Charo López

Charo López

Biografia
Naixement	28 octubre 1943 (81 anys) Salamanca (Espanya)
Formació	Universitat de Salamanca
Activitat
Ocupació	actriu, actriu de teatre
Activitat	1965 -

María del Rosario López Piñuelas coneguda artísticament com a Charo López (Salamanca, 28 d'octubre de 1943) és una actriu espanyola.^[1]

Biografia

Començaments

Mentre estudia Filosofia i Lletres a la seva ciutat natal participa en diverses funcions de teatre universitari. La seva incipient vocació artística troba llit professional amb les pel·lícules Ditirambo, de Gonzalo Suárez i El hueso, d'Antonio Giménez-Rico en 1967.^[2]

Cursa estudis en la Escola Oficial de Cinema i perfecciona la seva tècnica teatral alhora que treballa en nombrosos espais dramàtics de Televisió Espanyola i en sèries com Los camioneros, de Mario Camus i El pícaro, de Fernando Fernán Gómez.

El seu pas pel cinema al començament de la dècada de 1970 es redueix al spaghetti western (El sol bajo la tierra, El bandido Malpelo) i pel·lícules d'escassa projecció que únicament ressalten la seva fotogenia i la seva rotunda bellesa. Luis Buñuel aprova la seva participació en La Voie Lactée (1969), però el sindicat d'actors francès ho impedeix per tractar-se d'una actriu desconeguda.^[3]

La seva col·laboració amb Gonzalo Suárez continua a El extraño caso del doctor Fausto (1969), La Regenta (1974) i Parranda (1977).

Los gozos y las sombras

El seu alt reconeixement no arriba fins a 1980 amb un paper secundari en la sèrie de televisió Fortunata y Jacinta, de Mario Camus, i especialment, ja en plena maduresa, gràcies al personatge de Clara Aldán a Los gozos y las sombras, sèrie d'èxit basada en la novel·la homònima de Gonzalo Torrente Ballester.

Posteriorment, encadena treballs rellevants per al cinema: La colmena i La vieja música, de Camus; Los paraísos perdidos, de Basilio Martín Patino; Tiempo de silencio, de Vicente Aranda i Lo más natural, de Josefina Molina. Gonzalo Suárez torna a dirigir-la en la sèrie Los pazos de Ulloa i a les pel·lícules Epílogo, Don Juan en los infiernos i El detective y la muerte. Encara que no accepta el paper que Pedro Almodóvar li ofereix a Matador (1986), sí apareix a Kika en 1993.

En 1997 estrena Secretos del corazón, pel·lícula de Montxo Armendáriz candidata a l'Oscar de Hollywood per la qual aconsegueix el Premi Goya a la millor actriu de repartiment. Després interpreta papers breus a Plenilunio, d'Imanol Uribe o Tiempos de azúcar, de Juan Luis Iborra i protagonitza Nudos i La soledad era esto.

Teatre

Entre 1987 i 1989 realitza una gira teatral a l'Argentina amb els muntatge Hay que deshacer la casa i Una jornada particular.^[4] Des de llavors, com a actriu i productora, es decanta per obres que potenciïn la seva vis còmica, entre elles Tengamos el sexo en paz i Carcajada salvaje, representades en diferents etapes des de la dècada de 1990. Així mateix protagonitza Los puentes de Madison, Memorias de Sarah Bernhardt i El otro lado.

Charo López es va casar en dues ocasions, amb el crític, escriptor i cineasta Jesús García de Dueñas (1965-1971) i amb n el periodista Carlos Gabetta (1988-1993).

Filmografia parcial

• Los paraísos perdidos (1965)
• Plan Jack cero tres (1967)
• El hueso (1967)
• La vida sigue igual (1969)
• Ditirambo (1969)
• El extraño caso del doctor Fausto (1969)
• Pastel de sangre (1971)
• Me enveneno de azules (1971)
• El bandido Malpelo (1971)
• La guerrilla (1972)
• El sol bajo la tierra (1972)
• Don Yllán, el mágico de Toledo (1973)
• La leyenda del alcalde de Zalamea (1973)
• Las estrellas están verdes (1973)
• La Regenta (1974) de Gonzalo Suárez
• Madres solteras (1975)
• La Raulito en libertad (1975)
• Largo retorno (1975)
• Las cuatro novias de Augusto Pérez (1976)
• Manuela (1976)
• El límite del amor (1976)
• Ah sì? E io lo dico a Zzzzorro! (1976)
• Luto riguroso (1977)
• Parranda (1977)
• Los placeres ocultos (1977)
• Der Tiefstapler (1978)
• Adiós, querida mamá (1980)
• Historias de mujeres (1980)
• El gran secreto (1980)
• Tres mujeres de hoy (1980)
• Anima - Symphonie phantastique (1981)
• De camisa vieja a chaqueta nueva (Rafael Gil, 1982)
• Adulterio nacional (1982)
• La colmena (Mario Camus, 1982)
• L'home ronyó, (1983)
• Atrapado (1983)
• Interior roig (1983)
• Zama (1984)
• Epílogo (1984)
• Últimas tardes con Teresa (1984)
• Crimen en familia (1985)
• La vieja música (1985)
• Los paraísos perdidos (1985)
• Tiempo de silencio (1986)
• El rey del mambo (1989)
• Cómo levantar 1000 kilos (1991)
• Lo más natural (1991)
• Don Juan en los infiernos (1991)
• La fiebre del oro (1993])
• Kika (Pedro Almodóvar, 1993)
• El día nunca, por la tarde (1994)
• El detective y la muerte (1994)
• Pasajes (1996)
• Secretos del corazón (Montxo Armendáriz, 1997)
• Plenilunio (Imanol Uribe, 1999)
• Tiempos de azúcar (Juan Luis Iborra, 2001)
• La soledad era esto (2002)
• Nudos (2003)
• Las llaves de la independencia (2004)
• Habitación en alquiler (2006)
• Rey Gitano (2015)

Televisió

• Fugitiva (2018)
• Cuéntame cómo pasó (2016-)
• Camera café
  • 10 de novembre de 2008
• Clase media (1987)
• La Voz humana
  • Eh, Joe (1 d'agost de 1986)
• Los pazos de Ulloa (1985)
• La máscara negra
  • Un baile de máscaras (21 de maig de 1982)
• Los gozos y las sombras (1982)
• Fortunata y Jacinta (1980)
• Curro Jiménez
  • La mujer de negro (9 de maig de 1977)
• Este señor de negro
  • Carola (19 de novembre de 1975)
• El quinto jinete
  • La familia Vourdalak (20 d'octubre de 1975)
• Silencio, estrenamos
  • 14 d'agost de 1974 (14 d'agost de 1974)
• Noche de teatro
  • Águila de blasón (17 de maig de 1974)
• Los Libros
  • Cuentos de Giovani Bocaccio (4 de març de 1974)
  • El club de los suicidas (7 de desembre de 1977)
• El pícaro (1974)
  • Capítulo 7: De los sucesos que presenció Lucas una agitada noche en casa de un doctor
• Juan y Manuela (1974)
• Los camioneros
  • Ida y vuelta por el mismo camino (14 de gener de 1974)
• Novela
  • La prima Phillis (12 de març de 1973)
  • Amor de perdición (28 de maig de 1973)
  • Nada menos que todo un hombre (31 de gener de 1977)
• Tres eran tres (1972-73)
• Historias de Juan Español
  • 27 de setembre de 1972
• Ficciones
  • Gradiva (20 de gener de 1972)
  • El misterio de la carretera de Cintra (2 de març de 1972)
  • En defensa de un derecho (14 de abril de 1973)
  • Crimen pasional casi perfecto (22 de setembre de 1973)
  • El rey y la reina (17 de juny de 1974)
  • La saga de Maruxa Canido (29 de juliol de 1974)
• Las doce caras de Eva
  • Sagitario (5 de gener de 1972)
• Teatro breve
  • El observatorio (2 d'octubre de 1971)
• Cuentos y leyendas
  • Tarde llega el desengaño (13 de març de 1969)
  • Ópera en Marineda (14 de gener de 1975)
  • Don Yllán, el Mágico de Toledo (21 de gener de 1975)
  • Los tres maridos burlados (31 d'octubre de 1975)
• Doce cuentos y una pesadilla
  • Por favor, compruebe el futuro (16 de setembre de 1967)
• Los Encuentros
  • Juego escondido (5 d'agost de 1967)
• Estudio 1
  • Carlota (15 de diciembre de 1965)
  • El alcalde de Zalamea (26 de març de 1968)
  • El caballero de Olmedo (29 d'octubre de 1968)
  • Bodas de cobre (11 de febrer de 1972)
  • La hidalga limosnera (31 de març de 1972)
  • La muerte de un viajante (10 de novembre de 1972)
  • La zorra y las uvas (16 de juny de 1975)
  • Mesas separadas (23 de setembre de 1979)
  • Maribel y la extraña familia (16 de març de 1980)
  • Los padres terribles (5 d'octubre de 1980)

Teatre

• Ojos de agua (Adaptació de La Celestina, 2014)
• La laguna dorada (2014)
• Carcajada salvaje (2011)
• El otro lado (2008)
• Tengamos el sexo en paz (2006-2007)
• El infierno (2005)
• Las memorias de Sarah Bernhardt (2003)
• Los puentes de Madison (2002)
• Tengamos el sexo en paz (1995-1999)
• Carcajada salvaje (1994-1995)
• Hay que deshacer la casa (1988)
• Una jornada particular (1987)
• Los japoneses no esperan (1979)^[5]
• La marquesa Rosalinda (1970)
• El condenado por desconfiado (1970)
• Los lunáticos (¿?)
• La paz (¿?)

Premis i candidatures

Premis Goya

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
1990	millor interpretació femenina protagonista	Lo más natural	Candidata
1997	millor interpretació femenina de repartiment	Secretos del corazón	Guanyadora

Fotogramas de Plata

Any	Categoria	Treball	Resultat
1975	Millor intèrpret de televisió	Cuentos y leyendas	Guanyadora
1982	Millor intèrpret de televisió	Los gozos y las sombras	Guanyadora
1984	Millor actriu de cinema	Epílogo Últimas tardes con Teresa	Candidata
1985	Millor actriu de cinema	Crimen en familia La vieja música Los paraísos perdidos	Candidata
1997	Millor actriu de teatre	Tengamos el sexo en paz	Guanyadora
2014	Tota una vida		Guanyadora

Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics^[6]

Any	Categoria	pel·lícula	Resultat
1968	Premi Antonio Barbero	El hueso	Guanyadora

Unión de Actores

Any	Categoria	Trabajo	Resultat
1997	millor interpretació secundària de cinema	Secretos del corazón	Guanyadora

Premis Sant Jordi de Cinema^[7]

Any	Categoria	Resultat
2009	Premi a la trajectòria professional	Guanyadora

TP d'Or

Any	Categoria	Sèrie de televisió	Resultat
1985	Millor actriu	Los pazos de Ulloa	Guanyadora
1982		Los gozos y las sombras	Guanyadora
1975		Cuentos y leyendas	Guanyadora

Altres

• Premi del sindicat cinematogràfic per La Regenta (1974).
• Premi Ercilla de teatre pel seu treball en Hay que deshacer la casa (1989).
• Premi Cartellera Túria de teatre pel seu treball en Tengamos el sexo en paz (1997).
• Golden l'Índia Catalina a la millor actriu de repartiment en el Festival de Cartagena d'Índies (1998).
• Camaleó d'honor del Festival Internacional de Cinema Inèdit d'Islantilla (2007).
• Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts (2008).
• Premi Nacional de Cinematografia Nacho Martínez del Festival Internacional de Cinema de Gijón (2010).
• Premi Ercilla (2011)
• Trofeu ALCINE a la millor interpretació femenina 2012 per "La media vuelta"

Referències

1. Pablo Lizcano entrevista a la actriz Charo López en "Autorretrato". Televisión española, 21 de febrero de 1984.
2. Borau, José Luis, dir. (1998) Diccionario del cine español. Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España.
3. Entrevista en Escritura pública (2008)
4. Charo López en "Más estrellas que en el cielo", con Terenci Moix. TVE, 1 de febrero de 1989.
5. «Estreno de "Los japoneses no esperan", de Ricardo Talesnik». El País, 03-03-1979. [Consulta: 26 octubre 2011].
6. «Premios del CEC a la producción española de 1968». CEC. Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 28 octubre 2018].
7. «Charo López, Premio Especial Sant Jordi de Cine de RNE por su trayectoria». La Información, 18-02-2016 [Consulta: 10 gener 2019].

Enllaços externs

• Charo López, en retrospectiva
• El paisaje cambiado de la actriz Charo López. El País. Maruja Torres (15/08/1982)
• «El veneno de las tablas». El País. Miguel Ángel Villena (01/03/2008)]