Christiane Nüsslein-Volhard
Christiane Nüsslein-Volhard (Magdeburg, Alemanya, 1942) és una bioquímica, biòloga molecular i genetista alemanya[1] guardonada amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1995.[2]
Biografia
[modifica]Va néixer el 20 d'octubre de 1942 a Magdeburg, ciutat situada a l'estat de Saxònia-Anhalt,[2][3] tot i que va créixer al barri de Sachenhausen, a Frànkfurt. És la segona filla d'una família de cinc fills. El seu pare, Rolf Volhard, arquitecte i pintor, es guanyava la vida pintant pin-ups i retrats d'oficials americans després de la Segona Guerra Mundial. Durant aquesta època, la seva mare Briggite il·lustrava llibres infantils i sovint dedicava les nits a la música, tocant el piano mentre Christiane tocava la flauta i cantava. Tota la seva escolarització va transcórrer a l'escola Schiller de Frankfurt, una rígida escola femenina on totes les professores eren dones solteres diplomades universitàries que es veien obligades a fer classes a un institut perquè a les universitats alemanyes de l'època només contractaven homes per fer de professor.[4]
A la seva primera infància passava les vacances a una granja amb els seus avis materns i va ser gràcies a la seva àvia, Lies Haas-Moellmann, que Christiane va desenvolupar un gran respecte per la natura i va adquirir la convicció que una dona podia aspirar a una carrera professional.[4]
Inicialment va cursar estudis de biologia a la Universitat de Frankfurt,[3] i els va canviar més endavant pels de física, essent graduada finalment en bioquímica a la Universitat de Tubinga. Mentre estudiava a Frankfurt conegué un estudiant de físiques, Volker Nüsslein, amb qui es casaria l'any 1967 i de qui es divorciaria deu anys més tard.[4]
En acabar la seva tesi l'any 1973 sobre la transcripció genètica als bacteris esdevé una experta en biologia molecular però aviat canvia la seva orientació i s'interessa per la biologia del desenvolupament, on se centra en la problemàtica de com una sola cèl·lula es pot convertir en un ésser viu complex. Després d'això demana a Walter Gehring que l'accepti al laboratori de biologia que acaba de muntar a prop de la ciutat suïssa de Basilea on, després d'incorporar-se a principis de 1975, Christiane s'adapta perfectament.[4]
El 1978 fou nomenada co-directora de l'Institut Europeu de Biologia Molecular (EMBL) amb el seu amic Eric Wieschaus i des de 1985 és directora de la divisió genètica de l'Institut Max Planck de Biologia del Desenvolupament a Tübingen,[3] essent, en el moment de ser nomenada, la tercera dona en setanta-quatre anys d'història de la Universitat de Tubinga.[4]
Recerca científica
[modifica]Els seus treballs es desenvolupen, fonamentalment, en el camp de la influència de la genètica sobre el desenvolupament embrionari del fetus.[1] Al costat d'Edward Bok Lewis i Eric Wieschaus van identificar en la Drosophila melanogaster, anomenada popularment mosca del vinagre, una sèrie de gens que determinen l'evolució dels diferents segments de l'animal i decideixen la seva conversió en òrgans especialitzat, principi que es manté durant la gènesi humana. Al costat de Wieschaus aconseguí identificar els cromosomes d'aquesta mosca mitjançant el microscopi òptic, i van concloure que dels 20.000 gens de la Drosophila melanogaster 5.000 són importants i 140 essencials.[5]
Premi Nobel
[modifica]El 1995 els tres científics foren guardonats amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus estudis sobre els mecanismes genètics que controlen el desenvolupament de l'embrió humà mitjançant l'estudi de la mosca de la fruita o Drosophila melanogaster.[5]
Reconeixements
[modifica]En honor seu s'anomenà l'asteroide (15811) Nüsslein-Volhard descobert el 10 de juliol de 1994 per Freimut Börngen.[6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Christiane Nüsslein-Volhard Stiftung (Christiane Nüsslein-Volhard Foundation)
- ↑ 2,0 2,1 Monjo, Jaume Baguñà. "Christiane Nüsslein-Volhard." Annals de medicina 95.1 (2012): 41-44.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Resnik, Jack, and Catherine May. "Christiane Nusslein-Volhard (1942-). Arxivat 2017-09-20 a Wayback Machine." Embryo Project Encyclopedia (2014).
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Merle-Béral, Hélène. 17 mujeres premios Nobel de ciencias (en castellà). Barcelona: Plataforma, febrer de 2018, p. 206-213,218. ISBN 9788417114695.
- ↑ 5,0 5,1 Nobel lecture by Nüsslein-Volhard
- ↑ «JPL Small-Body Database Browser». NASA. [Consulta: 8 maig 2008].
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Von Genen und Embryonen. Reclam, 2004, ISBN 3-15-018262-X
- Das Werden des Lebens – Wie Gene die Entwicklung steuern. Beck, 2004, ISBN 3-406-51818-4
- Wann ist ein Mensch ein Mensch? C. F. Müller, 2003
- Gradienten als Organisatoren der Embryonalentwicklung. In: Spektrum der Wissenschaft.
- Mein Kochbuch, Insel, ISBN 978-3-458-06880-8
- Coming to life: how genes drive development, Kales Press, USA 2006, ISBN 978-0-9670076-7-0
- Judith Rauch. Verstehen, wie das Leben funktioniert. In: Charlotte Kerner (Hrsg): Madame Curie und ihre Schwestern – Frauen, die den Nobelpreis bekamen. Beltz Verlag, Weinheim, Basel 1997, ISBN 3-407-80845-3
