consulta: 26 juliol 2024].
  10. ↑ «De la definición del impeachment a la apertura de Río 2016: las 48 horas históricas que vivirá Brasil» (en espanyol europeu). Infobae, 03-08-2016. Arxivat de l'original el 2016-08-05. [Consulta: 26 juliol 2024].
  11. ↑ «Rio-2016 quebra protocolo e começa sem anúncio do nome de Temer» (en portuguès brasiler). Correio, 05-08-2016. Arxivat de l'original el 2016-08-07. [Consulta: 26 juliol 2024].
  12. ↑ Sims, Shannon. «Protocol Broken As Brazil's Leader Skipped And Then Booed At Olympic Opening Ceremony» (en anglès). Forbes, 08-08-2016. [Consulta: 25 juliol 2024].
  13. ↑ 13,0 13,1 «La arquitectura de la fiesta de apertura de los Juegos Olímpicos de Río» (en castellà). spanish-architects.com, 06-08-2016. [Consulta: 26 juliol 2024].
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 Lisboa, Vinicius. «Abertura da Rio 2016 exalta diversidade, mistura ritmos e tem voo do 14 Bis» (en portuguès brasiler). Agência Brasil, 05-08-2016. Arxivat de l'original el 11 d’agost 2016. [Consulta: 6 agost 2016].
  15. ↑ «A 'cidade maravilhosa' contagiou os Jogos Olímpicos com o ritmo do samba» (en portuguès). Contacto, 26-07-2024. Arxivat de l'original el 2024-08-06. [Consulta: 26 juliol 2024].
  16. ↑ Estarque, Marina. «Os dez melhores momentos da abertura dos Jogos» (en portuguès). Deutsche Welle, 06-08-2016. Arxivat de l'original el 2022-08-12. [Consulta: 26 juliol 2024].
  17. ↑ Goyzueta, Verónica. «Gisele Bündchen falló y cortó una escena en el espectáculo de Fernando Meirelles en Río 2016» (en castellà). Diario ABC, 08-08-2016. Arxivat de l'original el 2024-08-06. [Consulta: 25 juliol 2024].
  18. ↑ «Rio 2016 – Brazilian songs among the most searched for after opening ceremony» (en anglès americà). BBMag, 17-08-2016. Arxivat de l'original el 2023-12-08. [Consulta: 26 juliol 2024].
  19. ↑ Kallás, Fernando. «Río 2016 arranca con un impresionante carnaval de color» (en castellà). Diario As, 05-08-2016. Arxivat de l'original el 2021-10-24. [Consulta: 26 juliol 2024].
  20. ↑ Travae, Marques. «Afro-Brazilians and favela culture conquer» (en anglès americà). Black Brazil Today, 07-08-2016. Arxivat de l'original el 2023-09-27. [Consulta: 26 juliol 2024].
  21. ↑ 21,0 21,1 Stramasso, Carolina. «Relembre Anitta, Ludmilla, Karol Conká e mais na Abertura das Olimpíadas do Rio» (en portuguès brasiler). Pop Line, 22-07-2021. Arxivat de l'original el 2023-09-25. [Consulta: 26 juliol 2024].
  22. ↑ Strachan, Maxwell. «The Rio Opening Ceremony Put Climate Change Front And Center» (en anglès). The Huffington Post, 06-08-2016. Arxivat de l'original el 7 d’agost 2016. [Consulta: 7 agost 2016].
  23. ↑ «Bicicletas 'caprichosas' na abertura da Olimpíada ganham destaque» (en portuguès brasiler). Brasil visto de fora na Olimpíada. Globo, 06-08-2016. Arxivat de l'original el 2020-11-08. [Consulta: 25 juliol 2024].
  24. ↑ «Refugee Olympico Team to Shine Spotlight on Worldwide Refugee Crisis» (en anglès). COI, 03-06-2016. Arxivat de l'original el 2016-06-03. [Consulta: 3 juny 2016].
  25. ↑ Johnson, Jasmine C. «Who is Lea T, the transgender model taking part in the Rio 2016 opening ceremony?» (en anglès). Rio 2016, 05-08-2016. Arxivat de l'original el 2016-08-06. [Consulta: 6 agost 2016].
  26. ↑ 26,0 26,1 «"Los Juegos de la marihuana": los aros verdes de Río provocan las bromas en Twitter» (en castellà). 20 minutos, 06-08-2016. Arxivat de l'original el 2018-12-07. [Consulta: 26 juliol 2024].
  27. ↑ «Michel Temer é vaiado e tem nome escondido na abertura dos Jogos Olímpicos» (en portuguès brasiler). UOL, 05-08-2016. [Consulta: 6 agost 2016].
  28. ↑ «The Latest: Keino gives heartfelt speech after Olympic award» (en anglès). Lincoln Journal Star, 05-08-2016. Arxivat de l'original el 2016-08-20 [Consulta: 5 agost 2016].
  29. ↑ Avendaño, Tom C. «Temer reduz seu discurso na abertura da Olimpíada a 10 segundos e é vaiado» (en portuguès brasiler). El País Brasil, 06-08-2016. Arxivat de l'original el 2024-02-23. [Consulta: 25 juliol 2024].
  30. ↑ 30,0 30,1 30,2 Lisboa, Vinícius. «Show de luzes e mistura de ritmos dão o tom da abertura da Rio 2016» (en portuguès brasiler). Agência Brasil, 05-08-2016. Arxivat de l'original el 9 d’agost 2016. [Consulta: 6 agost 2016].
  31. ↑ Furtado, Thyago. «Gisele desfila e Anitta canta com Gil e Caetano; Saiba tudo sobre a abertura da Olimpíada Rio 2016» (en portuguès brasiler), 26-08-2022. Arxivat de l'original el 2016-08-09. [Consulta: 25 juliol 2024].
  32. ↑ «O show de abertura da Rio 2016 mostra o melhor da cultura brasileira» (en portuguès brasiler). Época. Globo, 05-08-2016. Arxivat de l'original el 2016-11-15. [Consulta: 25 juliol 2024].
  33. ↑ Zarko, Raphael. «Cirurgias e doença debilitaram saúde de Pelé, que desistiu de acender pira nas Olimpíadas do Rio» (en portuguès brasiler). globoesporte. Globo, 30-12-2022. Arxivat de l'original el 2022-12-30. [Consulta: 25 juliol 2024].
  34. ↑ Wyshynski, Greg. «Mystery Solved: Why Rio Olympics’ cauldron is so tiny» (en anglès). Yahoo! Sports, 06-08-2016. Arxivat de l'original el 2016-08-10. [Consulta: 6 agost 2016].
  35. ↑ Barker, Philip. «Olympic flame set to be located at city centre site during Rio 2016» (en anglès). Inside the Games, 23-04-2016. [Consulta: 26 juliol 2024].
  36. ↑ Brunhuber, Kim. «Formerly homeless boy who lit Olympic cauldron now has 'beautiful life'» (en anglès canadenc). CBC, 12-08-2016. Arxivat de l'original el 2019-10-10. [Consulta: 26 juliol 2024].
  37. ↑ 37,0 37,1 Wade, Stephen. «Foreign leaders slow to commit to Rio opening ceremony» (en anglès). USA Today, 14-07-2016. Arxivat de l'original el 2020-06-18. [Consulta: 26 juliol 2024].
  38. ↑ «Fewer heads of state than expected to attend Rio 2016 Olympics: Sources» (en anglès). The Indian Express, 04-08-2016. Arxivat de l'original el 8 d’agost 2016. [Consulta: 26 juliol 2024].
  39. ↑ 39,0 39,1 39,2 39,3 «Mais de 40 chefes de estado assistirão abertura da Olimpíada, diz Serra» (en portuguès brasiler). G1. Globo, 23-07-2016. Arxivat de l'original el 2016-07-27. [Consulta: 26 juliol 2024].
  40. ↑ «Governor-General Peter Cosgrove set for Latin America tour» (en anglès australià). The Australian. [Consulta: 26 juliol 2024].
  41. ↑ «Filip en Mathilde naar Olympische Spelen Rio» (en neerlandès). De Morgen, 18-07-2016. Arxivat de l'original el 2024-07-26. [Consulta: 26 juliol 2024].
  42. ↑ «Governor General to be Canada's official representative at Rio 2016 Olympic Games» (en anglès canadenc). Gabinet del Primer Ministre del Canadà, 25-07-2016. Arxivat de l'original el 6 d’agost 2016. [Consulta: 26 juliol 2024].
  43. ↑ «Royals touch down in Rio for Olympics» (en anglès). Hello!, 02-08-2016. Arxivat de l'original el 2024-07-26. [Consulta: 26 juliol 2024].
  44. ↑ Ortega García, Alejandro. «Así fue la inauguración de los Juegos Olímpicos de París 2024» (en castellà). Radio Televisión Canaria, 26-07-2024. [Consulta: 26 juliol 2024].
  45. ↑ «2016 Rio Olympics takes center stage» (en anglès). Fiji Broadcasting Corporation. Arxivat de l'original el 2016-08-07. [Consulta: 5 agost 2016].
  46. ↑ «Georgia's President to attend Rio Olympic Games» (en anglès). Agenda.ge, 29-07-2016. Arxivat de l'original el 2016-07-30. [Consulta: 5 agost 2016].
  47. ↑ «劉江華本周三啟程赴巴西參加里約奧運活動» (en mandarí). Radio Television Hong Kong, 01-08-2016. Arxivat de l'original el 2018-12-13. [Consulta: 26 juliol 2024].
  48. ↑ «Áder az olimpia nyitó-, Orbán a záróünnepségén képviseli hazánkat» (en hongarès). OrientPress Hírügynökség, 02-08-2016. Arxivat de l'original el 2016-08-03. [Consulta: 5 agost 2016].
  49. ↑ «D. Grybauskaitė tikisi, kad Rio triumfuos tik garbingas sportas» (en letó). Lrytas.lt, 05-08-2016. Arxivat de l'original el 2016-08-15. [Consulta: 5 agost 2016].
  50. ↑ Astuto, Bruno. «Príncipe Albert II, de Mônaco, desembarca no Rio» (en portuguès brasiler). Época. Globo, 03-08-2016. Arxivat de l'original el 2016-08-07. [Consulta: 26 juliol 2024].
  51. ↑ 51,0 51,1 «Koning en ministers naar Spelen in Rio» (en neerlandès). NOS, 06-07-2016. Arxivat de l'original el 8 agost 2016. [Consulta: 1r agost 2016].
  52. ↑ «Predsednik Nikolić uz olimpijce do 8. avgusta» (en serbi). B92, 29-07-2016. Arxivat de l'original el 7 d’agost 2016. [Consulta: 26 juliol 2024].
  53. ↑ Mackay, Duncan. «Czech President confirms he will attend Opening Ceremony of Rio 2016» (en portuguès brasiler). Inside the Games, 04-04-2016. Arxivat de l'original el 23 d’abril 2016. [Consulta: 28 juliol 2016].
  54. ↑ «Vice-Premier Liu greets media ahead of Rio Olympics» (en anglès). State Council of the People's Republic of China, 06-08-2016. Arxivat de l'original el 2020-06-19. [Consulta: 26 juliol 2024].
  55. ↑ 55,0 55,1 55,2 55,3 «Imprensa internacional destaca cerimônia de abertura da Olimpíada» (en portuguès brasiler). G1. Globo, 05-08-2016. Arxivat de l'original el 7 d’agost 2016. [Consulta: 6 agost 2016].
  56. ↑ «Do 14-Bis ao hino de Paulinho da Viola: os 8 momentos mais marcantes da abertura da Olimpíada» (en portuguès brasiler). BBC Brasil, 05-08-2016. Arxivat de l'original el 7 d’agost 2016. [Consulta: 6 agost 2016].
  57. ↑ «Imprensa internacional coloca abertura como vitória brasileira sobre crise» (en portuguès brasiler). UOL, 06-08-2016. Arxivat de l'original el 8 de gener 2018. [Consulta: 26 juliol 2024].
  58. ↑ Buxeda, Yann. «JO-2016 : Rio de Janeiro donne le coup d'envoi des XXXIe Jeux olympiques» (en francès). France 24, 06-08-2016. Arxivat de l'original el 2024-05-15. [Consulta: 15 maig 2024].
  59. ↑ «14-Bis: el avión de la inauguración de las Olimpiadas de Río 2016 que reabrió el debate sobre el verdadero padre de la aviación» (en castellà). BBC News Mundo, 06-08-2016. Arxivat de l'original el 2024-05-24 [Consulta: 26 juliol 2024].
  60. ↑ «El avión de la inauguración de Río 2016 reabrió el debate sobre los orígenes de la aviación» (en espanyol europeu). Infobae, 06-08-2016. Arxivat de l'original el 2016-08-09. [Consulta: 26 juliol 2024].
  61. ↑ Cervera, José. «Lástima, Brasil, pero son los hermanos Wright» (en castellà). El Diario, 19-08-2016. Arxivat de l'original el 2024-07-26. [Consulta: 26 juliol 2024].

Bibliografia complementària

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics d'Estiu de 2016
  • Cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics d'Estiu de 2016 a YouTube (anglès)